Salsa fins que obri el metro

Els voltants del Camp Nou, a les dues de la matinada, són un desert. No hi ha gaire activitat esportiva que diguem, però no és difícil veure-hi algun runner noctàmbul corrent amb el gos. Entre la Facultat de Belles Arts i el Bowling Pedralbes, la discoteca Up & Down acull una altra vetllada de música llatina. N’hi ha cada setmana i els concerts es programen de manera que el públic hi pugui arribar amb l’últim metro de la nit i tornar amb el primer del matí. Som més de mil.

La gira europea de l’Orquestra Zaperoko ha fet escala a Barcelona. Encara no fa una dècada que està en actiu, però ja s’ha consagrat com una de les bandes de salsa més vigoroses del país i la comunitat peruana de Catalunya hi ha vingut en massa. Natural de Callao, localitat costanera als afores de Lima, la Zaperoko s’està implicant activament en la lluita contra la criminalitat que afecta la seva ciutat. Paradoxalment, obre el concert amb el seu gran èxit, Mala mujer. I el públic coreja la tornada: «Mátala, mátala, mátala, mátala».

L’estratègia: un 5-5-6

Ha plogut tota la tarda i tant les escales d’accés a la sala com els passadissos estan molls. També la pista de ball està xopa. És salsa de pluja. Avui els peus llisquen encara més ràpid del que és habitual. Tan bon punt la Zaperoko aborda Juanito Alimaña, el clàssic de Willie Colón i Héctor Lavoe, Up & Down es transforma definitivament en una atapeïda salsoteca.

L’orquestra no cap a l’escenari. Els 16 músics es distribueixen com un equip de futbol, sistema 5-5-6. Cinc vocalistes a la davantera, els percussionistes, el teclista i el director d’orquestra Jhonny Peña a la zona mitjana i, al darrere, trompetes, trombons i altres metalls. Ah, i jugant sempre en punta, un tipus disfressat de Pantera Rosa de cap a peus. Tal com sona.

En els concerts europeus d’artistes llatinoamericans, els músics es guanyen el públic saludant per països. «¿On és Colòmbia?», pregunta un cantant. Ningú respon. «¿On és l’Equador?». Silenci. Millor saludar per ciutats. ¡Lima! ¡Trujillo! ¡Arequipa! O per equips de futbol. ¡Sport Boys! ¡Universitarios! ¡Atlético Chalaco! El crit més exitós és el típic de Callao. Cada vegada que un cantant exclami «¡xim-pum!», la sala respondrà «¡Callao!».

La Pantera Rosa treu una rata gegant de peluix. I un sabre amb què emula tallar els testicles a un fotògraf que se li ha arrambat. També enarbora una metralladora lluminosa de joguina.

El públic entrega samarretes d’equips de futbol als músics perquè decorin l’escenari. També els donen papers on han anotat salutacions i dedicatòries perquè els llegeixin en veu alta. És una tasca que els cantants assumeixen com a part de la feina. Com fer-se selfies amb les primeres files. Com donar la mà a qui els l’atansi. Com beure un glop de qualsevol copa que els ofereixin. Com cantar i ballar. La Zaperoko està de servei.

La Pantera Rosa agita les maraques. La Pantera Rosa es fuma un cigarro. La Pantera Rosa s’ajeu al terra de l’escenari a descansar.

¡Txim-pum! ¡Callao!

Separats per preus

Els concerts llatins poden ser encara més classistes que els europeus. En sales per a mil persones, també es venen entrades a diferents preus. Els que paguen 20 euros són al fons, on el so arriba embolicat i la calor és asfixiant. Els que en paguen 40 tenen taula i més espai per ballar. Els de 50, la taula al costat de l’escenari. Passada una hora i mitja, el control és més lax. Un vigilant es marca un ball amb la seva amiga.

La Pantera Rosa ja va una mica tocada i roba dues bosses de les taules més pròximes a l’escenari. Les torna de seguida. No vol problemes amb l’Inspector Clouseau de la salsa.

Notícies relacionades

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

¡Txim-pum! ¡Callao!

Després de dues hores ininterrompudes, l’orquestra es bat en retirada amb La revancha, una altra de les cançons en què els homes són les víctimes i les dones són molt dolentes. Algunes persones ja surten de la discoteca, tot i que el discjòquei en fa retenir més del 80% punxant cúmbia romàntica. No hi ha pressa. Fins a les cinc del matí no torna a obrir el metro.