Laia Marull: "Ser feminista és l'única opció"

Brava és la història d’una dona (Laia Marull) que pateix una agressió sexual al metro de Barcelona i, immediatament després, és testimoni de com la colla d’agressors viola una noia a pocs metres. ¿Com se sobreviu al dolor intens? En el cas de la protagonista, fugint de la ciutat i marxant al camp uns dies per veure el seu pare. Però el que pretenia ser una solució acaba sent un altre problema afegit. La dona vol trobar la pau. No obstant, només aconseguirà endinsar-se en el seu costat més fosc. Està més perduda, dolguda, desorientada, sola i destrossada que mai.

–La directora de Brava

–És que estem en un moment social en què ser feminista és l’única opció. Les dones estan en desavantatge, se les agredeix impunement, cobren menys, sempre estan per sota.

–¿Què és per a vostè el feminisme?

–La defensa de la igualtat entre home i dona. El problema és quan s’entén malament. En aquest país, és gairebé un insult.

–Abans d’escriure el guió, Aguilar va parlar amb psicòlogues que atenen dones agredides.

–Sí, vam parlar amb l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), de Barcelona, que són gairebé voluntàries. Una de les coses que em va xocar més és que moltes víctimes triguen anys a anar-hi i a demanar ajuda. A denunciar-ho, ni s’hi atreveixen. ¿Per què callen? Perquè s’apodera d’elles la vergonya i la culpa, quan això ho hauria de sentir l’agressor.

–En el cas de Brava

–Sembla que l’edat dels agressors està baixant. ¿Què està passant? Tant de bo tinguéssim respostes. Crec que la base està en l’educació. Estem envoltats de valors negatius. Continuem sense educar igual un nen que una nena. Des de les joguines fins a les frases tipus: «Nena, para taula». Això sí, aquesta lluita ha de ser tant d’homes com de dones, perquè soles no farem res. La pel·lícula es fa una pregunta: ¿què fas amb el dolor profund en un moment com avui, en què res acompanya, ni la manera de viure, ni la política, ni l’economia? La por està instal·lada en el meu personatge. Potser hi haurà gent que no entendrà que no vagi directament a denunciar la violació. I això és desconèixer les agressions, no saber què passa.

–Estem en plens Sanfermines, un territori de risc davant d’agressions sexuals.

–Hem retrocedit. No tinc paraules. ¿Divertir-se és agredir una dona i, si es pot, fer-ho en grup? Tot això demostra el lloc que ocupa la dona en la societat.

–El seu personatge està destrossat, malgrat que té una vida aparentment normal: treball digne, parella estable i una casa maca.

–Ho diu bé: aparentment. Ella comprova que tot això no li serveix de res davant del dolor. Se sent molt sola.

–Entra en una zona personal fosca i molt dolenta.

–Surt de la ciutat, que li és hostil, i se’n va al camp amb el seu pare. Potser busca el refugi del pare, una persona amb qui mai ha tingut una relació afectuosa. S’estimen, però tenen una relació freda, no s’han dit mai coses importants. Està ferida, el món està en contra seu i pensa que el seu pare l’hauria d’ajudar encara que sigui sense paraules. Ella no sap demanar ajuda, ho fa fatal. No sap on col·locar la por i la culpa, i descobreix un costat fosc cap al qual s’encamina de manera inconscient.

–¿La comprèn?

–Totalment. Encara que el seu comportament és incomprensible des del punt de vista lògic. Està confosa, li passen mil coses i no sap ni on és. Intueix una part fosca i decideix anar-hi perquè potser allà hi trobarà alguna cosa. S’ha de redescobrir i recompondre.

Notícies relacionades

Una altra dona és possible

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

–¿Algun consell per al públic?

–Que es deixi portar, que intenti no jutjar. Brava és intel·ligent i valenta, però té moltes parts incòmodes per a l’espectador. És el viatge interior d’una dona que està en un moment incompressible i molt fotut. Està bé que les pel·lícules siguin incòmodes i que l’espectador es formuli preguntes i en tregui conclusions. Si ho vol fer, és clar.