Eneko Sagardoy, una revelació a l'atur

No té cap títol oficial d’interpretació, però el seu paper a Handia és dels que deixen empremta. Amb tan sols 23 anys, Eneko Sagardoy s’ha convertit en l’autèntica revelació del cine espanyol gràcies al gegant d’Altzo a qui dona vida en la pel·lícula en eusquera més premiada dels Goya (deu trofeus, inclòs el d’actor revelació). Una revelació que en l’actualitat, i des del mes de desembre, està cobrant el subsidi de desocupació, segons va revelar en la presentació de Cuando dejes de quererme, pel·lícula que va rodar l’any passat sota la direcció d’Igor Legarreta. «No dramatitzo la meva situació laboral, perquè més del 80% dels actors estem a l’atur», va assenyalar Sagardoy, que gràcies a l’atur pot afrontar «les despeses de promoció de les pel·lícules, que no surten gratis».

    

Obsessionat amb no interpretar una espècie d’home elefant, l’actor a Handia va donar vida a un ésser humà turmentat i infeliç a qui el crida la terra, el lloc on ha nascut, però que s’adona que no pot fer res per frenar el canvi. Un basc real del segle XIX que es va passejar per mig Europa mostrant com si fos un firaire el seu descomunal cos de 2,42 metres.

Cant a la diferència

Sagardoy (Durango, 1994) fa 1,84 metres. És un homenot que va aconseguir l’impossible: emocionar en la gala dels Goya 2018. Ho va fer amb un discurs en què va explicar que Handia és un cant a la diferència. Va dedicar el premi «a les identitats incompreses i els cossos rars». També es va recordar dels seus pares i dels seus professors de teatre a la ikastola de Durango, on era una assignatura obligatòria. Va tenir bones paraules per als seus contrincants (Pol Monen, Santiago Alverú i Eloi Costa), amb els quals va compartir un sopar fa dies per conèixer-se una mica més i per prometre’s que guanyés qui guanyés tots se n’alegrarien, i per al seu germà bessó, «el paio més guapo del món», que no va poder reprimir les llàgrimes.

    

Cinèfil de gustos exquisits que tampoc fa escarafalls del blockbuster de torn, Sagardoy –llicenciat en Comunicació Audiovisual i amb la pell bregada en grups de teatre– prepara el seu assalt definitiu a la indústria del cine. De moment té una de les representants més poderoses del mercat: Katrina Bayonas. Encara que la seva prudència li ha fet dir que no a diverses proposicions, entre elles, dos projectes de televisió.

    

Ben aviat tornarem a veure’l a la pantalla gran. Encara que no el reconeixerem. Serà a Errementari, de Paul Urkijo, una faula basca presentada a Sitges i apadrinada per Álex de la Iglesia en què l’actor revelació dels Goya dona vida al diable, un personatge que exigia unes vuit hores de maquillatge cada dia de rodatge. També va ser dura la caracterització de Miguel Joaquín Eleizegi, el gegant d’Altzo. Per posar-se en la seva pell, i en els seus ossos, Sagardoy portava pròtesis per separar les dents, unes altres per eixamplar la mandíbula, uns separadors d’orelles i unes mans de silicona. Els responsables de tots aquests efectes de maquillatge, Gorka Aguirre i la seva sòcia, també van conquistar el Goya al millor maquillatge.

Notícies relacionades

'La llibreria' conquista per sorpresa el Goya

S'acaben els Goya, continua la lluita

  

Abans de ficar-se en el cos del gegant d’Altzo (localitat pròxima a Sant Sebastià), Sagardoy va anar al caserío on Miguel Joaquín Eleizegi va viure al segle XIX. Va ser una manera de demanar permís al gegant real. Va veure les muntanyes i els rius on va créixer i això li va servir per completar un personatge complex i propietari d’un cos que s’agegantava tant que, fins i tot, es despertava a les nits al sentir com se li estiraven els ossos.