Pau Arenós dispara una nova novel·la: 'Mi buen asesino'

Hi va haver ganivets, però no va córrer la sang. Pau Arenós (Vila-real, Castelló, 1966), escriptor i periodista d’EL PERIÓDICO, presentava aquest dimarts a la llibreria +Bernat de Barcelona ‘Mi buen asesino’, una novel·la negra per clavar-li queixalada. I és que Arenós, que escriu sobre cultura gastronòmica des de mitjans dels 90 i ha publicat diversos llibres comestibles, alguns de premiats, ha construït una trama «en què la cuina no és el fil, però sí que traspua acte culinari, del menjar bé i el menjar malament», en paraules de la seva editora Elena Morilla (Carena).

Morilla va dir que s’han llançat a publicar-lo no per la ironia i el sentit de l’humor d’Arenós, sinó pel plantejament de la història. Va apuntar directament a la pàgina 74 i va prémer el gallet. «¿Per què mates?», es pregunta en aquesta pàgina tres vegades el protagonista, elSamuel, guapo, jove, eficient i implacable en el seu ofici de criminal. I a partir d’allà, d’aquest assalt a la consciència, a més del poder, la corrupció i la violència entren en joc altres cartes: la moral i la redempció.

¿Empatitzar amb un assassí?

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

Va prendre la paraula una altra dona que en sap molt, de ganivets. Carme Ruscalleda, que va tallar l’aire amb una altra pregunta: «¿És possible sentir empatia per un assassí?». I la va respondre: «Sí». «Aquesta és una lectura de petits glops, perquè Arenós diu molt amb poques paraules –va dir la xef multiestrellada–. Et fa viatjar a una ciutat, Novápolis, que no existeix, però veus molt Mediterrani, i et serveix un còctel de màfia i glamur que t’enganxa i no et deixa anar. Jo la llegia i m’imaginava una pel·lícula de Tarantino. No et tallis, Pau, en noves inspiracions», li va dir. I assentia un altre vell amic, Ferran Adrià.

Arenós va aplaudir aquesta visió cinematogràfica de ‘Mi buen asesino’, que és el seu quart llibre de ficció. «La principal missió d’una novel·la és que el relat no fracassi, que el lector es quedi amb ganes de saber-ne una mica més i que no vegi el truc, l’artifici, que no posi en qüestió el que li serveixes amb safata, que no digui ‘això no pot ser’. És com quan vas al teatre i no vols veure la tramoia. Durant molts anys parlo i escric de gastronomia, així que he recorregut a això per apuntalar aquesta història. És veritat que en la literatura m’hi vaig posar tard i el món criminal no l’he tocat gaire, però crec que és un camí a seguir –va avançar–. Tot i que durant tots aquests anys, i ja en són 30, el que ens dona menjar és el periodisme». Y ¿d’on treu el temps?, li van preguntar. «Disciplina. I no posar-me terminis d’entrega», va concloure.