PARIR I ACTUAR

"Amagar l'embaràs em va posar en risc de part prematur"

Una actriu explica que no va dir que esperava un fill per no perdre una feina

La implicació del director és fonamental perquè les intèrprets gestants puguin aconseguir papers

cmontanyes43354701 esmorza amb mi181121230005

cmontanyes43354701 esmorza amb mi181121230005
cmontanyes39004466 wonder woman181121225910
cmontanyes7577900 crimenes de oxford181121225941

/

3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera

"No sé si realment han pesat més els criteris artístics o els econòmics", declara el director Àlex Rigola ('Macho man’, 'Un enemigo del pueblo'). Iván Morales ('La calavera de Connemara', 'Esmorza amb mi') s’inclina més pel segon cas, ja que Aina Clotet només ha sortit a la palestra al veure que el tema de l’assegurança no apareixia en cap de les declaracions de la realitzadora Leticia Dolera. "Si el cost de treballar amb una actriu embarassada en el sector audiovisual és tan alt hauríem de fer pressió per canviar-ho", afirma Morales. Tant ell com Rigola han treballat en el món del teatre amb actrius gestants sense problemes. Sí que es pot, diuen tots dos. Els casos de Gal Gadot, que va rodar 'Wonder woman' de cinc mesos; de Scarlett Johansson, que quan esperava el primer fill va rodar 'Vengadores: La era de Ultrón', i de Leonor Watling a 'Los crímenes de Oxford', demostren que sí que es pot quan el director vol. Però això no sempre passa. 

El físic importa

El físic és un instrument important per a una actriu i l’embaràs pot tancar portes. El que li ha passat a Clotet no és estrany. Sens dubte, tot un tema per al col·lectiu Dones i Cultura. “El més normal és que no et contractin si estàs embarassada”, explica Marta Romero, actriu que va preferir amagar el seu estat quan la van seleccionar per fer un paper en una òpera a Finlàndia, dos mesos de feina. Només ho va anunciar després de l’estrena, quan ja no hi hauria més el director. A partir de llavors tot va anar millor. Van ampliar el vestit i va poder acabar les funcions. “L’estrès sofert em va perjudicar. Vaig caure en una depressió i no vaig poder disfrutar de l’embaràs. Dues setmanes després d’acabar vaig haver d’anar al metge per risc de part prematur”.

Aplaudeix el valor de Clotet pel fet d’explicar el seu cas. “En la nostra professió hi ha molta por de quedar-te sense feina i més si necessites els diners”. El cas ha posat sobre la taula un afer que preocupa. “Es confia molt poc en la capacitat de les dones per treballar quan esperen un fill. Moltes amigues que s’acosten als 40 anys han anat postergant la idea de ser mares per no perdre feines”. Això passa en moltes professions. 

El teatre, a diferència del cine, sol adaptar-se millor a les futures mares. Mima Riera, Annabel Castan i Cristina Genebat són algunes de les actrius que han aconseguit compaginar l’escena amb la gestació l’última temporada a Barcelona, almenys durant un temps. Ivan Morales va voler aprofitar l’embaràs de Riera a ‘Esmorza amb mi’. El seu personatge havia de començar una nova vida amb un home però en desitjava apassionadament un altre. Hi havia escenes de passió. “Observar Mima i treballar amb ella embarassada ha sigut molt potent i això que, a priori, vaig pensar que no quedava bé amb el personatge", comenta el director. Però quedava poc per estrenar i va optar per canviar una mica el guió. "La creació artística ha de lluitar per trencar prejudicis. I el cert és que algunes escenes amb ella de sis mesos van quedar supersexis".

Notícies relacionades

Ni ell ni Àlex Rigola han tingut males experiències. “Les embarassades en els meus projectes han treballat amb normalitat mentre s’han trobat bé perquè en això el límit el posen elles. Només hem patit quan anàvem de bolo, amb les companyies aèries, perquè tenen les seves regles", assenyala Rigola. 

Al pol oposat del cas de Clotet hi ha Rocío Molina, una bailaora i coreògrafa radical que ha portat la seva maternitat a escena a 'Grito pelao'. En el seu cas, l’embaràs i la feina van germinar agradablement. Es va sotmetre a una inseminació artificial mentre preparava l’espectacle amb Sílvia Pérez Cruz. I tot va anar bé: se la va veure lluint orgullosa el ventre al Grec i va acabar funcions a l’octubre, de gairebé vuit mesos, a París.