Marialluïsa: "Els teus problemes no són tan greus com creus"

N’hi ha hagut prou amb cinc cançons, les de l’epé digital ‘Pren-t’ho amb calma’, perquè Marialluïsa se situï al mapa d’una enigmàtica tendència musical catalana, el pop metafísic, de la qual El Petit de Cal Eril i Ferran Palau són alts exponents. Etiqueta que aquest grup d’Igualada amb nom d’infusió associa a un estat mental serè i bolcat cap endins. "Els teus problemes segur que no són tan greus com creus: relativitza les coses", aconsella el cantant i guitarrista, Pau Codina Oliva.

El grup va néixer fa tot just un any i poc temps després va mostrar les seves cançons a Joan Pons (El Petit de Cal Eril), que li va donar la benvinguda al club. "Ens va dir que era el primer disc que sentia que sonava a pop metafísic sense haver-lo gravat ni Ferran Palau ni ell", revela Codina, encara sorprès. El seu historial es redueix a un concert per als amics i a un altre de més formal, el passat 16 de març al primer Festival del Pop Metafísic, a Ponts (Noguera). Allà, el quartet, completat per Carles Guilera (guitarra i teclats), Andreu Dalmau (sota) i Pol Mitjans (bateria), va compartir cartell amb El Petit, Palau, Núria Graham i Germà Aire. El bolod’aquest dijous a Heliogàbal serà, doncs, la tercera de la seva història, i les entrades estan esgotades des de la setmana passada.

Un fons de crítica social

Sí, el pop metafísic sembla poc més que una broma privada i Marialluïsa s’acull amb gust a la seva mística balsàmica. Les seves cançons, com ‘Fred o calor’ (acompanyada d’un vídeoclip que remet als anys 70), no expliquen històries sinó que transmeten "sensacions", mentre fan lliscar "un punt de crítica social", apunta Codina, convençut que "no podem viure així d’estressats; ens hem d'agafar les coses amb més calma".

Notícies relacionades

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

Però cal dir que quan Marialluïsa va prendre forma l’etiqueta tot just començava a circular i no van arribar a tenir-la en compte. Codina, amb les seves cançons, es va entendre "molt ràpidament" amb els seus tres còmplices sense encara pronunciar la paraula ‘metafísic’. "Sabíem bé on anàvem". Peces de ‘tempo’ pausat, instrumentacions críptiques, seqüències somiadores i harmonies que tensen la noció ordinària del pop. Entre els seus referents, a més d’aquesta última escena catalana (incloent-hiLa Iaia), hi ha peculiars figures pop internacionals com Andy Shauf, Timber Timbre i Mac DeMarco, i empremtes d’altres generacions, de Pink Floyd a Pau Riba. "I els Beatles: ara veiem que hi ha molt de pop metafísic".

Després de llançar l’epé digital (que en els concerts venen en forma de capsa amb el codi de descàrrega, llibret i una bosseta amb fulles de marialluïsa), el grup prepara el seu primer disc llarg. "Ja tenim deu cançons i moltes ganes d’ensenyar-les a tothom ique el pop metafísic no es quedi en una cosa tancada, de secta", sospira Pau Codina Oliva, feliç pel degoteig de concerts que registra la seva agenda. "13 o 14 de tancats", anuncia. Sessions en les quals, atenent a la noció de pop metafísic, s’espera que el públic "tanqui els ulls, es desprengui del seu cos i no pensi en res".