Assegurar Aina Clotet estant embarassada hauria costat "una salvatjada" de diners

Leticia Dolera i el seu equip mantenen que el criteri artístic es va imposar a l’hora de prendre la decisió de prescindir d’Aina Clotet com una de les protagonistes de la sèrie 'Déjate llevar'. Perquè l’aspecte de l’actriu, ja emparaulada quan va comunicar el seu incipient embaràs, no s’ajustaria al personatge, va al·legar. Però Clotet ha donat una altra versió, en què el motiu de fons és econòmic: el cost de l’assegurança per a una d’embarassada disparava el pressupost.  

Moltes actrius han rodat pel·lícules embarassades: Leonor Watling ho estava quan va fer 'Los crímenes de Oxford' a les ordres d’Álex de la Iglesia; Ángela Molina també va treballar embarassada amb Gonzalo Herraldo a ‘Laura a la ciutat dels sants’. Fins i tot Scarlett Johansson i Gal Gadot van rodar embarassades films d’acció. La primera, 'Vengadores: la era de Ultrón’ i la segona, ‘Wonderwoman’. “Una actriu pot treballar embarassada mentre se senti còmoda i doni el perfil del personatge”, opina Valeríe Deplierre, productora executiva d’‘Estiu 1993’. És cert, afegeix, que l’assegurança es dispara quan es tracta d’una dona gestant, una cosa que preocupa els productors. “Hauria d’existir un protocol per evitar que els embarassos es converteixin en un problema de pressupost. L’asseguradora de vegades s’ha negat a assegurar una actriu o ha posat una prima superalta”, assenyala.

Suprimit per discriminatori

Cada cas és específic. “Per calcular la prima de risc s’han de mirar els dies de rodatge, les condicions –si és d’interior o exterior– i el nombre de persones que treballen en la filmació, perquè s’ha de calcular l’impacte econòmic que tindria que es retardés o s’anul·lés un rodatge si l’embaràs impedís a l’actriu treballar amb normalitat”, explica Josep M. Galilea, un expert en assegurances. I remarca que les assegurances es contracten de forma voluntària. “No hi ha cap obligació de firmar una prima extraordinària per embaràs”. Es pot rodar sense tenir-ne, no hi ha cap obligació”. Recorda, per exemple, que fa anys quan firmaves una hipoteca era obligatori fer una assegurança de vida al signant, “una cosa que es va suprimir perquè era discriminatori”. El tema va sortir a la palestra perquè les companyies es negaven a assegurar embarassades i malalts de sida. “A conseqüència d’això es va deixar de considerar obligatòria l’assegurança de vida al sol·licitar un crèdit hipotecari”.

Una cosa és tenir l’assegurança obligatòria d’accident per als artistes, una altra, pagar una prima especial en cas d’embaràs. ¿De quina xifra parlem? “És una salvatjada, impossible d’assumir tot i que l’Aina hagués destinat el seu sou a cobrir-ho”, va indicar la representant de l’artista. Ho sap perquè tant ella com la productora de Dolera, Corte y Confección de Películas, coproductora de la sèrie ‘Déjate llevar’ amb Movistar +, van estar estudiant aquesta possibilitat just després d’assabentar-se de l’embaràs, que Clotet va comunicar de seguida, quan estava d’un mes. “Era una autèntica barbaritat. El sou de l’Aina no cobria ni l’assegurança d’un dia de rodatge, inassumible per a ningú.”

De moment, els productors n’han pres bona nota. CIMA, l’associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals, ha obert una investigació: “Volem saber com funcionen les assegurances en els rodatges espanyols perquè, evidentment, si es disparen de manera desorbitada en el cas de les dones embarassades això suposa una discriminació”.

Honradesa

Isona Passola, productora de films com ‘Pa negre’ i ‘Incerta glòria’, i presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, espera que surti alguna cosa positiva d’aquesta polèmica, en què no es posiciona a favor de ningú. “Les dones tenen molts desavantatges: la maternitat discrimina i en el cas de les actrius és un tema complicat”, diu. Passola entén les dues parts, però la seva àmplia experiència fa que declari el següent: “Primer, ‘chapeau’ per Aina Clotet per la seva honradesa. Ella va advertir la directora del seu embaràs just quan ho va saber, quan la majoria de les actrius callen”.

Tan cert com que la maternitat va contra les actrius i que “és un debat que hem d’abordar” ho és que els cineastes estan acostumats a adaptar-se a tot. “Hi podia haver hagut bona voluntat, sobretot de la productora”, opina Passola, que no vol entrar en disputes amb ningú i tot seguit puntualitza: “Seria bo que dir la veritat no ens anés en contra i que les dones s’ajudessin més entre elles, perquè ja tenim prou oposició en la societat”.

Amagar l’embaràs

Si el problema és econòmic, a causa del cost impossible de l’assegurança, no queden gaires opcions per a les actrius embarassades. “A aquest pas l’únic que aconseguirem és que callin i portin en secret l’embaràs”, afirma la presidenta de l’acadèmia catalana. Això és el que s’està fent en molts casos. Ningú vol arriscar-se a perdre un lloc de treball i un salari en un moment vital, en què l’únic que és clar és que hi haurà més despesa a casa.    

Clotet va confiar que tractant-se d’una sèrie feminista i tenint en compte que estava en una fase molt inicial de l’embaràs hi hauria temps per reorganitzar el rodatge. El seu paper, en el fons, era el d’una mare amb dos marrecs. ¿Tan perfecte havia de ser el seu cos? A més, la utilització de dobles per a escenes de sexe o nus és habitual. Hi ha actors que s’han trencat un braç i han aparegut en una pel·lícula sense que es notés. D’altres a qui se’ls ha dissimulat la panxa (i no només dones) col·locant la càmera de certa forma. Però la productora Corte y Confección de Películas, que no ha atès les trucades d’aquest diari, va preferir contractar una altra dona. Dolera es va excusar dient que una dona embarassada no quadrava amb la protagonista que buscava: “Una dona que reconnecta amb la seva sexualitat, que té bastantes escenes de sexe. A més, el disseny de vestuari va marcant més la seva figura i les seves corbes a mesura que avança la sèrie”.

El declarat feminisme de Dolera ha donat una rellevància extra a la polèmica. Manuel Buarque, coguinista de la sèrie, va enviar un comunicat assegurant que va ser “impossible” canviar el pla de rodatge per filmar les escenes on Cristina, el personatge de Clotet, havia d’aparèixer més sexi. Però aquí s’obre un altre debat: ¿No pot ser sexi un cos amb més carn o una dona embarassada? Dolera ha especificat que un dels motius pels quals va rebutjar l’actriu va ser perquè el seu personatge “al primer capítol pren la píndola a l’esquena del marit per no quedar-se embarassada”. Si aquest era el problema, ¿per què la productora de Dolera va estar parlant del cost de l’assegurança amb Clotet? 

Contracte no firmat

El cert és que si Clotet no hagués revelat el seu estat i s’hagués arriscat a treballar embarassada sense dir-ho, hauria tingut més possibilitats d’interpretar el paper. En el cas de Clotet s’havien establert ja uns emoluments i uns dies de feina. A partir d’aquí va començar a col·laborar amb altres actors per veure si hi havia química, però encara no havia firmat el contracte laboral. En cas d’haver tingut el contracte firmat, Dolera potser hauria hagut d’adaptar-se a la situació perquè acomiadar-la hauria suposat un cost important.

Com indica Andrea Leunda, advocada laboralista de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc): “Quan acomiades una treballadora embarassada, l’acomiadament, en cas que la treballadora l’impugni davant del jutjat social i acrediti l’estat de gestació, ha de ser declarat nul per causes objectives i el jutjat declararà el reingrés de la treballadora al seu lloc de treball, així com condemnarà l’empresa a abonar els salaris deixats de percebre entre l’acomiadament i el reingrés”.

Sector precari

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

I afegeix que “en la mateixa demanda d’acomiadament es pot sol·licitar una indemnització per danys i perjudicis si es considera que hi ha hagut discriminació per raó de sexe, perquè s’atempta contra un dret fonamental”. D’altra banda, es pot denunciar la situació a Inspecció de Treball. “A més, el conveni col·lectiu estatal regulador de les relacions laborals entre els productors d’obres audiovisuals i els actors que presten serveis en aquestes obres estipula que si un contracte firmat es rescindeix sense causa justificada abans de començar la producció, l’empresari ha de pagar com a mínim un 75% del salari pactat”, explica l’advocada.

La seva experiència és que el món de l’espectacle “és un sector ja per si mateix precari”. I aquí no acaben les aventures de les artistes: “Cobrar baixa per maternitat de la Seguretat Social sent artista treballadora per compte d’altri és complicat. “En el cas de donar a llum sense estar donada d’alta com a treballadora per compte d’altri o en situació assimilada a l’alta, cas habitual, ja que les actrius en estat avançat de gestació no solen treballar, no es té dret a accedir a la prestació de maternitat”.  En canvi, l’altre progenitor ho té molt més fàcil perquè no ha de deixar de treballar en cap moment.