Anar al contingut

LA GRAN CELEBRACIÓ DE L'ART

Guia per disfrutar al màxim del dia i la nit dels museus gratis a Barcelona

Els centres culturals faran un llarg dia de portes obertes per la coincidència de la Nit dels Museus i el Dia Internacional dels Museus

El Periódico

Guia per disfrutar al màxim del dia i la nit dels museus gratis a Barcelona

Berenice Abbott

Vuitanta-quatre centres culturals de Barcelona i la seva àrea metropolitana celebraran un llarg dia de portes obertes, la majoria des de primera hora del matí fins a la una de la matinada de diumenge, per celebrar tant la 12a edició de la Nit dels Museus com el Dia Internacional dels Museus, que aquest any coincideixen.

En vigílies de la gran festa de l’art, la Conselleria de Cultura ha fet públiques les xifres de visites a museus i col·leccions de Catalunya, un mirall del creixement del sector: una mica més de 25,8 milions el 2018, un 7,3% més que el 2017, quan es van registrar poc més de 24 milions. A continuació, una llista de les exposicions recomanades per EL PERIÓDICO.

L’art sonor de Christian Marclay al Macba

Fa anys que l’artista suís americà Christian Marclay reflexiona sobre l’expressió visual del so i modela una obra consegüent amb aquesta reflexió. 'Composiciones' reuneix una selecció de les seves "obres sonores" que explora, en paraules de l’artista, "la relació complexa entre escoltar i veure", i que converteix l’exposició en una mena de gran partitura. Inclou obres de provat poder hipnòtic com ara 'Video quartet' i 'Surround sounds'. El mateix Marclay i la vocalista Shelley Hirsch interpretaran dues de les partitures gràfiques incloses a la mostra, 'Zoom Zoom’ i 'Manga Scroll' (a la Capella del Macba a les 19.00 i 21.30 hores).

'Video quartet', de Christian Marclay. / STEPHEN WHITE

El 'Tapís' de Miró, per davant i per darrere

La Fundació Miró ha tingut el seny de prolongar l’exposició tridimensional del 'Tapís de la fundació' per fer-la coincidir amb la festa museística. Quatre dècades després que la monumental obra tèxtil de Joan Miró i Josep Royo s’instal·lés al recinte de Montjuïc, els tècnics de la fundació van decidir que era hora de fer tasques de conservació al dors, i per això l’han separat un parell de metres del mur. De fet, era així com volia Miró que fos exhibida, ja que sempre la va considerar això, un objecte tridimensional. És l’última oportunitat de veure l’enigmàtica esquena, ja que la setmana que ve el tapís tornarà al seu lloc.

Elisabet Serrat, de l’equip de restauració de la Fundació, treballa al dors del 'Tapís'. / SILVIA CORTADA BALLUS

El 'degenerat’ Beckmann a CaixaForum

Inclòs a la infame llista d’"artistes degenerats" del nazisme, l’alemany Max Beckmann va desenvolupar la seva inclassificable i admirada obra en tres etapes, una d’interrompuda per la primera guerra mundial, la segona interrompuda per l’ascensió del règim nazi i la tercera a l’exili, primer a Holanda i després als EUA. 'Figures de l’exili' presenta una cinquantena d’obres del total de 200 que va pintar aquest artista, que alguns posen al mateix nivell que Matisse o Picasso. Es tracta d’una de les últimes oportunitats de veure aquests quadros deixats per col·leccionistes i institucions d’una desena de països, ja que l’exposició tanca el dia 26.

Una de les obres de Beckmann exposades al CaixaForum. / EFE / ENRIC FONTCUBERTA

Celebració de l’'Arlequí' al Picasso

Hi ha un quadro que el Museu Picasso celebra aquests dies, l’'Arlequí', ja que es compleixen 100 anys des que el pintor malagueny el va regalar a la ciutat. De fet, va ser la primera vegada que va donar una obra a una col·lecció pública. A més d’un recorregut nocturn pel museu del carrer de Montcada, el visitant pot aprofitar l’ocasió per sortir amb altres ulls a aquesta obra especial, el retrat que Picasso va fer del seu amic, el ballarí i coreògraf rus Léonide Massine, mentre tots dos es trobaven a Barcelona el 1917. En la nit dels museus, la celebració inclourà la representació de 'L’Arlequí surt del quadro' a càrrec del Circ Xic (22.00 hores).

Representació de 'L’Arlequí surt del quadro' al costat de l’'Arlequí. / EFE / ANDREU DALMAU

Joan Brossa i el seu context internacional

Un notable esforç ha fet la Fundació Joan Brossa per reunir les 200 peces que componen 'La xarxa al bosc, Brossa i la poesia experimental’, una de les fites de la celebració de l’Any Brossa i la primera mostra que analitza l’efervescent context internacional en què l’artista català va desenvolupar la seva obra. L’exposició és una gran mirada panoràmica a la producció de poesia experimental entre el 1946 i el 1980, un llarg període marcat per la crisi del llenguatge i el rebuig dels mètodes d’expressió tradicionals. Acaba d’obrir les seves portes. A les 22.00, visita guiada amb el comissari, Eduard Escoffet.

Un aspecte de l’exposició a la Fundació Joan Brossa. / EFE / ENRIC FONTCUBERTA

El majúscul Bermejo al Mnac

Hi ha exposicions d’art a les quals anem per contrastar el que ja sabem, d’altres per descobrir i admirar-nos del que desconeixíem. La de Bartolomé Bermejo revela un pintor majúscul, a l’altura dels grans artistes flamencs, que va gaudir d’un gran reconeixement al segle XV, tot i que li va costar 400 anys recuperar-lo. També és un personatge fosc; les poques dades que es coneixen de la seva vida no el mostren com un tipus gaire sociable. La joia de la corona i aquesta excepcional mostra és la 'Pietat Desplà', recentment restaurada, que tornarà al seu emplaçament habitual, la Catedral de Barcelona, després del cap de setmana.

Visitants a l’exposició de Bermejo, al Mnac. / DANNY CAMINAL

Alícia al Cosmocaixa

La nit sol ser més propícia que el dia per navegar en els intersticis del jo, que és el que en part proposa la joiosa 'Miralls' a la seu del Cosmocaixa. La mostra és una constant picada d’ullet a les aventures d’Alícia, la del país de les meravelles, quan Lewis Carroll la va fer viatjar a l’altre costat del mirall, però també una didàctica exposició sobre les utilitats científiques i pràctiques d’aquest quotidià invent. Miralls còncaus, convexos, parabòlics, esfèrics, un calidoscopi a escala humana, tot al servei de la diversió i l’aprenentatge. "¿T’atreveixes a creuar a l’altre costat del mirall, tal com va fer l’Alícia de Lewis Carroll?" Aquesta és la invitació.

Nens a l’exposició 'Miralls'. / JORDI COTRINA

Les fotos de l’any al CCCB

Mai és un mal dia –ni una mala nit– per deixar-se amarar per l’actualitat artística que emana de les fotos guardonades amb el prestigiós World Press Photo, ara exhibides al CCCB. Inclou, naturalment, la que ha sigut considerada pel jurat com a Foto de l’Any, la instantània del fotògraf de Getty Images Jhon Moore d’una petita nena hondurenya plorant al costat d’una patrulla de la guàrdia fronterera nord-americana mentre la seva mare és escorcollada per un agent. La mostra, com de costum, resumeix l’actualitat informativa en imatges: Trump, la caravana d’immigrants per Amèrica Central, la maternitat en les Farc...

La Foto de l’Any del World Press Photo. / JOHN MOORE

Berenice Abbott a la Fundació Mapfre

La Fundació Mapfre obre les seves portes amb nocturnitat –que no traïdoria– perquè els barcelonins amants de la fotografia puguin disfrutar del regal de 'Berenice Abbott. Retrats de la modernitat’, recorregut fascinant per l’obra de la fotògrafa nascuda a l’Amèrica profunda que va retratar com pocs la Nova York dels anys 30, la borbollejant ciutat que es convertiria en la capital del món. La mostra també inclou retrats dels intel·lectuals i artistes de l’avantguarda del París dels anys 20 on Abbott es va instal·lar com a ajudant de Man Ray, com André Gide, Djuna Barnes, Jean Cocteau o James Joyce.

Una de les fotos exposades a la Fundació Mapfre. / BERENICE ABBOTT

Serra i Tàpies a la Fundació Tàpies

Jornada i nit de portes obertes a la Fundació Tàpies per deixar-se seduir per la seva col·lecció permanent i les dues temporals actualment en marxa: 'Antoni Tàpies. Certeses sentides' (18 peces que l’artista català va dur a terme l’hivern de l’any 1991 en el seu estudi del Montseny, i que tenen en comú l’ús d’un suport inèdit, una tela d’ús industrial que Tàpies feia servir per protegir el terra del seu estudi), i 'Albert Serra. Roi soleil', instal·lació basada en la performance de l’actor Lluís Serrat en una galeria lisboeta com l’agonitzant Rei Sol. Hi haurà quatre visites comentades cada hora a partir de les 20.30 hores.

Temes: Museus