Mor l'historiador Santos Juliá als 79 anys

Premi Nacional d’Història 2005 i catedràtic d’Història Social i del Pensament Polític, Santos Juliá ha mort aquest dimecres als 79 anys. Era un dels historiadors més destacats en l’àmbit de l’Espanya contemporània i el gran investigador de la figura de Manuel Azaña. «És una enorme pèrdua per a aquest país la desaparició avui de Santos Juliá. Ha sigut la personificació de l’intel·lectual compromès, algú que ha procurat amb rigor i coneixement aportar llum a les complexes situacions de la nostra societat, tant en el seu passat històric com en l’actual», ha dit José Guirao, ministre de Cultura i Esport en funcions.

Nascut a Ferrol (la Corunya) el 1940, va cursar el batxillerat a l’Institut San Isidoro de Sevilla i es va doctorar en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense. Després de finalitzar els seus estudis a Madrid, va obtenir beques d’investigació per ampliar estudis a la Universitat de Stanford (EUA) i l’Iberian Center de St. Antony’s College de la Universitat d’Oxford (Gran Bretanya).

Catedràtic d’Història del Pensament i dels Moviments Socials i Polítics a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Nacional d’Educació a distància (UNED), va ser director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UNED, on va estar després de la seva jubilació, com a professor emèrit.

El 1983 va ser assessor executiu del Ministeri d’Educació i Ciència, llavors a càrrec de José María Maraval, i el 1987 va ser professor visitant en el Departament d’Història de la Universitat de Califòrnia, San Diego, Estats Units.

El febrer de 1991 va ser nomenat pel Consell de Ministres director general del Llibre i Biblioteques del Ministeri de Cultura, en substitució de Juan Manuel Velasco, implicat en unes declaracions públiques contra la guerra del Golf. Als dos mesos en el càrrec, a l’abril, Santos Juliá va dimitir després del cessament de Jorge Semprún com a ministre de Cultura.

Va impartir i va presentar ponències en nombrosos cursos, seminaris i congressos celebrats a Espanya i en diversos països estrangers, com la Gran Bretanya, França, Itàlia, els Estats Units, el Japó i Colòmbia.

Des de 1977 va publicar treballs sobre història política i social d’Espanya en el segle XX, socialisme, sindicalisme i republicanisme, front popular, la ciutat de Madrid, la República, la dictadura i la transició a la democràcia.

Va dedicar una particular atenció a Manuel Azaña, de qui va editar les seves ‘Obras completas’ en set volums, acompanyada d’una biografia titulada ‘Vida y tiempo de Manuel Azaña, 1880-1940’, totes dues el 2008, així com ‘Manuel Azaña: una biografia política: de l’Ateneu al Palau Nacional’ (1990).

Va rebre el Premi Nacional d’Història el 2005 per la seva obra ‘Historia de las dos Españas’, una reflexió sobre dos sectors oposats de la intel·lectualitat espanyola dels últims 150 anys, en què advertia del risc del que ell denominava les identitats col·lectives fixes, que «són una invenció i estan abocades a l’enfrontament».

Autor de nombrosos treballs sobre història política i social d’Espanya durant el segle XX, així com d’historiografia, destaquen ‘Orígenes del Frente Popular en España (1934-1936)’ (1979), ‘Un siglo de España. Política y sociedad’ (1999) o ‘El aprendizaje de la libertad 1973-1986: la cultura de la transición’ (2000).

Després, van seguir ‘El franquismo’ (2005), junt amb Giuliana de Febo; ‘Víctimas de la guerra civil’ (2005) i ‘Hoy no es ayer. Ensayos sobre la España del siglo XX’ (2010).

Articulista habitual, va publicar nombrosos treballs, així com diversos manuals i llibres de text, entre els quals, ‘Formación humanística, tercer curso, segundo grado’ (1984) i ‘Madrid 1931-1934. De la fiesta popular a la lucha de clases’ (1984).

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Premi Francisco Umbral 2018 per la seva obra ‘Transición. Historia de una política española, 1937-17’» de la fundació del mateix nom, i premi internacional d’assaig Caballero Bonald per ‘Nosotros los abajo firmantes. Una historia de España a través de manifiestos y protestas, 1896-2013’ (2014).

Aquest mateix any, el 2019, Santos Juliá va publicar ‘La Guerra civil española: De la Segunda República a la dictadura de Franco’ i ‘Demasiados retrocesos 1898-2018’, una recopilació d’articles publicats en diferents mitjans. En la presentació del volum d’articles va aprofitar per opinar sobre la irrupció de Vox i el gir a l’extrema dreta que havia provocat en Ciutadans i el PP. I va considerar que el PSOE pot ser «beneficiari del que els està passant als altres partits» tot i que no hagi constituït «un discurs propi» ni presenti als votants les seves pròpies propostes als problemes del país.