Imma Colomer reivindica la maduresa a 'Prime time'

Després de triomfar amb Un tret al cap, de Pau Miró, Imma Colomer torna a escena amb Prime time, una tragicomèdia sobre el món de la televisió on tot s’hi val per aconseguir audiència. La Sala Muntaner estrena avui aquesta obra de Núria Casado dirigida per Òscar Sánchez, una crítica ferotge contra la discriminació que pateixen les dones a causa de l’edat. «Ara el que prima és la joventut», diu Colomer, que interpreta una actriu veterana que, després de 40 anys com a estrella d’un culebró, ha de decidir si prefereix ser fidel a si mateixa o a l’estereotip que representa el seu personatge a la sèrie.

    

«Amb l’edat a les dones se’ns margina amb més facilitat. Només cal fer una mica de zàping per comprovar que hi ha molts més homes madurs a la televisió que dones. I si n’hi ha, presenten algun programa de famosos i xafarderies», declara Colomer, encantada amb l’obra que Casado ha escrit pensant en ella, que té la mateixa edat que la protagonista, 70 anys. «M’identifico molt amb aquesta obra i el personatge de Gloria Aran, la protagonista de la telenovel·la Gent de sort. Coincideixo en edat, amb els seus desitjos i la seva situació».

ROL A MIDA

L’obra intenta desmuntar estereotips sobre la vellesa amb ironia. «Critica la discriminació que pateix la gent gran i també l’afany per mantenir-se jove, cosa que comparteixo. ¿Potser envellir és un fracàs? Per mi no. És un èxit haver arribat fins aquí», afirma amb resolució Colomer, encantada amb aquest rol escrit a mida. «Quan et fas gran vius com una segona adolescència perquè el teu cos canvia. Has d’escoltarlo i plantejar-te què vols fer».

    

Polifacètica actriu amb una dilatada carrera, Colomer ha treballat també en populars sèries televisives com Laberint d’ombres i Ventdelplà. Com a bona coneixedora del sector audiovisual aplaudeix les referències còmplices a culebrons fets aquí que inclou l’autora. «El text reflecteix molt bé el món de la televisió», afirma. Núria Casado, que també és actriu, s’ha reservat el rol de productora a l’obra i Dafnis Balduf interpreta un jove cap de guionistes format als Estats Units. Serà ell qui, contravenint uns estudis d’audiència negatius i l’opinió de la productora, opti per no liquidar el personatge de Gloria Aran i reinventar-lo en una espècie d’heroïna.

DE LA TELEVISIÓ A LA SOCIETAT

Encara que l’èxit de la seva nova etapa a la sèrie l’omple d’orgull al principi, un dia la protagonista comença a tenir dubtes. «Als 70 anys és ridícul fer coses que ja ha fet als 20 o els 30. Així que, després d’una temporada on ha fet el més inversemblant, decideix desmarcar-se de l’èxit i dels estàndards marcats».

Notícies relacionades

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

    

El món de la televisió és un bon exponent del valor de la bellesa i la joventut, i de les pressions, els dubtes i els problemes de discriminació a causa de l’edat. Però el debat que planteja l’obra va més enllà. El que passa a la petita pantalla és un reflex de la nostra societat, recorda Colomer. «¡Si fins i tot la Reina, que ja era guapa, ha passat pel quiròfan!» s’exclama. I també havia treballat a la televisió.