'Rogue One': això és la guerra (de les galàxies)

La preqüela, com a concepte, és un acte d’egolatria: d’alguna manera és voler demostrar que la gent pagarà per veure una història que en coneix perfectament el final. El de 'Rogue One' es coneix des del 1977, quan a l’epígraf de 'La guerra de les galàxies' (així es dirà sempre, encara que Lucas s’entossudís després amb això d’Una nova esperança) llegíem sobre els espies rebels que s’havien apoderat dels plànols de l’Estrella de la Mort, transferits a R2-D2 per la princesa Leia.

Ningú havia pensat gaire en aquells espies en aquestes últimes quatre dècades. Ningú o gairebé ningú: John Knoll, cap creatiu de Lucasfilm, va pensar que la història era tan fascinant que seria ideal per posar en marxa una sèrie de pel·lícules que s’alternarien anualment amb la nova saga galàctica i que no es concentrarien a fer avançar la trama principal, sinó a explorar les seves notes al peu (o els seus epígrafs).

En l’últim dia de la Star Wars Celebration d’Anaheim de l’abril del 2015, la productora Kiri Hart va parlar de l’interès de la companyia a fer «pel·lícules que s’aguantessin per si soles». Pel·lícules que fossin més «autorals» i «de gènere». Per a la primera es va fitxar Gareth Edwards, que es va marcar un 'blockbuster' líric amb 'Godzilla' el 2014. ¿I el gènere? Segons va dir Edwards a Anaheim, la seva pel·lícula seria bèl·lica. «Que per això es diu 'Star WARS'», va respondre irònic.

La idea és suggerent: ¿es poden fer pel·lícules de 'La guerra de les galàxies' de qualsevol gènere? El record de les cascades de Naboo a 'L’atac dels clons' convida a témer un drama romàntic marca Lucasfilm. Però, ¿i una comèdia? Interessant, tot i que el gir pogués significar la tornada de Jar Jar Binks. Sigui com sigui, la idea era (és) suggerent.

SÓN RUMORS

Després van venir els planys. A finals de maig, 'The New York Post' era el primer de comunicar el suposat descontentament dels productors amb un primer muntatge de 'Rogue One', amb un to no prou ajustat a l’esperit clàssic de la saga. Edwards havia complert amb la seva part: havia fet una pel·lícula bèl·lica. Es farien retocs en el guió i hi hauria unes setmanes addicionals de rodatge per, en teoria, acostar-la a 'El despertar de la força'.

Llegides les primeres ressenyes, les possibles pors a una pel·lícula sense una empenta mínimament nova s’han dissipat una mica. En la seva elogiosa ressenya per a RogerEbert.com, el crític Matt Zoller Seitz compara 'Rogue One' amb 'El pont sobre el riu Kwai' i 'Els dotze del patíbul', a més de subratllar que en aquesta història cada baixa té un «pes tant físic com emocional».

Així que, ¿quins han sigut els canvis? Segons el director era qüestió de millorar el material i donar fluïdesa al conjunt. Edwards explica:  «El que va passar va ser que un terç de la pel·lícula té un estil documental i per això havíem filmat hores i hores de material. Normalment quan fas una pel·lícula ajuntes a-b-c-d-e i tires endavant. En el nostre cas, teníem tantes variants, tantes formes possibles de construir-lo, que es va necessitar més temps per trobar la versió exacta».

Notícies relacionades

¿Qui és qui a 'Rogue One'?

Crítica de 'Rogue One: una historia de Star Wars': herois sense glòria

Per arribar-hi van haver de cuinar molt més material. El nombre de plans amb efectes va passar de 600 a gairebé 1.700, salt aconseguit en temps rècord. «Seria fantàstic [diu Edwards responent els rumors] si escrivissis una història, rodessis exactament aquella història, la muntessis i fos un hit. Però l’art, el bon art, no funciona així. És un procés, i experimentes i reacciones i millores el que hi ha».

La pròxima història de Star Wars arribarà el 2018 i serà al voltant del jove Han Solo. La dirigiran Phil Lord i Chris Miller (de la gloriosa 'Lego: la pel·lícula') i la protagonitzarà Alden Ehrenreich, l’emergent astre western d’'¡Ave, César!'.