Margareth Menezes, ritme contra la 'saudade'

Contra les turbulències polítiques i l’abatiment col·lectiu, un ritme devastador i una bateria d’èxits populars. Aquesta va ser la recepta de Margareth Menezes per fer-se seu,aquest diumenge, un Poble Espanyol ple de compatriotes en la una vegada més vivificant celebració del Dia del Brasil. Cançons festives però també batalladores, plenes de missatges que apel·laven a l’orgull ‘afro’. “Música per matar la ‘saudade’”, va apuntar Menezes en al·lusió a aquest sentiment de malenconia tan ben tipificat per la cultura lusòfona.

La cantant i compositora de Bahia va culminar un programa de gairebé dotze hores, regat per exhibicions de batucada, axé i samba per part d’escoles i associacions establertes a Barcelona, en un Poble Espanyol dominat pel groc i el verd de la bandera de l’‘Ordem e progresso’. Entre les atraccions de la tarda cal citarTulipa Ruiz, autora de quatre discos, en els quals ha jugat amb el llegat de la bossa nova introduint-hi vegades senyals de pop i electrònica.

Debutant a la ciutat, Ruiz, una creadora crescuda a l’estat de Minas Gerais, va mostrar un tarannà sensible i lluminós, a més d’una veu dotada que es podia enfilar fins a tons molt aguts. Recital acústic, acompanyada d’un guitarrista, en el qual va partir de cançons del seu últim treball, ‘Tu’ (2017), com ‘Game’ i ‘Terrorista del amor’ (aquesta, en castellà, la va gravar amb Adán Jodorowsky), i va retrocedir fins a la peça que dona títol al seu baptismal ‘Efêmera’ (2010).

Afartament d’èxits

Notícies relacionades

Busca el teu estil en set passos

El misteri i labogeria de Slipknot

I del minimalisme a l’exuberància amb Margareth Menezes, la seva tropa de set músics (alguns dels quals reclutats a Barcelona) i un invasiu repertori que el públic es coneixia fil per randa, començant per la famosa ‘Elegibô’, que va obrir el concert amb magnificència, enllaçada amb el seu primer èxit, ‘Faraó (Divinidade do Egito)’. A la pregunta de “¿quants brasilers hi ha per aquí”?, el mar de braços alçats la devia fer sentir com a casa, i tot i que un problema de sonorització va rebaixar l’impacte de les primeres cançons, a partir de ‘Dandalunda’ res va poder resistir-se a la seva empenta.

Van caure un ‘hit’ rere l’altre; d’‘Alegria da cidade’ a ‘Mama Africa’, i el clàssic de Bahia ‘É d’oxum’, de Vevé Calazans, que va cantar amb la seva veu vigorosa embolicada sense manies en la bandera del Brasil. Descàrregues de samba-reggae reforçades per tres percussionistes i algun moment una mica més recollit però igual de celebrat, quan Menezes es va penjar la guitarra acústica i va entonar ‘Passe em casa’, la seva aportació al popular primer disc de Tribalistas. D’aquí a ‘Raça negra’, una altra mostra de la seva africanitat irrenunciable, una eufòrica ‘A luz de Tieta’, de Caetano Veloso, i ‘Saudação ao caboclo’, amb un missatge final dedicat al seu país i al món: “Educação, a única solução.”