Anar al contingut

CITA CINEMATOGRÀFICA

Les 10 millors pel·lícules del mestre del terror barat John Carpenter

El cineasta és a la sèrie B terrorífica dels 70 i 80 el que The Beatles són al pop, i per això el festival de Cannes li ha entregat el premi Carrossa d'Or en reconeixement a la seva carrera

Quim Casas

Les 10 millors pel·lícules del mestre del terror barat John Carpenter

Artífex del millor cine de terror de sèrie B dels anys 70 i 80, i autor de les seves emblemàtiques bandes sonores, John Carpenter és al gènere el que Da Vinci és al Renaixement; The Beatles, al pop, i Messi, al Barça.

Assalt a la comissaria del districte 13 (1976)

Magnífic encreuament bastard entre els setges de 'Rio Bravo' i 'La nit dels morts vivents’. Carpenter firma el muntatge amb el pseudònim de John T. Chance, nom del personatge de John Wayne a 'Rio Bravo'.

Halloween (1978)

Neix el terror modern. Pla-seqüència subjectiu. El mal com una emanació abans que un cos. L’'slasher' en estat pur després de 'Psicosi'. La seva banda sonora és un dels ‘hits’ del cine de terror.

La boira (1980)

Pirates leprosos que tornen del passat entre la boira per venjar-se. Un contador d’històries al foc d’una foguera a la platja. L’escenari és Antonio Bay, homenatge al Bodega Bay d’'Els ocells’.

1997: Fuga de Nova York (1981)

Primera aventura de Snake Plissken. Ha de rescatar el president nord-americà segrestat a Nova York, ciutat convertida en una gran presó de màxima seguretat. L’aparició d’Isaac Hayes té substància.

La cosa (1982)

Pantagruèlic 'remake' d’una sèrie B produïda per Howard Hawks el 1951 (‘L’enigma d’un altre món’). La ‘cosa’, procedent de l’espai exterior, es multiplica i canvia, i hi ha preclares al·legories al virus de la sida.

Golpe en la pequeña China (1986)

Pura diversió abans que fantàstic. Carpenter i el seu llavors millor còmplice, Kurt Russell, ofereixen una saludable barreja de 'pulp', arts marcials, cine xinès de fantasmes i homenatge a cineastes com Tsui Hark.

El príncep de les tenebres (1987)

Satanàs descansa al soterrani d’una església abandonada de Los Angeles. Tema i decorat ideals per a un altre setge carpenterià, un dels seus films més terrorífics. Alice Cooper lidera els captaires zombis.

Están vivos (1988)

El cine de terror gairebé sempre és polític i aquest film ho demostra amb escreix: en un futur similar al de la Gran Depressió dels anys 30, alienígenes i polítics corruptes han establert un pacte.

Al cor de la por (1994)

Revisió dels mecanismes de la literatura fantàstica construïda com un bucle sense fi. Lovecraft s’erigeix en la gran influència: el títol original està pres del seu llibre 'A les montanyes de la follia'.

Vampirs de John Carpenter (1998)

L’habitual música repetitiva amb sintetitzadors de Carpenter és substituïda per una musculosa ració de blues i rock dur ideal per a aquest relat de vampirs salvatge, terrós, westernià i gens correcte.