Bob Dylan i la literatura: "No sé què vol dir. Però sona bé"

Quan el passat 10 de desembre l'ambaixadora dels EUA a Suècia va llegir el missatge d'agraïment de Bob Dylan com a guardonat amb el premi Nobel de literatura que tant es va fer pregar, el text de 800 paraules que li va fer arribar acabava així: «Ni una sola vegada he tingut ni tan sols temps per preguntar-me a mi mateix: ‘¿Les meves cançons són literatura?’». Ha tingut sis mesos per arribar a una resposta. «Volia reflexionar sobre això i veure on era la connexió», confessa en el missatge gravat que va fer arribar dilluns a l’Acadèmia Sueca, quan estava a punt de passar el temps establert perquè caduqués la dotació econòmica. «I segurament ho faré de forma indirecta», afegia. I ambigua.

Dylan comença recordant que els seus llibres de capçalera a la secundària (‘Don Quixot’, ‘Ivanhoe’, ‘Robinson Crusoe’, ‘Els viatges de Gulliver’, ‘Una història de dues ciutats’) són el tipus de lectures “que et donen una forma de veure la vida, una comprensió de la naturalesa humana i un estàndard a través del qual mesurar les coses”; tot plegat, afegeix, ho va aplicar quan va començar a compondre cançons.

'MOBY DICK', 'SIN NOVEDAD EN EL FRENTE' I L''ODISSEA'

Tot seguit, discorre sobre tres d’aquelles lectures que més l’han marcat: 'Moby Dick', 'Sin novedad en el frente' i l’'Odissea'. Que utilitza, sembla, no tant per reivindicar-les com a obres de capçalera com per oferir una demostració pràctica de com la literatura envaiex tota la seva obra. Tres llargues sinopsis dels llibres a la dylaniana manera, fins al punt que més d’un paràgraf, si no tots ells, podrien ser presos per una estrofa d’una de les seves cançons. «Yesterday, you tried to save a wounded messenger dog, and somebody shouted ‘Don’t be a fool’. One Froggy is laying gurgling at your feet. You stuck him with a dagger in his stomach, but the man still lives. You know you should finish the job, but you can’t. You’re on the real iron cross, and a Roma soldier’s putting a sponge of vinegar on your lips», escriu sobre el llibre antibel·licista d’Erich Maria Remarque. 

Acte seguit, discurre sobre  tres d'aquelles lectures de joventut que més le han marcat: ‘Moby Dick’ ("s'ha obert pas en no poques de les meves cançons"), ‘Sense novetat en el front’ i ‘L'Odissea’. Tres llibres que utilitza, sembla, no tanto per reivindicar-los com les seves obres de capçalera como para oferir una demostració pràctica de com la literatura empapa la seva obra. Encadena tres llargues sinopsis dels llibres a la dylaniana manera, fins al punt de que més d'un paràgraf, si no tots ells, podrien ser presos per una estrofa d'una de les seves cançons. “Yesterday, you tried to save a wounded messenger dog, and somebody shouted ‘Don’t be a fool’. One Froggy is laying gurgling at your feet. You stuck him with a dagger in his stomach, but the man still lives. You know you should finish the job, but you can’t. You’re on the real iron cross, and a Roman soldier’s putting a sponge of vinegar on your lips”, escriu sobre el llibre antibel·licista d'Erich Maria Remarque. ("Ahir, vas intentar salvar un gos missatger ferit, i algú va cridar 'No facis una bogeria'. Un gavatxo jeu borbollejant als teus peus. Li claves una daga a l'estómac, però encara segueix viu. Hauries d'acabar la feina, però no pots. Estàs a la creu de ferro de veritat, i un soldat romà posa l'esponja amb vinagre als teus llavis").

Dylan es recrea en el temporal de referències religioses i mitològiques de l'obra de Melville. "Només veiem la superfície de les coses. Podem interpretar que s'amaga sota de la forma que creem oportuna. La tripulació passeja per la coberta intentant escoltar les sirenes, i taurons i voltors segueixen al vaixell. Llegint calaveres i cares com llegeixes un llibre. Aquí hi ha una cara. Al davant teu. Llegeix-la si pots".

Si uns paràgrafs abans Dylan rememora la identificació que va arribar a sentir quan va escoltar Buddy Holly a pocs metres de distància, dies abans que aquest morís en aquell mític accident d'aviació, després esmenta fins a quin punt aquesta sensació també es pot sentir llegint les desventures d'Ulisses camí d'Itaca. "En molts sentits, algunes d'aquestes coses t'han succeït. També han abocat drogues al teu vi. També has compartit el llit amb la dona equivocada. També t'han encantat veus màgiques, veus dolces amb estranyes melodies. També has anat molt lluny i t'han arrossegat de tornada. I també t'has salvat pels pèls. Has irritat qui no devies. I també has vagat per tot aquest país. I també has sentit aquest mal vent, el que no et porta cap bé. I això encara no ho és tot".

"LES CANÇONS NO SÓN COM LA LITERATURA"

Notícies relacionades

Dylan envia el seu discurs i ara ja pot cobrar el Nobel

Ulls blaus, pluges, vents, lapidacions i la Bíblia: cinc reptes per als traductors de Dylan al castellà

I el flamant Nobel de Literatura acaba citant el passatge de l’'Odissea' en què Ulisses visita Aquil·les a l’inframon i aquest li confessa que preferiria ser l’esclau d’un granger a la Terra abans que ser el rei de les tenebres al país dels morts. «I això és el que les cançons són també. Les nostres cançons estan vives al país dels vius. Però les cançons no són com la literatura. Han sigut creades per ser cantades, no llegides. Les paraules de les obres de William Shakespeare van ser creades per ser representades a l’escenari. Igual que les lletres de les cançons són creades per ser cantades, no llegides en una pàgina. I espero que algun de vosaltres tingueu l’ocasió d’escoltar aquestes lletres de la forma que es pretenia que fossin escoltades: en un concert o en una gravació o de la forma en què la gent està escoltant cançons aquests dies. Així que retorno una vegada més a Homer, que diu: ‘Canta en mi, Musa, i a través meu explica la història’» («Sing in me, Muse, and through me tell the story»; el vers inicial de l’'Odissea' en la traducció feta el 1961 pel poeta nord-americà Robert Fitzgerald).

Així, doncs, ¿a les seves lletres canta la Musa i poden ser equiparades als versos de Shakespeare, o «no són com la literatura»? A Dylan no el preocupa que cadascun pugui interpretar les seves paraules a la seva manera. De fet, tampoc que el significat de les seves cançons no sigui clar. «Si una cançó t’emociona, això és l’únic important; no he de saber què significa», sosté. I citant un text fosc de John Donne, afegeix: «Tampoc sé què vol dir. Però sona bé. I el que tu vols és que les teves cançons sonin bé».