L''Alcalde de Simpleton' sempre tindrà el nostre vot

No falla: si parles de ‘Mayor of Simpleton’, sortirà un aixafaguitarres que dirà que la lletra s’assembla massa a la de ‘Wonderful world’, de Sam Cooke. No s’ha de perdre temps amb ell, un «¿i què?» serà suficient, i a continuar glossant les inesgotables meravelles de la cançó. Tot i que si tenim ganes de guerra, podem fer-li notar a l’aixafaguitarres, condició en què incorren amb facilitat els erudits del pop, que aquest comentari seria propi dels repel·lents amics de la noia a la peça. Ja t’està bé, espavilat. No tornarà a obrir la boca.

Diguem-ho ja: som davant d’un dels grans monuments de la música pop, un caramel irresistible i alhora mooolt sofisticat. ‘Mayor of Simpleton’ va ser el primer single extret de l’àlbum doble d’XTC ‘Oranges & lemons’ (1989). La cançó va d’un paio que els amics de la dona a qui estima menyspreen perquè és més aviat un talòs. Ell és el primer a saber que no és una eminència i no té cap objecció a proclamar-se ‘Alcalde de Simpleton’, però de cap manera accepta que la seva falta de formació intel·lectual sigui una trava per arribar al cor de la noia. ¿Lluita de classes en clau intel·lectual? Per descomptat. Si Golfo viu una aventura fabulosa amb Reina a ‘La dama i el rodamon’, ¿per què el nostre heroi illetrat no conquistarà la pija universitària de qui està enamorat? Estem amb ell a mort.

La cançó és una cascada de versos d’orgullosa autohumiliació i de versos de pur amor. En les dues categories hi ha versos sensacionals. De la primera: «No devia ser-hi quan van repartir els cervells». De la segona: «Quan la seva lògica resulti freda i ho hagin pensat tot / estaràs calent als braços de l’alcalde de Simpleton». Ah, també hi ha alguna pulla per als tòxics companys d’ella: «Alguns dels teus amics són massa cerebrals per veure / que són pobres i així és com es quedaran». La pobresa de cor és molt dolenta. L’alcalde de Simpleton sempre tindrà el nostre vot.