Ana Belén, Goya d'honor
L'actriu, tota una icona de la transició, és un "referent per a moltes generacions", segons l'Acadèmia del Cine
/
Per ser un referent de moltes generacions i una cara (i una veu) imprescindible del cine espanyol. Per aquests dos motius (entre altres), l'Acadèmia de Cine ha decidit atorgar el Goya d'honor a Ana Belén (Madrid, 1951), tota una icona de la transició, que va interpretar la seva última pel·lícula el 2004 ('Cosas que hacen que la vida valga la pena'). En realitat, el de Manuel Gómez Pereira no és el seu últim film, ja que estarà present a 'La reina de España', el nou treball de Fernando Trueba amb què dóna continuïtat a 'La niña de tus ojos'.
Serà el primer Goya per a l'actriu i cantant, que ha aspirat en cinc ocasions a emportar-se l'estatueta. Quatre d'elles com a protagonista i una com a directora novella (la taquillera 'Cómo ser mujer y no morir en el intento'). "Estic emocionada i profundament agraïda. No me'n sento mereixedora perquè estimo molt aquesta professió i sento que he rebut més del que he donat", acaba d'assegurar l'homenatjada, que el febrer passat anunciava juntament amb el seu marit, Víctor Manuel, i els seus col·legues Manuel Ríos i Joan Manuel Serrat que repetien, 20 anys després, l'exitosa gira El gusto es nuestro.
ALS 13 ANYS
Ana Belén es va capbussar a les pantalles als 13 anys i al costat de Fernando Rey: 'Zampo y yo'. L'escassa repercussió de la pel·lícula va fer que l'actriu girés la seva mirada al teatre de la mà de Miguel Narros, que la va descobrir, precisament, a la gran pantalla. El director d'escena, un dels grans referents del teatre espanyol, va morir el 2013. "Ell és el culpable que jo avui estigui aquí", ha recordat Ana Belén. Amb Narros va recórrer tots els teatres d'Espanya durant cinc anys interpretant els grans clàssics. Després, el mític 'Estudio 1' de TVE va aparèxer en el seu camí i va tornar al cine el 1970 ('Españolas en París').
A partir de la pel·lícula de Roberto Bodegas, Ana Belén es va posar a les ordres de cineastes com Jordi Cadena, José Luis García Sánchez, Jaime de Armiñán i Pedro Olea.
Si als 80 Ana Belén va estar dedicada a la televisió ('Fortunata y Jacinta'), la dècada següent va tornar a la gran pantalla. A més d'estrenar-se com a directora, la madrilenya va rodar sota la batuta de Fernando Colomo ('Rosa rosae'), Vicene Aranda ('Libertarias') i Manuel Gómez Pereira ('El amor perjudica seriamente la salud').
A més de les seves cinc nominacions al Goya, l'homenatjada ha sigut Cavaller de l'Orde de les Arts i Lletres franceses el 1986, Medalla d'Or de l'Acadèmia 1995 i Medalla d'Or al Mèrit a les Belles Arts el 2007.
- ASSUMPTES PROPIS Cristina Fallarás : "No puc comptar quantes vegades m’han violat"
- EDUCACIÓ PÚBLICA Catalunya impulsa aules temporals per a nens amb trastorns mentals
- Reforma polèmica Barcelona aprova la nova ordenança de circulació
- El conflicte del Pròxim Orient Els rebels sirians ocupen grans territoris davant la fugida d’Assad
- Violència en l’esport L’exgimnasta olímpic Gervasi Deferr, acusat d’abús sexual
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Violència en l’esport L’exgimnasta olímpic Gervasi Deferr, acusat d’abús sexual
- FUTBOL Ancelotti se sincera: "No he tret la meva millor versió"
- El Botafogo es corona a la Libertadores