Relleu generacional en el grup d’oci Costa Este
La saga que el 2024 va facturar 100 milions d’euros amb els seus 14 locals incorpora dos membres de la segona generació, Jorge i Ramón Bordas, i obrirà a l’octubre la disco Boris a la zona alta.

Ramón Bordas i el seu fill Jorge, al Bastian Beach de la platja de Sant Sebastià.
Del fulgurant gran èxit de les carpes d’estiu a finals dels anys 80, als 15 milions d’euros d’inversió en el beach club Bastian Beach del litoral de Barcelona, que culminarà aquest estiu. De les alegres nits de la ciutat preolímpica, a la que cada vegada parla més idiomes. Els germans Ramón i Javier Bordas, creadors del grup Costa Este, han aixecat durant gairebé quatre dècades un imperi de l’oci nocturn que en l’actualitat suma 14 locals (amb el 15è al caure) i es reparteix entre el seu epicentre barceloní i Madrid, Marbella i la Costa Brava. El grup va facturar 100 milions d’euros l’any passat, i va arribar al miler d’empleats. L’arrelament de la marca es blinda ara amb l’entrada oficial en l’accionariat d’una segona generació, el Jorge i el Ramón, fills del primer i que debutaran al lloc de comandament amb l’obertura l’octubre vinent de la nova disco de la zona alta, batejada com a Boris.
L’interès pel món de l’oci nocturn del progenitor no va ser en aquell temps heretat, sinó que va començar com a afició el 1988, rememora el Ramón (pare), que en aquell moment treballava a la banca. Però un estiu se’ls va acudir un muntatge de carpes a la fresca a la Barceloneta que també va tenir rèplica a la Costa Brava com Costa Este Calella. A Barcelona el seguiria La Chatarra el 1990 en terrenys de l’RCD Espanyol, un "èxit brutal" que va portar els germans a convertir l’assumpte en la seva professió. Es gestava el que seria el grup d’oci nocturn més gran de la ciutat.
Ressituades una vegada més com El Canódromo, i per fi durant tota una dècada com Torre Melina –sense moure’s de l’entorn de la Diagonal– les carpes de Costa Este es van convertir en un referent a l’aire lliure de la vida nocturna de la ciutat –en la versió més pija– mentre hi va haver els espais (i permisos) necessaris. Però mentrestant, desgrana Bordas, ja havien tirat l’àncora en locals estables, com el Jimmyz dels baixos del llavors Hotel Princesa Sofia. Al més gran de la saga no li cou admetre que no totes les aventures van ser lucratives. De fet, el seu historial suma més de 50 obertures d’establiments entre clubs i restaurants. Uns quants no van funcionar prou, molts van viure un període feliç que després va donar pas a noves apostes, i d’altres els van propulsar en gran cap a noves inversions, com la sort d’aconseguir el mític bar Universal, que van pilotar fins que l’ajuntament de l’època va dissoldre a poc a poc l’oci de l’eix de Marià Cubí, Laforja i Regàs.
Entre els seus hits es compten espais com va ser el glamurós Búcar. I una etapa gestionant la franja més nocturna de Sutton, que al final no van fer seu però propiciaria la "bogeria" d’atrevir-se –per nou milions d’euros– el 2007 amb el traspàs del llavors moix Baja Beach del Front Marítim per convertir-lo en Opium, la discoteca més gran (amb restaurant) de Barcelona. Es convertiria ràpidament en la mare dels seus ingressos i motor de moltes altres propostes.
No va aconseguir quallar, en un entorn més complex, la seva aventura londinenca el 2018. Però sí que va servir perquè els seus fills, formats a ESADE i posteriorment a la banca d’inversió a Londres, comencessin a connectar amb l’empresa familiar. "Sabíem que acabaríem a Costa Este perquè el meu pare ens narrava les gestes dels locals que havien anat obrint". Però hi va haver un altre detonant imprevist que va reconduir les seves carreres: la pandèmia. Com a tants operadors de l’oci, la llarga aturada va estar a punt d’asfixiar-los, i va ser quan el Jorge va pujar a remar al vaixell familiar.
Enèsim repte
Notícies relacionadesAmb les aigües tornant al curs, i quan els Bordas pensaven que l’ensurt els faria més conservadors, van tornar "a caure" i exhibir gosadia a l’aconseguir el projecte d’un beach club lligat a la reforma del Club Natació Barcelona. "Els projectes bonics sempre ens atrauen i aquest té màgia", sentencia el patriarca. L’any passat van inaugurar la part de restaurant i club de platja, a peu de la de Sant Sebastià, mentre que aquest estiu planegen culminar la terrassa panoràmica amb cocteleria i els espais de les plantes superiors. Tot i que la seva activitat se centra en la temporada alta, destaquen que està funcionant molt bé la resta de l’any per a actes corporatius i esdeveniments.
La nova generació ja ha repartit rols. El Jorge està més a càrrec del màrqueting, les obres dels seus projectes i la gestió de compres, mentre que el Ramón júnior porta l’operativa de les contractacions, sales i equips. Tots dos combinen horari d’oficina, on coincideixen amb pare i oncle, i tenen energia per seguir de prop l’activitat nocturna dels locals, que a l’octubre creixeran amb la inauguració de Boris. Serà un local per a tot just 300 persones al carrer de Bori i Fontestà, on abans es va ubicar Bacarrá i que omplirà el buit que busquen els d’uns trenta anys de la zona alta, amb més privats i bon ambient, prometen. El primer que encapçalarà el relleu generacional.
- Homenatge a Casa Leopoldo
- Polèmica Nou ex consellers de Cultura, contra el trasllat de les pintures de Sixena: «Seria una pèrdua irreparable»
- PAU 2025 El Govern s’enreda amb l’ortografia en la selectivitat: ara diu que també penalitzarà en humanitats
- Serveis Socials Barcelona denuncia i aparta una treballadora que desviava prestacions socials
- Procés judicial L’entramat de Cellex suma 40 milions d’euros en actius a Luxemburg
- Guia pràctica ¿Què fer si et toca un Euromillones i ets l'únic encertant?
- Serveis Socials Barcelona denuncia i aparta una treballadora que desviava prestacions socials
- Estat autonòmic Sánchez accelera les transferències a Euskadi mentre continua aturada la delegació d’immigració a Catalunya
- Festival Una epopeia de soroll atonal a l'hora del vermut: així s'inaugura el Primavera Sound a 6 quilòmetres del Fòrum
- Procés judicial L’entramat de Cellex suma 40 milions d’euros en actius a Luxemburg