CRÍTICA DE LLIBRES

Terenci Moix, un clàssic modern

El llibre 'Terenci als USA', ara reeditat, resulta bastant actual i ens parla dels EUA de l'època, de com era l'autor i, de retruc, de com érem nosaltres

zentauroepp2510193 terenci moix   21 09 1992  foto guillermo moliner190627203144

zentauroepp2510193 terenci moix 21 09 1992 foto guillermo moliner190627203144 / GUILLERMO MOLINER

1
Es llegeix en minuts
Vicenç Pagès Jordà
Vicenç Pagès Jordà

Escriptor i crític literari

ver +

L’any 1972 Terenci Moix (1942-2003) passa tres mesos als Estats Units. D’aquest viatge sortirà el llibre titulat 'Terenci als USA' (ara recuperat per L’Avenç), on parla de Nova York, Filadèlfia, Los Angeles i San Francisco. Als 30 anys, Moix, que havia publicat mitja dotzena de llibres i havia guanyat un parell de premis literaris, era l’'enfant terrible' de la literatura catalana de l’època.

Notícies relacionades

La prosa de Moix resulta bastant actual, excepte algunes paraules que s’han extingit. El llibre és un viatge al passat que serveix tant per a acostar-nos als Estats Units de l’època com per saber com era l’autor, i de retruc, com érem nosaltres. Alguns espais que visita mantenen l’interès turístic, com Broadway, Disneyland o Hollywood, si bé també reserva una estona per al 'wild side' del Bowery, el Gay Power, els cines porno, la instal·lació de Simon Rodia a Los Angeles. No resulten irrellevants les absències: el Bronx, el rock, els esports. 

El que sorprèn més és el bagatge literari de l’autor, que avui dia trobem francament clàssic: Scott Fitzgerald, Raymond Chandler, García Lorca. A Filadèlfia visita el museu dedicat a Rodin, però no es refereix en cap moment a les obres de Marcel Duchamp, situades a uns centenars de metres. Ara bé, el que sorprèn més del llibre és la visió moralista i condescendent de la cultura. Així, Moix considera Disneyland "un monstre d’impostura" i es mostra molest per la banalització del 'kitsch', dues paraules omnipresents al llibre, sempre utilitzades en sentit negatiu: encara no havíem assumit la postmodernitat. Encara sorprèn més la crítica constant al "mal gust" del que veu. Terenci Moix revela facetes dels 70 que tendim a oblidar: la mirada més ideològica que festiva, i les conviccions estètiques. Avui dia el viatger europeu s’esforça més a ser comprensiu, o mostra un cert humor, o almenys ho fa veure.