'Estiu 1993', en la carrera dels Oscars

Com ja va passar el 2011 amb 'Pa negre' (Agustí Villaronga), una pel·lícula rodada en català torna a aspirar al premi de cine més internacional: l'Oscar en la categoria de parla no anglesa. Els acadèmics espanyols s'han decantat per la tendra, bonica, sincera i lluminosa 'Estiu 1993' perquè representi Espanya a Hollywood. El debut en el llarg de Carla Simón (Barcelona, 1986) s'ha imposat a 'Abracadabra', comèdia negra en la qual Pablo Berger ('Blancanieves') retrata una Espanya esbojarrada i hortera; i a '1898. Los últimos de Filipinas', debut de Salvador Calvo que aquest any aspirava a nou premis Goya i injustament es va haver de conformar amb un (vestuari).

Els acadèmics estan convençuts, doncs, que 'Estiu 1993' -que, amb més de 96.000 espectadors, ha aconseguit el miracle d'unir públic i crítica-  és la que més possibilitats té de sortir victoriosa en la duríssima lluita per l'Oscar, que tot just acaba de començar. Coronada a Màlaga, la pel·lícula també va seduir a la Berlinale, on va conquistar els premis del públic i millor 'opera prima'.

Convençuda que per explicar una bona història s'ha de saber de què es parla, Simón ha optat per portar al cine un trosset de la seva vida. Amb sis anys es va quedar òrfena de mare. El seu pare havia mort tres anys abans. Tots dos, de la mateixa malaltia: la sida. Eren els anys 90 i del temut i desconegut VIH només se sabia el pànic que provocava. Es va convertir en una nena estigmatitzada. ¿Ella també estava malalta? ¿Encomanarà a algú? La petita va haver de trobar el seu espai al món, una nova família. I ho va fer amb els seus oncles materns, que es van transformar en la seva nova mare i el seu nou pare. I aquesta és la meravellosa història que narra a 'Estiu 1993', film que reivindica la intel·ligència dels nens, éssers emocionals que s'adapten a (gairebé) tot.

Cors robats

La realitzadora barcelonina, que ha estudiat cine a Londres i amb un currículum que inclou un curt sobre dos nens que s’enfronten a la mort de la seva àvia, ha volgut retratar la complexitat de la psicologia infantil. Un nen és capaç d’entendre moltes coses, incloent-hi la mort. Una altra cosa és, evidentment, com gestiona les emocions. 

De fet, la petita protagonista (Laia Artigas) roba el cor als espectadors però aquests també són testimonis del seu egoisme i el seu costat fosc (si és que es pot anomenar així). La trama també inclou el punt de vista dels adults i reflecteix a la perfecció com un matrimoni (Bruna Cusí i David Verdaguer) afronta el repte d’ocupar-se de la seva neboda i estimar-la i tractar-la com una filla. 

L’arma fonamental amb què compta la pel·lícula per lluitar en la batalla per l’Oscar és, segons la seva directora, el potencial emocional que desprèn. «És un llenguatge universal, que no entén de fronteres», ha destacat Simón a l’Acadèmia de Cine, on ha restat importància al fet que, en plena tensió sobiranista al Parlament, una cinta catalana representi el cine espanyol als EUA. «La pel·lícula demostra que el cine no té fronteres. Hauria de ser normal que passessin coses així», ha afegit.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Simón ha recorregut mig món per presentar en circuits comercials i festivals de cine el seu prometedor debut, que ja ha sigut comprat en 30 països, com França, Turquia, Holanda i Suïssa. Està pendent també l’estrena als països asiàtics. Arran de la votació dels acadèmics espanyols, la distribuïdora (Avalon) augmentarà en 16 les còpies que segueixen a les sales de tot Espanya, on la cinta ja ha recaptat més de 614.000 euros, una xifra considerablement alta tenint en compte que es tracta d’una pel·lícula netament indie.

L’equip del film treballarà a partir d’ara mà a mà amb el distribuïdor nord-americà, que l’estrenarà comercialment als EUA a principis del 2018 després de passejar-se per diversos festivals, per tal que 'Estiu 1993' s’obri camí entre els acadèmics de Hollywood. En qualsevol cas, la batalla tot just acaba de començar. Competir amb les millors pel·lícules de tot el món és difícil i només amb el temps (finals d’any) sabrem si l’emocionant història de la petita Frida comença a passar les primeres seleccions.