Lluís Pasqual defensa que la reproducció de l’entrevista a Montserrat Caballé amb la veu de Judit Martín tenia el permís de la família i del Liceu

Pasqual ha parlat per primera vegada de les declaracions de Judit Martín en una entrevista a Catalunya Ràdio. El director teatral ha dit que, malgrat no advertir-ho durant l’acte, la reproducció tenia el permís de la família de la soprano i del mateix teatre líric perquè la gravació original era poc intel·ligible i la va perdre durant un trasllat. «No ho vaig ficcionar, vaig reproduir exactament el que havia dit Caballé», ha declarat en el programa ‘El suplement’. Pasqual també ha avançat que ho tornaria a fer i no veu casual que el cas hagi sortit coincidint amb la commemoració del mig segle de vida del Lliure.

Segons ha explicat, l’entrevista real a Ràdio Reus va tenir lloc el 1985, a peu d’escenari, durant la inauguració del Teatre Fortuny, que va comptar amb un recital de Montserrat Caballé en què va participar ell mateix. La soprano demanava un homenatge pòstum dirigit pel mateix Pasqual.

Com que la cinta de casset original «tenia molt so ambient» i el director la va perdre «juntament amb una arracada de Caballé» en un dels múltiples trasllats, va decidir parlar amb Carlos Latre perquè recomanés algú que pogués reproduir-la i incloure-la en l’acte del Lliure. El treball se li va encarregar a la còmica i imitadora Judit Martín, que va gravar la veu de la soprano, una feina que segons l’actriu mai va arribar a cobrar. «Judit Martín deia que no li havíem pagat ni l’havíem convidat a la gala, i això no té res a veure amb mi», ha afirmat en la mateixa entrevista a ‘El suplement’, en la qual també ha negat que no se l’avisés que les declaracions es farien passar per reals.

Actualment establert a Madrid, Pasqual no es penedeix de la decisió i diu que «no va fer res il·legal» i que tampoc ho veu «qüestionable». Alhora, creu que a Caballé li hauria semblat bé. «Érem molt amics», ha recordat. En aquest sentit, nega que es tractés d’una ficció, perquè «és exactament el que va dir, és una reproducció». També defensa que, per evitar «equívocs», tot i que l’entrevista original l’havia fet una noia, en la nova gravació el paper del periodista el va ficcionar un home. No obstant, a Ràdio Reus no li consta cap entrevista a peu d’escenari com la que Pasqual va presentar.

Pasqual ha assegurat que fa uns dies va tornar a parlar amb el Liceu i que el director li va dir que la versió del director teatral «coincidia exactament amb les informacions que tenien», i la família de Caballé no ho recordava, però es mostrava convençuda que li havien donat permís per fer el que considerés.

Absent del 50è aniversari del Lliure

Notícies relacionades

Les ombres d’un clàssic popular

Mor David Hockney, gloriós ambaixador art pop de la primavera

Lluís Pasqual també ha donat la seva versió sobre el motiu pel qual no participarà en cap dels actes del 50è aniversari de la fundació del Teatre Lliure, que coincideix amb l’esgrimida aquest divendres per l’actual director del Lliure, Julio Manrique, que havia intentat comptar amb ell. «Catalunya és un terreny minat per a mi. No soc conspiranoic, però cada vegada que aparec hi ha alguna cosa que impedeix que tranquil·lament pugui fer un espectacle a Barcelona», ha reblat Pasqual.

En el programa ‘La tarda’ de Catalunya Ràdio, Julio Manrique, va explicar: «Durant dos anys havíem construït un projecte amb una direcció de Pasqual al teatre. No va ser un procés fàcil. Quan va esclatar la polèmica, li vam manifestar la nostra preocupació. Ell va minimitzar el tema i el va reduir a un pur assumpte de xafarderia». En la roda de premsa de presentació de la nova temporada ja havia deixat entreveure el motiu de manera elegant. «Vam explorar la possibilitat de fer alguna cosa, però finalment no va prosperar», va assenyalar. I, al preguntar-li si aquesta possibilitat havia deixat d’existir abans o després de la polèmica suscitada per les declaracions de Judit Martín, va dir: «No volem gastar energies en polèmiques, sinó treballar amb energia i il·lusió pel futur del Lliure».