Rosalía exhibeix la seva formació clàssica a Lux: “En la seva manera de cantar es nota que hi ha uns coneixements musicals profunds, com en els Beatles”

Tot i això, l’asombro general no va ser tal per a tothom. El periodista i compositor Luis Troquel, col·laborador d’aquest diari i una de les persones que més coneix l’artista, recorda una escena que li va venir al cap després d’escoltar el senzill. “Que podia brillar en un registre líric, com al principi de Berghain, ho tenia clar des del primer cop que la vaig sentir sense cap instrument ni amplificació. Va ser a casa meva: improvisadament li va cantar a la meva mare una copla dels anys trenta. Ho feia amb la seva veu més característica, tan dolça, natural i delicada que podia semblar fràgil. Com l’aigua d’un rierol que, tanmateix, conté la força d’un torrent. Aquella veu que sovint semblava petita era, en realitat, immensa”, explica Troquel, tan poètic com generós. I afegeix: “Tant jo com la meva mare ens vam quedar de pedra, i això que ella havia passat tota la vida escoltant, també sense amplificació, figures com Victoria de los Ángeles i Montserrat Caballé”.

D’alguna manera, a Lux Rosalía mostra la seva formació clàssica. Va passar pel Taller de Músics, però també per l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on es va matricular a l’assignatura optativa del Cor de Música Antiga dirigit aleshores per Francesc Garrigosa. El cantant i professor recorda perfectament aquella jove “molt simpàtica i, sobretot, molt seriosa”. Una alumna disciplinada i atenta que, tot i venir del flamenc, es va apuntar a les seves classes per “aprendre altres estils”. Garrigosa, que havia passat per l’Escolania de Montserrat —el cor infantil que també participa a Lux—, explica que el seu repertori se centra sobretot en el Renaixement i que per Nadal treballen un cançoner religiós amb referències al Naixement i a la Verge Maria. “La seva veu ha evolucionat moltíssim”, comenta el mestre, que sempre ha insistit en la importància de la respiració per cantar i recorda una Rosalía una mica tímida quan havia d’interpretar sola a classe.

Notícies relacionades

‘Lux’, el nou disc de Rosalía, cançó a cançó

L’Editorial de Cristina Villanueva: La crisi climàtica

Amb Berghain i ara amb l’obra completa, Lux, ha sorgit una conversa paral·lela sobre la importància de la formació musical, especialment en música clàssica. Un aspecte que, segons Savall, és essencial en qualsevol disciplina artística. “En la seva manera de cantar i d’harmonitzar es nota que hi ha uns coneixements musicals profunds, com en els Beatles. Sense els seus estudis musicals, no haurien fet el que van fer. Jo detecto molt ràpidament quan escolto un cantant si té o no formació musical completa. Qui la té, transmet coses més subtils; en canvi, els que no en tenen poden tenir molta imaginació, però els faltaran aquests elements de la història de la música i de les harmonies”, explica el mestre català.

Francesc Garrigosa hi coincideix —tots dos han treballat plegats durant molts anys— i subratlla la importància de tenir una base clàssica sòlida. Tot i que no la considera imprescindible per desenvolupar una carrera artística, creu que és un complement molt valuós. I ho resumeix amb un exemple: “M’ha passat, veient musicals al West End de Londres, d’assistir a grans interpretacions de cantants que, en mirar-ne el currículum, he vist que havien fet formació clàssica, encara que actualment es dediquessin al cant modern”.