Anar al contingut

LA 72a EDICIÓ DEL FESTIVAL FRANCÈS

Els cinc reptes d'un Festival de Canes estel·lar

El prestigiós certamen francès aposta pels noms consagrats en una edició amb escassa presència femenina

Nando Salvà

Pot ser que ‘Vengadores: Endgame’ aconseguís recaptar més de 2.000 milions de dòlars en deu dies, però el centre de l’univers cinematogràfic el continua ocupant el Festival de Cannes. I això és així tot i les crítiques que el certamen va rebre l’any passat per la relativa falta d’autors consagrats en la seva selecció. Cert que, a canvi, aquell planter va incloure considerables dosis de risc, frescor i talent jove, però tot i així no va ser capaç d’apaivagar els qui consideren que l’esdeveniment més important del món necessita satisfer dos tipus de demanda: d’una banda, atraure els grans noms; de l’altra, parar atenció als nous valors. Aquest és un dels desafiaments als quals s’enfronta el festival en la seva 72a edició, que comença aquest dimarts a la nit. Per descomptat, n’hi ha més.

Atrapats en el temps

S’entén que el festival hagi escollit la nova de Jim Jarmusch, la comèdia de zombis ‘The dead don’t die’, com a la pel·lícula inaugural d’aquest any; el d’Ohio ha sigut amic del certamen des de 1984, quan va guanyar la Càmera d’Or gràcies a ‘Extraños en el paraíso’. A partir de dimarts, la desfilada de directors veterans serà constant. Pedro Almodóvar presentarà fora de les nostres fronteres ‘Dolor y gloria’. Tant Ken Loach d’una banda com els germans Dardenne de l’altra competiran per convertir-se en els primers directors amb tres Palmes d’Or en el seu historial; Abdellatif Kechiche i Quentin Tarantino, per la seva part, intentaran aconseguir el prestigiós guardó per segona vegada, i Terrence Malick, que també l’ha guanyat en una ocasió en el passat, intentarà convèncer-nos que no ha perdut el nord del tot. Fora de competició, a més, presenten pel·lícula dos antics nois dolents reconvertits en mansos avis, Werner Herzog i Abel Ferrara. És una llista de noms imponent, sí, però que no hauria desentonat a Canes 1997.


¿Apostes de futur?

D’altra banda, això sí, un dels aspectes més sorprenents de la selecció d’aquest any és la quantitat de directors que aspiren a la Palma d’Or per primera vegada. Si s’ha de jutjar això, podria parlar-se d’un festival compromès amb el descobriment de nous talents... si no fos perquè ja fa temps que molts d’aquests debutants mostren la seva vàlua sense necessitat de competir-hi. Fins a cert punt, de fet, que autors consagrats com Ira Sachs i Corneliu Porumboiu no haguessin optat mai abans al premi s’ha de considerar una anomalia; i una cosa semblant pot dir-se de Diao Yinan, que ja va demostrar ser un dels cineastes xinesos més interessants de l’actualitat gràcies a ‘Black coal, thin ice’ –Os d’Or a la Berlinale 2014. L’única evidència de joventut genuïna en el concurs l’aporten el francès Ladj Ly, que s’estrena en el llarg amb ‘Los miserables’, i alguna de les dones que lluitaran pel preuat or.


Feminisme només de boca

El cartell promocional de Cannes 2019 mostra la recentment difunta Agnès Varda als 26 anys, durant el rodatge de ‘La Pointe-Courte’ (1955), dempeus sobre les espatlles d’un membre del seu equip; la imatge retrata un gest d’apoderament femení que, la veritat, després no acaba de reflectir-se en la competició. En resposta a les crítiques que cada any rep a causa del domini masculí en la selecció, és cert, aquest any el certamen assegura haver diversificat el seu equip programador per acostar-se a la paritat entre homes i dones, però en tot cas només hi ha quatre dones directores a la secció reina: Celine Sciamma, Jessica Hausner, Justine Triet i la debutant Mati Diop. El pitjor no és que la xifra sigui escassa, sinó que, en realitat, és un rècord. En la seva defensa, el director del festival, Thierry Frémaux, va insistir fa uns dies que el percentatge no és sinó un reflex de la situació actual en la indústria, just abans d’anunciar que aquest any habilitaria una àrea de lactància materna i canvi de bolquers. Per compensar, esclar.


Aquest tema de què tots parlen

Per segon any consecutiu, Cannes ha vetat les pel·lícules de Netflix de la seva competició, tot i que l’enfrontament entre les dues parts s’ha vist mitigat per una raó tan senzilla com rotunda: cap de les grans produccions de l’empresa de continguts sota demanda del 2019 hauria estat llesta a temps per competir. En tot cas, el conflicte ha fet un gir inesperat: la Quinzena de Realitzadors, una de les seccions paral·leles del festival –i un concurs autònom–, inclou la seva selecció una pel·lícula de Netflix: ‘Wounds’, protagonitzada per Dakota Johnson i Armie Hammer. ¿Es pot interpretar la seva presència com un gest? D’altra banda, l’altre tità de l’‘streaming’ també serà present a la Costa Blava aquests dies: Nicolas Winding Refn presentarà dos episodis de la telesèrie que ha dirigit per a Amazon, ‘Too old to die young’; així mateix, el danès és protagonista d’una de les quatre classes magistrals que se celebraran aquí els pròxims dies. Zhang Ziyi, Sylvester Stallone i Alain Delon –que a més rebrà un premi honorífic– són els altres.


¿Per a quan Almodóvar?

Resulta molt difícil d’entendre que un cineasta de l’altura artística d’Almodóvar continuï sense tenir la Palma d’Or –i encara més que tampoc tingui cap dels altres dos principals premis cinematogràfics que s’atorguen a Europa, l’Os d’Or de la Berlinale i el Lleó d’Or de Venècia–; la seva presència aquí aquest any representa ni més ni menys que el seu sisè intent d’aconseguir el premi. També hem de considerar com a habituals de la mostra –tot i que menys– alguns dels altres cineastes espanyols que aquest any presenten pel·lícula, tot i que fora de la competició oficial: tant Albert Serra –amb ‘Liberté’– com Oliver Laxe –amb ‘O que Arde’– formen part de la selecció per tercera vegada en les seves respectives carreres. Sergio Caballero, en canvi, mai abans havia visitat La Croisette: el seu curt ‘Je te tiens’ veurà la llum la Quinzena de Realitzadors.