TOPÒNIMS FAMOSOS

La Vuelta a Espanya en 40 personatges

Artistes, esportistes, polítics, famosos i criminals han donat forma a un mapa mental que és història i folklore alhora

zentauroepp1323894 personajes jesus gil190823212748

zentauroepp1323894 personajes jesus gil190823212748 / STR

9
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal

Hi ha llocs que la gent identifica automàticament amb un personatge i viceversa, personatges que la gent associa automàticament amb un lloc. Bé d’anada o bé de tornada, l’automatisme ha creat un mapa: l’Espanya dels personatges. Astorga és dels Panero i Figueres de Salvador Dalí; Eivissa és de Pocholo i Úbeda, de Joaquín Sabina; Alcásser, de Nieves Herrero; Pamplona, de Hemingway. De vegades perquè hi van néixer, de vegades perquè van morir-hi, de vegades perquè van fer alguna cosa per donar-li fama –una cosa noble o vil–, el cert és que al final van aconseguir crear allò anomenat clic mental. ¿Marbella? Clic. Jesús Gil.

Águilas-Paco Rabal

Un monument ret homenatge a l’actor espanyol nascut en aquest municipi murcià el 1926. ‘Milana bonita’ va anomenar la casa on va passar els últims anys de la seva vida, una picada d’ullet a ‘Los santos inocentes’. Mai va oblidar els seus orígens i el poble li continua manifestant gratitud amb actes de tot tipus cada aniversari de la seva mort.

Alcàsser-Nieves Herrero

La televisió porqueria va néixer a Alcàsser, se sol dir, i li va donar carta de naturalesa Nieves Herrero. Ningú que ho hagi vist oblida el programa que va fer en directe des del poble valencià el dia que van trobar-se els cadàvers de les nenes Míriam, Desirée i Toñi. Des d’aleshores, Alcàsser és sinònim de crim i mala televisió.

Almeria-David Bisbal

L’habitant d’Almeria més conegut ha aconseguit que l’espanyol mitjà no pensi immediatament en hivernacles quan pensa en Almeria. Per qui sap quin estrany fenomen, el gentilici i Bisbal han anat sempre junts: “David Bisbal, d’Almeria”.

Andorra-Família Pujol

Andorra, lloc on es poden amagar diners. Els Pujol, dinastia política i empresarial amb molts diners per amagar. A l’enclavament muntanyós va ploure sobre mullat.

Astorga-Els Panero

El poeta Leopoldo Panero, patriarca de la família que va fer públiques les seves misèries via pel·lícula de culte, va posar al mapa aquest poble lleonès. Dir Astorga és a dir els Panero: Leopoldo, la seva dona Felicidad Blanco i els seus tres fills: ‘Michi’, Juan Luis i per descomptat el més famós: Leopoldo María.

Leopoldo María Panero, a Barcelona el 2005. / MARTA JORDI

Badalona-Manolo Escobar

El dia de la seva mort les banderes de l’ajuntament badaloní van onejar a mig pal. Menys d’un any després ja tenia un monument, al passeig de La Salut. ‘Qué bonito es Badalona’, va cantar Escobar al seu disc de 1987 ‘Suspiros de España’ (tot i que la cançó és de Serrat). Va néixer a Almeria, però es va convertir en Manolo Escobar a Badalona, on va emigrar amb 14 anys en companyia de dos germans.

Calafell-Carlos Barral

L’editor era de Barcelona, però la seva pàtria era Calafell, lloc dels records paterns i d’infància. Si no fos per ell qui sap si haurien trepitjat alguna vegada el poble Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Alfredo Bryce Echenique, Jorge Edwards, Juan Marsé o Julio Cortázar. Tots anaven a la casa del gran editor, avui museu en la seva memòria.

Calanda-Luis Buñuel

Calanda és al mapa mental dels espanyols perquè l’autor d’‘Un gos andalús’ hi va néixer, però sobretot perquè va deixar que l’atmosfera del poble –que qualificava de “monòton” i “immutable”; el mateix poble, deia, des de l’Edat Mitjana fins a la Primera Guerra Mundial– penetrés la seva filmografia.

Campo de Criptana-Sara Montiel

En un dels 10 molins de vent que queden dempeus a la Sierra de Los Molinos –es diu que van inspirar a Cervantes l’escena de ‘El Quixot’– hi ha el museu que Camp de Criptana ha dedicat a Sara Montiel. Es diu Culebro. De l’ajuntament, Montiel va rebre els títols de Filla Predilecta i Gegant Universal.

Cervera-Marc Márquez

El pilot de Moto GP ha de ser un dels pocs éssers humans que sense complir els 30 ja té un museu dedicat a la seva figura: es diu I’M 93 i forma part de l’oferta del Museu Comarcal de Cervera.

Chipiona-Rocío Jurado

Hi ha un monument. Hi ha una Associació Cultural RJ La Més Gran. Hi ha un Dia Internacional de Rocío Jurado, que celebra aquesta associació el dia de la seva mort. I hi ha un mausoleu que l’ajuntament va manar construir en el seu honor.

Calzada de Calatrava-Pedro Almodóvar

Detalls almodovarians com celebrar la preestrena mundial de ‘Volver’ al centre cultural del seu poble natal han fet que més enllà de les fronteres manxegues la gent pronunciï el nom d’aquest petit poble de 4.000 habitants. A prop, a Granátula de Calatrava, va filmar l’escena inicial de la pel·lícula, la del cementiri.

Cornellà-Estopa

David i José Manuel Muñoz han aconseguit que a la resta d’Espanya sàpiguen ubicar al mapa aquesta localitat de la conurbació barcelonina. La Banda Trapera del Río va ser el primer orgull de la ciutat, la Satèl·lit com ells l’anomenaven, però la seva llegenda mai va sortir dels cercles ‘underground’. Emilio Hita, àlies Rockhita, guitarra rítmica de la primeríssima Trapera, va fer classes de guitarra a uns joveníssims Muñoz. Cercle tancat.

Estopa, en concert. / XAVIER CASALS

El Rocío-Carmina Ordóñez

Espanya i la seva devoció pels temes roses tenen un lloc al mapa: El Rocío, on es van escampar part de les cendresd’aquesta sevillana d’estirp torera i vocació televisiva, ja que deia que era devota de la Virgen del Rocío i no faltava al pelegrinatge anual. L’altra part de les cendres va anar a parar Marràqueix.

Figueres-Salvador Dalí

‘El geni de Figueres’ ja és una expressió feta, com ‘la iguana de Detroit’ per a Iggy Pop. No hi ha gaire més a dir.

Fuentealbilla-Andrés Iniesta

Si Andrés Iniesta és ‘el geni de Fuentealbilla’, Fuentealbilla pot donar-se per coneguda a racons remots. L’hi agraeixen: hi ha carrer d’Andrés Iniesta, monument a Andrés Iniesta i, perquè no, monument a la Copa del Món.

Gernika-Picasso

La van voler esborrar del mapa a bombes. El pintor malagueny la va convertir en símbol universal del dolor de la guerra.

Eivissa-Pocholo

La demostració que hi ha moltes maneres d’associar el nom propi amb el d’un lloc, incloses la festa i els excessos.

Linares-Raphael

Linares és una ciutat agraïda amb el seu fill més internacional i autèntic: li ha donat carrer, museu i el títol de Fill Predilecte. Menció d’honor, això sí, per a Palomo Linares.

Los Yébenes-Olvido Hormigos

Qui sap si per als habitants de Los Yébenes és motiu d’orgull estar al mapa per obra i gràcia d’un acte d’onanisme, però és així: la difusió del vídeo íntim de l’exregidora del PSOE –a partir de llavors rostre de televisió– van marcar la víctima i el poble, des d’aleshores el d’Olvido Hormigos.

Olvido Hormigos, a televisió. / CUATRO

Manacor-Rafael Nadal

¿On va néixer l’únic tennista que ha guanyat 11 vegades el mateix torneig de Grand Slam? Va néixer a Manacor, Mallorca. Quan hi ha riuades a l’illa, s’arremanga i hi va a netejar com els altres.

Mallorca-Ana Obregón

En un país devot dels rituals estiuencs, el posat d’estiu de l’actriu a les platges mallorquines té una espècie d’alè sagrat. En clau rosa, però sagrat. Es pot tenir l’imaginari d’un lloc a punta d’exhibicionisme de biquini.

Marbella-Jesús Gil

El vestíbul del Club Financer, on vivia i despatxava, estava decorat amb un oli que representava Brando, De Niro i Pacino en els seus personatges de ‘El Padrino’. Pobre Marbella. Tres majories absolutes va obtenir entre 1991 i el 2002 l’empresari i líder del partit batejat megalòmanament GIL. Onze anys al capdavant de l’alcaldia i una reguera de casos de corrupció, inclosa la desviació de fons públics a l’Atlètic de Madrid. L’associació ha quedat immortalitzada en la sèrie de HBO.

Oropesa-José María Aznar

Trista fama la d’Oropesa: la capital estiuenca de la corrupció espanyola durant anys. La majoria de polítics i empresaris que festejaven el president durant les seves vacances van ser imputats després per algun delicte.

Palomares-Manuel Fraga

Palomares no està ancorada en l’imaginari col·lectiu pel famós accident nuclear de 1966, quan un avió cisterna i un bombarder B-52 nord-americans van xocar en ple vol i quatre bombes termonuclears van caure a la localitat d’Almeria (sense arribar a esclatar). Ho està pel bany famós de Fraga a la platja del poble, una fita de la iconografia franquista.

Fraga, banyant-se a Palomares. / EFE

Pamplona-Ernest Hemingway

“I al migdia del 7 de juliol, la festa va esclatar”, va escriure l’escriptor nord-americà a ‘The sun also rises’, ‘Fiesta’ en espanyol. La relació amb Pamplona i els Sanfermines al premi Nobel de Literatura li va durar mitja vida. Va visitar Pamplona per primera vegada el 1923 i des d’aleshores hi va tornar nou vegades. Una estàtua de bronze que l’ajuntament va erigir el 1968 al costat de la plaça de toros pamplonesa –al passeig de Hemingway– mostra la gratitud de la ciutat cap a l’escriptor.

Plasencia-Roberto Iniesta

La de Robe i la seva ciutat natal ha sigut sempre una relació estreta, gairebé de promoció mútua, tant que el líder d’Extremoduro ha sigut ungit un San Fulgencio: el guardó que concedeix l’ajuntament als qui aporten excel·lència a la ciutat.

Puerto Hurraco-Germans Izquierdo

Nou morts i una dotzena de ferits va ser el saldo de la matança perpetrada pels germans Izquierdo en aquesta pedania de Badajoz. Era el 1990. Els germans Emilio i Antonio van disparar, les germanes Luciana i Ángela, malèvoles, els van instigar.

Pozoblanco-Paquirri

A la infermeria de la plaça de toros de Pozoblanco Paquirri va cridar: “¡Crideu el doctor Vila!”, i el crit es va sentir, diuen, a tot Espanya. Aquell dia Francisco Rivera va morir i Pozoblanco es va fer un lloc en la ment dels espanyols.

San Fernando-Camarón de la Isla

Camarón, l’immortal, la llegenda del flamenc, és de la Isla, i això ho diu tot.

San Vicente de la Barquera-David Bustamante

Un altre enclavament alçat a la categoria de mental per obra i gràcia d’Operación Triunfo. “No sé com no n’he gastat el nom per dir-lo tantes vegades”, ha dit el cantant.

Sant Esteve Sesrovires-Rosalía

Això és del nostre temps així que mesurem l’abast amb una eina del nostre temps: a la pàgina de Sant Esteve Sesrovires a Viquipèdia no hi ha cap pestanya de ‘Personatges il·lustres’; n’hi ha de ‘Personatge il·lustre’.

Rosalía, en una imatge promocional. / EL PERIÓDICO

Tabernas-Sergio Leone

La ‘Trilogia del Dòlar’ (‘El bo, el lleig i el dolent’, ‘La muerte tenía un precio’ i ‘Per un grapat de dòlars’) i ‘Fins que li va arribar l’hora’ van ser filmades en un desert d’Almeria disfressat de Far West. Avui un parc temàtic wn decadència porta el seu nom: Western Leone.

Talavera de la Reina-Gwyneth Paltrow

En la seva joventut l’actriu nord-americana va passar una temporada d’intercanvi al municipi toledà. Sempre ho recorda. És Filla Adoptiva de la ciutat, oficialment de Talavera de la Reina, o el que és el mateix, ambaixadora de Hollywood del lloc.

Tossa de Mar-Ava Gardner

1950. Ava Gardner roda al poble de la Costa Brava ‘Pandora y el holandés errante’. El poble coneix certa fama, emmagatzema aquesta fita de la seva història i anys després li alça un monument.

Torremolinos-Alfredo Landa

Capital mundial del ‘landisme’: Torremolinos. L’actor espanyol va associar per sempre el seu nom i el del municipi malagueny amb la idea del mascle ibèric fanfarró a la recerca de dones sueques.

Úbeda-Joaquín Sabina

“No és fàcil tornar ara als paisatges, les olors i els sabors de la infància. Em posa un nus al coll, que és amb el que un fa que canta. I m’he posat el vestit dels diumenges per estar a l’altura”, va dir el Flaco d’Úbeda quan va tornar, després de dos anys, a cantar a la seva ciutat natal.

Ubrique-Jesulín de Ubrique

Més enllà del tigre Currupipi i del poder per fer volar sostenidors per les arenes, Jesulín és d’Ubrique com Camarón és de la Isla. L’ajuntament va saber apreciar la qualitat del tresor i el 2003 li va concedir la medalla d’or de la ciutat.

Vallecas-Poli Díaz

Notícies relacionades

Era poltre i era de Vallecas. “Peleando eres duro, no tienes rival, y como persona, Poli, eres total”, li van cantar Los Chunguitos. Fenomen social més enllà de l’esportiu, Vallecas és pugilística per ell.

Vigo-Siniestro Total

Van situar Vigo al mapa musical en plena ‘movida’ madrilenya. El seu ‘Miña terra galega’, versió de ‘Sweet home Alabama’, és ni més ni menys que l’himne oficiós de Galícia.