El Macba es converteix en museu de la dansa gràcies a Boris Charmatz

L’art i la dansa han estat estretament units al llarg de la seva història, però el diàleg, en general, s’ha desenvolupat sempre en un escenari. Aquest cap de setmana el coreògraf francès Boris Charmatz (Chambéry, 1973) canvia de terç i introdueix la dansa al Macba. Les obres contemporànies del museu d’art modern dialogaran amb els moviments de fenomenals intèrprets de diferents edats en ‘20 ballarins per al segle XX’. Les seves peces inclouen algunes de les més destacades de la dansa moderna i es presentaran aquest dissabte a la tarda, de 16 a 20 hores, i diumenge al matí, d’11 a 15 hores, en diferents sales del centre barceloní.

“El cos del ballarí és una obra d’art, un museu i un gran arxiu de dansa. No hi ha res millor per conèixer una obra que demanar als qui la van ballar que tornin a reconstruir-la”, explica Charmatz, ballarí, coreògraf i director des de l’any 2009 del Centre Coreogràfic de Rennes i la Bretanya. Ell va començar amb 7 anys a ballar i va estudiar a l’escola de l’Òpera de París. Però sempre va sentir la necessitat de portar la dansa més enllà de l’escenari. “El museu de la dansa serveix per representar gestos, moviments i idees. És una altra manera de presentar la museografia, de seguir la nostra memòria”. La proposta arriba al Macba després de realitzar-se en destacats centres com el MoMA de Nova York, la Tate Gallery de Londres i el Reina Sofía de Madrid.  

De Nijinski a Platel

Hi haurà diversos solos, però també obres no unipersonals en aquesta curiosa exposició ballada que permetrà descobrir peces clau concebudes o ballades per figures que van des de Nijinski fins a Alain Platel o William Forsythe, passant per Marta Graham i Merce Cunningham, entre d’altres. En definitiva, el projecte de Charmatz permet degustar en viu i en directe la història de la dansa moderna i postmoderna, una immersió en el llenguatge del cos i els seus diferents estils. El mateix coreògraf i ballarí interpretarà alguns solos de la seva collita a més del’‘Étude révolutionnaire’, una obra de caràcter polític d’Isadora Duncan del 1922, i una creació de dansa improvisadad’Odile Duboc, amb qui va treballar als 90. Algunes coreografies no necessitaran música, tot i que d’altres sí, per “connectar millor la història en el seu context”, indica Charmatz.

Algunes obres dialogaran millor que d’altres amb els quadros i escultures. “El Macba és extraordinari. La seva col·lecció inclou gairebé el mateix període que el nostre museu de la dansa”.  Tot i que reconeix que el que més li impacta del centre barceloní és l’eferverscent activitat davant l’edifici, territori on ‘ballen’ ‘skaters’ i fans de les BMX. 

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Són els mateixos intèrprets del seu museu de la dansa els qui decideixen què oferiran al públic en funció de l’espai on actuen. A Barcelona, els tres espanyols integrants d’aquest projecte, Kiko López Juan, Sonia Sánchez i Javier Vaquero Ollero, ja han escollit. El primer alternarà peces amb dansa africana i hip-hop, la segona aprofitarà per presentar una creació pròpia inèdita, ‘El manatial del alma’, i l’últim interpretarà ‘Retrospective’ de Xavier Le Roy.

Charmatz és un dels coreògrafs europeus més interessants de la seva generació a qui el Mercat de les Flors dedica una constel·lació que permetrà disfrutar d’algunes de les seves obres. Més enllà d’aquesta acció al Macba, aquesta setmana ha presentat ‘Flip Book’ al Mercat, espai al qual tornarà el març per oferir ‘10.000 gestos’, una de les seves últimes creacions.