Tribalistas, un cant a la civilització

Tot i que el nom del grup evoqui el que és primitiu i salvatge, Tribalistas no t’empenyen amb les cançons a llançar-te a la muntanya a fer bivac, sinó més aviat a sentir-te reconfortat amb una mirada civilitzada a la realitat. El món va ser un lloc una mica més bonic i harmònic aquest diumenge durant les poc més de dues hores que va durar el seu concert al’Auditori del Fòrum  (Festival Internacional de Jazz de Barcelona).

Estrena del trio a la ciutat en la seva tan desitjada primera gira, 16 anys després de fer-la grossa amb el seu primer disc. Amb el segon, no tan afortunat però que conserva l’aura, el supergrup brasiler va mostrar un fèrtil diàleg entre tres rotundes personalitats. Allà hi van ser Marisa Monte, princesa d’un cabaret galàctic, de veu suau i estilitzada, diadema platejada i guitarra clàssica; Carlinhos Brown, el bruixot amazònic, agitador de multituds acompanyat pel seu ‘set’ de percussions, i l’intrèpid Arnaldo Antunes, amb aires de monjo zen i greus tons vocals.

Una vella complicitat

Notícies relacionades

El dominical d’EL PERIÓDICO de 1979 trobat en una maleta de la mare

Pantalla retroil·luminada: una volta per la tele de 1979

Acompanyats de quatre músics, van entrellaçar cançons dels dos discos i de treballs en solitari, sobretot d’ella, que ens van recordar que la triple aliança ja existia des d’abans de Tribalistas. Peces d’una suau lluminositat, amb missatges fraternals en les noves ‘Um só’, contra els sectarismes, i ‘Diáspora’, inspirada en la immigració.

L’èxit ‘Velha infância’ va aportar una mica d’enrenou, si bé el repertori es va reforçar en les seqüències més recollides: aquest tram central que, a través d’‘É você’ i un ‘Carnalismo’ amb aires de vell estàndard americà, va portar fins als teixits acústics de ‘Não é fàcil’. Monte es va anar erigint en la figura vertebradora, capitalitzant l’univers ‘tribalista’ en realçades adaptacions de peces de la seva discografia com ‘Infinito particular’, ‘Amor I love you’ i ‘Depois’, abans de recordar-nos, amb els èxits ‘Passe em casa’ i ‘Já sei namorar’, que estàvem en el concert d’un grup. Una tribu entusiasta, que s’obstina a mirar al món amb bons ulls, fins i tot en una nit en què el Brasil estava a punt de fer un pas cap a la tenebra.