Relleu de tornades a Acústica

L'Acústica va voler ressaltar el seu paper en la construcció d'un imaginari sonor col·lectiu amb un recital que va demostrar que en els 15 anys que fa que funciona s'han renovat tornades i imaginaris. Fa una dècada hauria sigut més difícil de materialitzar un espectacle basat en el pop català contemporani com el que la mostra va escenificar aquest divendres, amb caràcter gratuït, a la Rambla de Figueres.

Una dotzena d'artistes, la majoria fets al segle XXI, potser amb arrels en els últims anys 90, com Elefantes, que van obrir amb el toc de lirisme de 'Somos nubes blancas' i 'Azul'. Es tractava de celebrar "les cançons que han crescut amb aquest festival", va anunciar el periodista empordanès Carles Pujol. Com 'Declaració de principis', de La Iaia, que el seu cantant, Ernest Crusats, va defensar en solitari, recolzat per una banda base integrada per músics de confiança: Víctor Valiente, Ricard Sohn, Miquel Sospedra i Pep Mula.

DESVARI I FESTA

Aquests es van encarregar que la nit tingués un tractament sonor homogeni, i això va incloure alguns desviaments: 'Lola', de Pastora, encarnada en Dolo Beltrán, va sonar més orgànica i funky, i 'El lado más bestia de la vida', l'assalt d'Albert Pla a Lou Reed, va sacrificar la seva gràcia rumbera a favor d'una trama rockera que es va encallar quan el de Sabadell la va fondre, precisament, amb les presentacions dels músics. Pla sí que va encomanar la seva desimboltura natural en l'aventura de 'Juerga catalana', moment de desvari a la Rambla, com quan van aparèixer Els Catarres, que van passar per les armes la subtil 'Alegria', d'Antònia Font, en versió a tot bombo.

Notícies relacionades

Pop del segle XXI a l'Acústica

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Mazoni va triar una peça de la seva etapa de reinvenció, 'A. I. L. O. D. I. U.', entre violents traçats electrònics, i Sanjosex va preferir buscar refugi en el seu clàssic 'Temps o rellotge', mig temps amb substància, com 'Homes i dones del cap dret', de Quimi Portet. Una banda en repòs, Mishima, va reaparèixer per realçar 'L’última ressaca' i 'Un tros de fang' amb tot el seu sentit èpic. Joan Dausà va celebrar el seu 'Jo mai mai' i Lluís Gavaldà (Els Pets) va viatjar de 'L’àrea petita' a un 'Bon dia', que va comptar amb el codirector musical de la nit, Josep Thió, de Sopa de Cabra. Imatge de col·legues en la quinta del rock català.

I al tram final, Sopa de Cabra, consolidats amb solidesa en el present amb 'Cercles' i culminant la nit amb 'Camins' i 'L’Empordà'. Si bé el protagonista del clímax va acabar sent Quimi Portet, que va convertir 'La rambla' en cant col·lectiu, amb foto final de família, i alçant-se com a guru de tota una generació.