28 maig 2020

Anar al contingut

ALTRES ESCENARIS POSSIBLES

Nostàlgia oi a Sant Boi amb Decibelios

El renascut grup dels anys 80 reviu els seus vells èxits de punk i ska obrers a un bar del Baix Llobregat, la comarca que els va veure néixer

Nando Cruz

Nostàlgia oi a Sant Boi amb Decibelios

Pau Mart moreno

Nit tranquil·la a la rambla de Rafael Casanovas de Sant Boi de Llobregat. Parelles i grups sopen tranquil·lament a la terrassa de La Última Taberna mentre al local del costat Cuchilla y Diazepan posen a prova els altaveus de La Masia de Sant Boi. El duo sona eixordador, però la doble porta evita que se’ls senti des del carrer. Dins, la barra de pedra i les bigues de fusta falsa que decoren el sostre li donen un aire de bar d’Arkansas. No obstant, la música que sona quan els teloners acaben el seu concert no és gens country: Skalariak, Boikot, Barricada...

La Masia de Sant Boi va obrir el maig del 2013 al mateix local que abans va acollir la discoteca Chapas. ¿Per què? Perquè s’hi van entestar quatre veïns del poble que de xavals només podien veure concerts a les cases okupades de la comarca o a Barcelona. Tot i que Sant Boi té 85.000 habitants, ara passa el contrari: a penes un 10% del públic que acudeix als concerts que organitzen és del poble. La resta ve de fora. Fins i tot de Barcelona, ja que amb els Ferrocarrils de la Generalitat arribes a Sant Boi en tot just 15 minuts.

Avui és un dia important a La Masia. Avui hi actuen Decibelios, potser el grup amb més renom dels que han trepitjat el seu escenari. A més, és una banda molt estimada a la comarca, ja que va sorgir al Prat de Llobregat. Amb ells va arribar a Espanya l’oi, subgènere del punk més aferrat a la classe obrera, mitjançant discos com ‘Caldo de pollo’, ‘Oi!’ i el més radiable ‘Vacaciones en El Prat’. Aquest paio que surt a escena aixecant a pols un barril de cervesa de 20 litres (falta saber si està ple o buit) és Carlos Treviño, àlies Fray, cantant i únic supervivent de la formació original. Sí, ja comença el concert.

¡Paletes al poder!

Les cançons de Decibelios es van escriure als anys 80, però els primers versos són de rabiosa actualitat electoral: “Todos los políticos prometen lo mismo / Todos los políticos prometen lo mejor / Todos los políticos son los mejores / Todos los políticos qué asco nos dan”. El públic se suma eufòric al primer eslògan de la vetllada: “¡Paletas al poder! ¡Paletas al poder!”. La segona cançó tampoc farà concessions: ‘Fill de puta’ va pels empresaris sense escrúpols: “Vosotros sois los falsos / Vosotros sois la escoria / Vosotros sois los necios / Muertos estaríais mejor”. Més rabiosa actualitat. Primer got de cervesa volant pels aires.

Dos culers fan onejar una bandera del Barça. Sona ‘Local 15-Visitante 0’. Entre el públic, samarretes de Cicatriz, RIP, Último Resorte i Lendakaris Muertos. “¡Esteu calents, cabrons i cabrones!”, esperona Fray, amb pintura negra de guerra a les galtes i maneres de reverend excèntric, meitat Travis Brickle meitat Nando Dixcontrol. Alguns espectadors no es veien des de feia anys. Aplaudiments a l’esquena i rialles. La banda entona aquell cant a l’amistat eterna del grup que va ser ‘Barna 92’. Manuel Alférez, bateria original de Decibelios, és un habitual de La Masia. Li agrada fer fotos als grups. Avui no. Va acabar malament amb Fray.

“¡Veig moltes mans buides!”, denúncia ara. No és cert del tot, ja que té davant de si un públic bastant bevedor. Alguns sostenen el got de cervesa amb les dents per poder aplaudir. “¡Sin dinero! ¡Sin currelo!”, crida el personal, tal com ho van aprendre a 'Voca de Dios’. Els himnes de Decibelios provenen de temps passats, però sonen encara vigents vista la ràbia amb què reneixen en aquest racó del Baix Llobregat. El pogo arriba a la meitat del local. Un senyor de llarga barba blanca es retira a una zona més segura. No es queixa. Riu feliç.

Això no és un acudit

Aquests Decibelios no són els originals, d’acord, però tampoc són un acudit. Tot i que ara mateix pujat a la barra del bar i xocant amb els llums i les pantalles de televisió, Fray fa riure una mica. Tot sigui per cridar l’atenció davant d’‘Alambradas de dolor’, una cançó nova. Sí, Decibelios han gravat disc. Es diu ‘Insurgents’, però amb prou feines hi insisteixen. Avui manen els clàssics. Allà ve ‘Mi barrio’. Allà va un nedant sobre el públic. “Estem fotuts, però morirem amb les botes posades”, jura Fray. Allà ve ‘Botas y tirantes’. Ara, una altra cervesa volant.

Quan arriba ‘Vacaciones en El Prat’ ja no hi ha zona segura a La Masia de Sant Boi. Decibels dediquen l’himne de platja de l’extraradi barceloní a tots els paisans de la comarca, però una tropa li reclama una dedicatòria especial a Jordi Miranda, un dels primers caps rapats de Sant Boi. Oi tant. Estem en família. Per ell, ‘Sueños de libertad’.

“¡Això és una punyetera festa perquè som els putos Decibelios! ¡Ara i sempre!”, proclama Fray, totalment ebri de llegenda. Allà ve ‘Sangre dorada’. “És temps de revolució, però revolució de la fotuda”, precisa ara. I el grup es llança a per ‘Matar o morir’, furibund atac contra governants i militars. És, de lluny, el moment més violent de la nit. Intimidador, sí. L’enèsima vàlvula d’escapament a tanta ràbia acumulada. Continua plovent cervesa.

A tots els feixistes...

“Tornarem aviat”, asseguren, anunciant per al 2020 la celebració del seu 40è aniversari. I dit això, arriba Kaos, el seu cant a la nostàlgia skin. “¿Acaso no recuerdas, en el 77, todos los skins en su pleno esplendor?”. “Somos la vieja estirpe y os vamos a joder”, resava la tornada original. Però avui Fray canta una cosa diferent: “A todos los fascistas os vamos a joder”. Ho repeteix una vegada i una altra mirant fixament a les primeres files per foragitar el públic nazi que anys abans va atreure el seu cançoner. Avui no n’hi ha ni rastre. L’únic skin amb tirants els porta grocs. Groc, el color prohibit de la temporada. El concert ja està en el seu punt. ¡Invasió d’escenari!

“¡Caos, caos!”, exclama Fray, però tot el qui puja a la tarima rep un petó o una abraçada. I en pugen tants que la sala es queda mig buida. “¡Un últim didalet!”, reclama Fray. Vol acomiadar-se al seu estil. Amb ‘Canción de cuna’, el seu etílic crit de guerra. El terra de La Masia de Sant Boi està totalment xop de cervesa. Decibelios continuen de ruta per la comarca. Divendres actuen al Prat del Llobregat. I després se’n van de gira pels Estats Units i Mèxic.