Pilar Rahola guanya el premi Ramon Llull

La periodista rep el guardó més ben dotat en català amb una novel·la sobre la Setmana Tràgica, 'Rosa de cendra'

Pilar Rahola guanya el premi Ramon Llull

FERRAN SENDRA

1
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Cap de secció de Participació

Especialista en Quan puc escric sobre història, literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La columnista i tertuliana Pilar Rahola ha rebut el premi Ramon Llull, el guardó literari més ben dotat en llengua catalana, per una novel·la ambientada en la Setmana Tràgica i el període immediatament anterior (1901-1909). 'Rosa de cendra' s’inscriu en la saga iniciada en la seva novel·la prèvia. 'Mariona': està protagonitzada pels descendents dels personatges d’aquell llibre, però canviant l’entorn històric, del segle XIX als inicis del segle XX.

  

 Es tracta d’«un homenatge a la rosa de foc que va ser publicada a Barcelona en els temps de la Setmana Tràgica», diu Rahola, «encara que sobretot és literatura, la història d’una família enfrontada a un moment molt convuls de la història de Catalunya».

60.000 EUROS

Planeta publicarà el llibre en català l’1 de març i en castellà a finals d’aquest mes. El jurat del premi, que compta amb una dotació de 60.000 euros, està format per Anne-Laure Aymeric (en representació de Belfond, l’editorial que publica el Ramon Llull en francès), Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales.

    

«Els personatges viuen il·lusions i esperances, també contradiccions profundes: veuen el naixement del sindicalisme i del catalanisme polític, del lerrouxisme amb la seva càrrega anticatalanista, del terrorisme anarquista, del modernisme i el Noucentisme», enumera l’autora, que precisa que ha intentat «fer literatura per sobre de qualsevol altre condicionament», encara que s’ha documentat a fons i no ha intentat forçar paral·lelismes amb el segle XXI. Però algun n’hi ha, sosté, com la continuïtat entre el lerrouxisme i el discurs de Ciutadans i les similituds en les contradiccions del catalanisme polític. «Junts pel Sí és Solidaritat Catalana», manté, amb les divisions entre els regionalistes de la Lliga i els republicans que avui es reprodueixen de nou.

    

El protagonista és Albert Cornet, net de Mariona, que ha tornat de la guerra de Cuba convertit en un altiu nou-ric. Les contradiccions esclaten amb el seu fill, explica Raho-

la, «un anarquista que treballa amb Ferrer i Guàrdia, que vol menjar-se el món encara que el món el devora a ell i que és homosexual, perquè volia explicar com era de terrible ser homosexual en aquella època».

Notícies relacionades

    

Rahola sosté que no ha volgut jutjar les posicions polítiques dels seus personatges. «L’analista analitza, l’historiador fa el relat, l’escriptor hi posa les emocions, explica com es vivien les coses; i escrivint 'Rosa de cendra' he pogut entendre polítiques actuals que no comparteixo».