Passenger, veu de confiança al Liceu

Set anys després que ‘Let her go’ s’enfilés a les llistes d’èxits de mig món, Passenger continua passejant la seva bona estrella amb el seu estil de suau narrador confessional i els seus dots d’encantador de serps. Aquest dimecres va ser el Liceu (Suite Festival), l’escenari que es va rendir als seus dots d’‘storyteller’ perfecte, on el parlament és tan important com la cançó.

Passenger, és a dir, Michael David Rosenberg, va venir sol aquesta vegada, suprimint així matisos instrumentals, però facilitant el diàleg proper i buscant fins i tot certa informalitat. Nit de dolços bards postmoderns: va obrir la sessió el canadenc Ken Yates, amb bona cal·ligrafia i sensibles estampes de rerefons folk com ‘Leave me the light on’, del seu segon disc llarg, ‘Huntsville’.

Contra l’encotillament

Amb una carta segura, ‘Fairytales & firesides’, es va obrir pas Passenger advertint de les seves intencions: “Em temo que aquesta no serà la nit més feliç de les vostres vides”, va dir fent broma. “Em sap greu per qui hagi vingut a passar una bona estona, perquè no serà així”. Rialles desdramatitzadores i el cantautor, demanant al públic que no se sentís cohibit. El Liceu podia arribar a convertir-se en una taverna, o alguna cosa així. “Si voleu picar de mans, cantar... ¡endavant!”.

Notícies relacionades

Un Sónar de descobriments i innovació

Marc Gascons i Fermí Puig, Premi Nacional de Gastronomia

Era fàcil que el seu repertori, i més encara reduint-lo a veu i guitarra, pogués derivar en una seqüència reiterativa, però Passenger sap el que fa: ‘setlist’ curt, només 13 cançons, buscant contrastos com els furiosos acords de ‘Life’s for the living’ i l’efecte de les seves botes marcant el ritme en el tram ‘in crescendo’ de ‘The sound of silence’, la seva versió de Simon & Garfunkel. De l’últim disc, ‘Runaway’, només va interpretar dues peces, una de les quals, ‘To be free’, li va donar peu per solidaritzar-se amb els refugiats arran de la història del seu avi patern, jueu supervivent de la segona guerra mundial.

Lluint aquesta veu nasal, vulnerable, però traient forces de flaquesa, va arribar Passenger al seu trofeu més preat, ‘Let her go’, compartit pels cors populars del Liceu, rumb a un bis culminat amb ‘Holes’ i reafirmant-se com un trobador subtil i astut que sap treure partit de les seves limitacions.