'Sierra Burgess es una perdedora': un emotiu recital de Shannon Purser

Mai hi va arribar a haver veritable #JusticiaPeraBarb a 'Stranger things', però almenys Shannon Purser, que va donar vida a l’efímer personatge, estrena ara pel·lícula com a protagonista a la plataforma on es va donar a conèixer. I amb una pel·lícula ben decent, a més. Amb 'Alex Strangelove', però, sobretot, amb 'A todos los chicos de los que me enamoré', Netflix va demostrar tenir olfacte a l’hora de rehabilitar la comèdia amorosa juvenil, pràcticament invisible avui dia a la pantalla gran. Amb tots els seus defectes, que els té (sobretot un metratge excessiu), 'Sierra Burgess es una perdedora' només es pot considerar-se un altre encert.

En cas de seguir amb vida, el mestre del cine ‘teen’ John Hughes segurament hauria aprovat aquesta actualització del mite de Cyrano en clau ‘high school’ i amb inevitable protagonisme dels telèfons mòbils i les xarxes socials. Purser encarna, amb tota la delicadesa de matís imaginable, la relativa perdedora del títol, una noia estudiosa, llegida i divertida que, per aquestes injustícies del món, no crida l’atenció en el seu institut, tot i que un grup d’animadores viperines la té en el punt de mira. Després d’una entremaliadura de la Vespa Reina (Kristine Froseth), Sierra es fa passar per una d’elles per continuar mantenint l’atenció virtual i telefònica d’un atleta amb cor (Noah Centineo, d’'A todos loc chicos...', que sembla el trencacors oficial de Netflix). És la pitjor idea de la seva vida. O la primera d’una llarga sèrie de pitjors idees.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Tot i que no es desenvolupa en els 80, Ian Samuels se les arregla en la seva opera prima per fer xantatge emocional i de mala manera als qui vam créixer en aquella època: aquí queda aquesta banda sonora 100% synth-pop, amb cançons (noves) que es miren al mirall d’OMD, o la presència maternal de Lea Thompson, la Lorraine de 'Retorn al futur' i, una mica després, l’Amanda d’'Una maravilla con clase', un dels millors guions de John Hughes.

Samuels segueix al peu de la lletra les enseyances de l’autor d’'El club de los cinco', mostrant una clara empatia cap als seus personatges, fins i tot cap als que en un principi són més menyspreables, quan d’altres haurien jugat fàcilment a la crueltat o la revenja. El guió de Lindsey Beer, futura escriba de tots els projectes geek, potser té un parell de girs de més i alguns acudits que cauen en sac foradat, però supura emoció genuïna, i coneixement de causa. O potser també és que Shannon Purser és una actriu extraordinària. Justícia per a ella: més i encara millors papers.