Lamari: "Al principi em va fer cosa cantar en català"

Després d’un viatge en solitari per l’Amèrica Llatina, l’esperit inquiet que mou Lamari va quedar plasmat l’abril passat en forma d’un disc amb un títol que parla per si mateix: Nuevo ciclo. Ara, el cor de Chambao agafa forces per a un 2017 que inclou una parada especial, avui, al Palau de la Música. A més a més, l’artista malaguenya segueix demostrant que la seva voluntat d’explorar nous territoris no s’ha doblegat i s’acaba de llançar a interpretar una cançó de Gertrudis en català. És una de les moltes col·laboracions en les quals treballa Lamari, perquè per a ella «no hi ha més plaer» que compartir la seva passió.

–¿Suposa aquest 'Nuevo ciclo' també una nova etapa als escenaris? –

Crec que cada disc suposa una nova etapa, no cal que es digui Nuevo ciclo. Un disc sempre té darrere un projecte nou i noves il·lusions que prenen forma de cançons. Encara que pel que fa a l’estil, el resultat general d’aquest disc és un so més percussiu. Però al portar-lo al directe també casa bé amb els treballs anteriors i el conjunt és un repertori molt emotiu, però també ballable.

–Aquest nou so, ¿es tradueix en uns directes més moguts? ¿S’allunya de l’atmosfera chill de les gires de discos anteriors?

–Això depèn de la persona que vingui al concert. Jo crec que els concerts de Chambao són així des de fa temps, encara que en cada directe hi influeix l’energia dels que som a l’escenari i dels que estan en el públic. Evidentment no és el mateix que prémer el play i posar-te el disc estant a casa; els nostres directes per si mateix sempre seran molt més enèrgics. És lògic, perquè el que jo faig mai ha sigut música clàssica, ¡encara que la música clàssica també et pot fer aixecar de la butaca!

–A més, l’acompanya una nova banda amb una secció de metalls.

–Sí, per a aquesta gira vaig preferir un altre tipus de músics i estic molt contenta amb el resultat. A més de la meva família de sang, tinc una altra família, que són ells. Comparteixo molts moments amb els músics. Hi ha molt d’afecte i admiració pel que cadascú fa, ens uneix l’amor per la música.

–Ha engegat el 2017 amb força.

–¡Sí!, acabo de fer dos sold out a Madrid i ara em preparo per a aquest concert al Palau.

–I ens acaba de sorprendre cantant en català amb Gertrudis a 'Tan lluny de tu'.

–La veritat és que al principi em va fer una mica de cosa. Els vaig demanar que si creien que sonava malament fossin sincers i m’ho diguessin i la cantava en castellà. Però va ser al contrari; em van animar a fer-ho i aquí tenim el resultat. Quan la fem en directe hauré de posar molta cura a pronunciar bé, a veure com surt [riu].

–¿S’hi atrevirà al Palau?

–Ells [Gertrudis] tenen un compromís i no poden venir, així que no veig que tingui sentit cantar-la sola perquè és una cançó seva. ¡Però ja en tindrem oportunitat!

–¿I qui l’acompanyarà avui?

–De moment, Carles Benavent, Dani de Macaco, Amparo Sánchez i potser també Maribel de D’Callaos. ¡Ah! i un amic que està buscant-se un lloc a Barcelona, Agustín Balda.

–Tot un desplegament. ¿Serà un concert especial pel lloc?

–Moltíssim, és difícil explicar què té aquell lloc; és una energia única. Tota la gent amb qui hi treballo cada vegada que hi vaig em dona un tracte molt familiar i a la vegada molt exquisit i professional. I després hi ha el lloc mateix, que és meravellós i transmet un rotllo i un ambient preciosos.

–¿Combinarà repertori de l’últim disc i de treballs anteriors?

–Sí. Tocaré un munt de cançons de discos anteriors perquè les noves casen molt bé amb els temes més coneguts de discos com Con otro aire i Pokito a poko, els de tota la vida. Però la majoria, al tocar-les en directe, tenen un aire diferent.

–¿En què està ficada ara?

–Abans que s’acabés el 2016 vaig estar treballant amb Miguel Campello en una col·laboració per al seu nou disc; també en vaig fer una altra amb D’Callaos i aquella que comentava amb Gertrudis. Ara estic amb una col·laboració per al nou disc d’Amparo Sánchez i... per ara no puc explicar gaire més.

Notícies relacionades

El Primavera Sound, llest per alçar el teló amb 311 concerts i 22 escenaris

Relleu generacional en el grup d’oci Costa Este

–Sembla que mai diu no a col·laborar amb els col·legues de professió.

–¡No hi ha motiu! Si tinc temps sempre col·laboro amb qui m’ho demana. Per a mi és un honor i un plaer compartir el que més estimo a la vida, la música. I tinc la sort de tenir uns companys de professió brutals. ¿Per què no ho hauria de fer?