Mor Iago Pericot, renovador de l'escena catalana

Heterodox i incansable fins al final. Santiago Pericot, Iago, director, escenògraf, pintor i gravador, ha mort aquest dijous als 88 anys, segons ha informat l’Institut del Teatre, del qual va ser un dels professors. Pericot, geni i figura, mai ha baixat de la irreverència, de la provocació constructiva que va animar tots els seus muntatges. “I és que quan es destrueix cal saber què fer amb els trossos”, solia dir. Ho va demostrar fa molt poc, el maig del 2017 quan a La Seca Espai Brossa va estrenar l’obra‘Adam i Eva’, un revulsiu contra l’actualitat, enfrontada a la mirada primitiva de la primera parella.

El director i escenògraf –solia definir-se com a tal perquè la seva concepció de l’espai era el que acabava predominant– va néixer al Masnou el 1929, un lloc que continuava proporcionant-li energia i idees quan passejava per la platja amb el seu gos Glop.

Va estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona, però la pulsió artística va poder més i aquesta inquietud el va portar a graduar-se a la Slade School of Fine Arts de Londres. A començaments dels anys 70 i ja enamorat de les possibilitats més rebels i transgressores de la nova escena va entrar a formar part de l’Institut del Teatre, sent un dels protagonistes de la seva renovació, juntament amb Hermann Bonnin i Fabià Puigserver.

Veu del col·lectiu LGTB

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Amb els nous aires democràtics, no va optar pel camí fàcil. Homosexual militant, va fundar amb Sergi Mateu elTeatre Metropolità de Barcelona, que va crear un dels muntatges més carismàtics del moment quant a la reivindicació de l’homosexualitat. Va ser ‘Rebel delírium’, estrenada el 1977 en un escenari insòlit, l’estació de metro de Sant Antoni abans que s’inaugurés aquest tram al públic. Cal tenir en compte que encara era vigent la llei de ‘vagos y maleantes’ que llavors penava el col·lectiu LGTB. També va fer bastant soroll mediàtic el seu muntatge de ‘Bent’ (1982), que recentment s’havia estrenat a Londres protagonitzada per Ian McKellen. Era fàcil vincular la repressió franquista amb la persecució dels homosexuals pel règim nazi. Pericot recordava al documental ‘La conquesta de la innocència’, dirigit per Abel Folk, com molts gais espanyols se li van acostar per dir-li que per fi abans de morir havien vist sortir a la llum les seves experiències.  El 86 va concebre‘MozartNu’, un escenari nu amb dos ballarins també nus a la recerca de la bellesa. El 2006 va recuperar aquell muntatge amb els intèrprets originals més una altra parella jove.

Partidari de l’experimentació i defensor de la perversió, entesa com una distorsió del que crèiem ordenat, Pericot solia explicar que la seva vocació teatral i plàstica va néixer de l’observació dels bombardejos, “terribles però alhora magnífics” durant la guerra civil. Aquesta mateixa intenció tenia un dels seus muntatges més carismàtics: laguillotinaque va instal·lar al vestíbul del Mercat de les Flors durant el Grec del 2014 en el qual convidava el públic a utilitzar-la contra el que més odiessin. Va ser tot un èxit.