'Logan': el final d'un altre cicle

Dissenyada de moment per concatenació de trilogies, la saga cinematogràfica dels X-Men, els torturats i encalçats superherois mutants de la factoria Marvel, arriba al final del seu tercer cicle o, si prefereixen, del seu primer 'spin-of' en relació amb els films centrats en el grup al ple. 

Wolverine, Lobezno o Logan, també com s’estimin més, sempre ha sigut el personatge més captivador, polièdric i popular de la sèrie, l’únic a més que ha tingut col·lecció pròpia de comic books i el mateix en cine. Cada vegada més cansat, escèptic, esquerp i solitari, el mutant de les urpes d’adamantium arriba a l’ocàs de les seves peripècies. I ho fa amb la suficient consistència dramàtica, un necessari contrapunt (l’aparició d’una jove mutant amb poders idèntics o superiors als seus) i les prestacions d’un professor Xavier malalt i de tornada de tot i de tots.

Notícies relacionades

Hugh Jackman: "Ja he donat a Lobezno tot el que li podia donar"

Lobezno per a adults

En una seqüència clau de la pel·lícula, Xavier i la nena veuen per televisió 'Arrels profundes', cèlebre 'western' psicològic dels anys 50 protagonitzat per un pistoler que ha intentat en va penjar les armes i abandonar la violència. Una cosa semblant els passa als mutants, però és que a més James Mangold, director de l’anterior film de la sèrie, 'Lobezno inmortal', i del remake d’un altre western de prestigi, 'El tren de les 3.10', li ha insuflat a Logan l’aire fronterer, ètic i anímic d’una pel·lícula de l’Oest.

El resultat és una pel·lícula que combina equitativament l’acció (sense parafernàlia infogràfica: la seqüència estil 'mannequin challenge' seria l’excepció), la densitat dramàtica que qualsevol relat de superherois ha de tenir per obligació, el realisme gairebé brut, una certa desmitificació de l’heroisme èpic i el western amb un dels seus temes primordials, l’aprenentatge entre personatges de generacions diferents i l’afecte que això comporta.