Judit Neddermann: «La cançó amb Alejandro Sanz és un pont"

Cantant de The Gramophone Allstars des de fa 10 anys i autora de tres discos de trobadora intimista, Judit Neddermann ha vist com la seva vida acusava una sacsejada després que Alejandro Sanz la requerís per a una de les cançons de la seva nova obra, ‘#ELDISCO’, que barreja castellà i català. Mentre la seva projecció es dispara, prepara l’últim concert barceloní de la seva gira ‘Nua’, aquest diumenge a l’Auditori, sala 2, en el tancament del 24è Barnasants.

Ha passat un any des de la sortida de ‘Nua’. ¿Ha canviat la seva mirada al disc?

Doncs al novembre vaig estar un mes a Cuba, jo sola, i al tornar va ser com si dins meu aquesta gira ja estigués acabada. Però són cançons atemporals i tinc energia per seguir amb els concerts fins a l’octubre. L’escenari és on més disfruto. Però, com em passa totes les primaveres, ja estic component cançons noves.

A ‘Nua’ es reflecteixen influències brasileres. ¿Mirarà ara cap a Cuba?

Pot ser. Em ve de gust fer una música més ballable i rítmica, i a Cuba em va fascinar veure en directe aquestes festes que es munten al final de les cançons, de pregunta i resposta, amb cors que donen molta alegria. Em ve de gust explorar-ho. Però últimament estic obrint una mica l’espectre a tota la música llatinoamericana: Chavela Vargas, Chabuca Granda... M’agradaria poder anar allà a actuar. Ahir vaig provar una cançó amb el ritme uruguaià del candombé, i vaig veure que començar per allà, pel ritme, em portava a un altre lloc.

S’identifica més amb el folk que amb el pop.

Doncs no sé que dir-li: escolto molt pop però al fer música em ve molt de gust fer música de soca-rel, que tingui a veure amb algun lloc. No m’agrada quan alguna cosa és molt plastificada. Del pop m’agraden Emily King, Lianne La Havas, India Arie, Natalia Lafourcade... Ara, la meva germana Meritxell i jo estem preparant un disc de nadales, molt arreglades, però amb cançons tradicionals, catalanes i una de veneçolana. Ella prepara el seu disc també.

Molta gent la va conèixer arran del seu duet amb Serrat de fa dos anys en el concert pel Mediterrani al Palau Sant Jordi, emès per TV3. I ara canta amb Alejandro Sanz a ‘Este segundo’, una de les peces del seu nou disc. ¿Com va sorgir aquesta col·laboració?

Guiomar Roglán, periodista de La Sexta, a qui jo no coneixia de res i que és amiga d’Alejandro Sanz, un dia va escoltar cançons meves a Spotify, li van agradar i li va fer arribar les cançons. Unes hores després, ell va i li pregunta si creia que jo estaria disposada a fer alguna cosa amb ell. Van ser comentaris entre amics. Es podria haver quedat allà. Però a Alejandro li va venir la idea que una cançó seva podria fer-se mig en català. Tot això va ser el març de l’any passat. Un mes més tard vam parlar per telèfon. “¡Sí, sí, el que tu vulguis!”, li vaig dir. I després de fer la traducció, li vaig demanar si em permetia fer-li un gir més. Em va contestar “fes el que vulguis”.

Apareix com a coautora de la cançó en els crèdits del disc.

Perquè la part en català la vaig acabar fent jo. Va ser molt fort, però molt natural. Vaig tenir la sensació d’estar treballant amb algú amb qui ja havia fet moltes coses. Per a mi sempre havia sigut el super-Alejandro Sanz, que té cançons que m’agraden molt, com ‘Quisiera ser’. Té una manera de fer melodies i harmonies, amb molta lletra, dient tot el que vol dir, que és la seva marca, i cantant des de l’entranya, sense por.

‘Este segundo’ és una cançó molt suau i càlida. Sembla seva.

Sí, quan la vaig escoltar vaig veure que em quadrava perfectament. La melodia, la guitarra, aquesta sensació d’intimitat... I a sobre, ¡el meu disc anterior es titula ‘Un segon’!

En la cançó, Sanz arriba a cantar unes paraules en català (‘passa per davant’) fonent la seva veu amb la seva. ¿Li ha explicat quina ha sigut la seva motivació a l’incloure en aquests moments una cançó amb parts en aquesta llengua en el seu nou disc?

La intenció de la cançó és agermanar, que s’abracin els dos idiomes i les dues cultures. Recordar que hi ha ponts, una cosa que de vegades no es vol reconèixer. Jo com a catalana sé que són allà, i els estimo. Em fa pena de vegades com la política pot agafar tot l’espai i matar altres coses. M’agrada haver fet aquesta cançó perquè recorda que estem molt a prop i molt units, i això va més enllà de com organitzem el territori i de tots els conflictes polítics. Jo estic en un punt en què no sé quina és la solució. Fa uns mesos que simplement observo. Hi ha coses que em semblen tristes: estic en contra dels presos polítics, que hi hagi exiliats, i és ridícul l’immobilisme entorn de la Constitució. D’aquest immobilisme s’han derivat problemes que amb una mica de flexibilitat s’haurien resolt.

¿Li va parlar d’això, Sanz?

Em va dir ‘jo estimo molt aquesta cultura’, li vaig dir que era molt valent i ell em va respondre que no. Ell fa el que sent que ha de fer. No és una qüestió de valentia. A ell se li va ocórrer fer-ho, sap el missatge que llança i ho fa. No és casualitat que ara surti aquesta cançó. Hi ha crispació i intenció d’allunyar. És una cançó per unir.

Ara per ara, aquesta incursió de Sanz en el català no ha provocat cap tempesta a les xarxes, com sí que va passar quan Shakira va cantar ‘Boig per tu’, de Sau, tot i que aquella cançó va ser ‘single’ i va estar més exposada.

M’agrada que tot el que em passi sigui gros però tranquil. No hi ha gaire suflé. Estic en la realitat. A més, és difícil posar-te a criticar una cançó com aquesta, tan tendra.

¿Participarà en els seus concerts, com el del RCDE Stadium, de Cornellà (8 de juny)?

Espero que sí, però no puc donar-ho per confirmat. M’agradaria molt.

Abans parlava de Llatinoamèrica. ¿Incidirà aquest duet en la direcció que desitja prendre?

Podria ser. N’he parlat tant amb ell com amb Jorge Drexler, i tots dos em diuen: “fes-ho gran”, ves pel món, canta a Sud-amèrica, a Espanya... Tinc moltes ganes de créixer i això d’Alejandro és una porta molt gran. El viatge a Cuba em va fer pensar molt: els cantava en català i  em deien “és molt bonic, però ara et volem entendre”, i els cantava alguna cosa en castellà. Tot això m’està fent pensar en la possibilitat de cantar més en castellà i sortir més. Però estic molt tranquil·la, escoltant-me molt.

¿S’imagina un disc en castellà?

Me l’imagino, però íntegrament en castellà em costa, igual que fins ara em costava pensar en un disc sencer en català. Sempre m’imagino que hi hagi els tres idiomes, amb el portuguès inclòs, però la proporció pot variar.

¿Una carrera com la de Serrat és un model?

Totalment. La crítica que rep per part dels catalanets, com jo els anomeno, la trobo tristíssima. ¿Què passa, que el castellà està en pugna amb el català? ¿Quina tonteria és aquesta? De vegades, la gent és una mica egoista: volen que l’artista representi el que ells necessiten perquè quadri amb la seva vivència. I no funciona així.

Notícies relacionades

Un Sónar de descobriments i innovació

Marc Gascons i Fermí Puig, Premi Nacional de Gastronomia

Té 28 anys i ja porta una dècada en això. ¿Confia a mantenir els peus a terra passi el que passi?

Cada any em passen coses més fortes. Això d’Alejandro ha sigut com si em truquessin d’unes quantes plantes més amunt. Miro el disc i veig que els altres col·laboradors són figures globals: Camila Cabello, Residente (ex-Calle 13) i Nicky Jam. I ell m’ha posat al mateix nivell. Però soc conscient del treball que faig des de fa molts anys.