Ciència i cultura

BCN, la Generalitat i l’Estat destinaran 433 milions al pol científic de la Ciutadella

Després de patir diversos retards, les tres administracions segellen una aliança amb quatre universitats i organismes científics per assegurar el finançament de les construccions i que es completin a finals del 2030.

El alcalde de Barcelona, el ministro de Cultura, la consellera de Recerca i Universitats y otras autoridades, observando una maqueta de la Ciutadella del Coneixement en el Saló de Cent, en Barcelona.

El alcalde de Barcelona, el ministro de Cultura, la consellera de Recerca i Universitats y otras autoridades, observando una maqueta de la Ciutadella del Coneixement en el Saló de Cent, en Barcelona. / BLANCA BLAY / ACN

4
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La creació d’un pol científic i d’innovació al voltant de la Ciutadella mobilitza 433,4 milions d’euros repartits pràcticament a terços entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Govern d’Espanya, que es marquen l’objectiu que els projectes amb què el complex s’articula ara per ara es culminin el 2030. L’operació uneix totes tres administracions amb quatre universitats (les de Barcelona, Autònoma, Pompeu Fabra i Politècnica de Catalunya) i diversos organismes científics.

Ahir es va escenificar l’aliança constituint la comissió encarregada del futur pol del campus de la Ciutadella del Coneixement, que agrupa projectes científics, divulgatius, culturals i patrimonials al voltant del parc monumental. Sota la mateixa denominació conviuen el complex científic anunciat el 2023 a l’antic Mercat del Peix, la primera etapa de l’àmplia reforma del zoo per reinterpretar-lo com un espai centrat en la conservació d’espècies, la rehabilitació ja en marxa dels edificis de la Ciutadella que es van alçar com a temples del coneixement en el segle XIX i la llargament esperada Biblioteca de l’Estat.

"Són milions que ens agrada invertir, perquè van directes a l’estudi de la ciència, a divulgar-la i a millorar el planeta", va assenyalar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que va recalcar tot seguit el "paper fonamental" de la innovació per a la ciutat, Catalunya i Espanya. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va apreciar que Barcelona "ha sabut entendre que les grans ciutats del segle XXI no només es construeixen amb infraestructures, sinó també amb ciència i cultura". "És una estratègia profundament intel·ligent", va lloar. Per la seva banda, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, va definir el pla com una "aposta de país", mentre el secretari d’Estat de Ciència, Juan Cruz Cigudosa, va qualificar el complex de "node europeu" de la recerca.

La trava dels pressupostos

La peça que capta més inversió és el complex de recerca que s’assenta als terrenys del desaparegut Mercat del Peix. Acapara 171,6 milions d’inversió, gairebé un 40% del pressupost de totes les transformacions entorn de la Ciutadella. Estarà format per tres edificis que sumaran 45.000 metres quadrats i aspira a donar empara a uns 2.000 científics, que s’hi han de traslladar cap a finals del 2028, si el calendari no pateix més variacions. Una part d’ells es mudarà d’instal·lacions de la Universitat de Barcelona, que quedaran lliures per a altres investigadors.

El projecte del Mercat del Peix es va presentar el 2023. Llavors, es va estimar que es pogués inaugurar el 2026. No obstant, els pronòstics s’han retardat a causa de la incapacitat d’aprovar pressupostos en els últims anys en les institucions encarregades d’aportar el finançament, segons apunten fonts municipals.

Les obres del Parc de Recerca Biomèdica van començar el mes passat. És l’equipament més ampli de tot el conjunt, amb capacitat per a 1.700 científics de 70 països diferents i al qual es destinen 104 milions d’euros. La construcció dels altres dos immobles del centre, l’Institut de Biologia Evolutiva (amb un cost de 18,3 milions) i l’Àgora BCN per al Benestar de la Societat (BASW, pressupostat en 21,3 milions) s’espera que s’iniciï divendres vinent.

El polígon d’innovació de la Ciutadella es coronarà amb la construcció d’un centre de biociències del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Completarà el campus de la UPF, emplaçat davant el parc, i l’Estat preveu desemborsar 63 milions perquè concentri els equips de biomedicina del CSIC a Catalunya, que agrupa uns 300 científics i 40 grups de recerca. Es confia que l’edifici es començarà a aixecar el desembre del 2027 i que estarà llest el 2030.

La mutació del zoo

El Govern central també assumeix la factura de 82 milions de la futura Biblioteca de l’Estat, amb 600.000 volums de fons al costat de l’estació de França i que es planifica des de principis de segle. "Se saldarà un deute", va reconèixer Urtasun. Els primers treballs van començar el novembre passat i han de durar fins a finals del 2030.

Un altre focus de la Ciutadella del Coneixement és la mutació del zoo. El canvi de pell es concep integral i encara s’ha d’acabar de concretar. En tot cas, es posa en marxa amb una despesa de 60 milions, a càrrec de l’Ajuntament i l’empresa municipal BSM. La primera fase arrencarà amb l’obertura de l’accés del carrer de Wellington, que travessarà la instal·lació i el parc, per enllaçar la Vila Olímpica amb Ciutat Vella. L’altra pota d’aquest avançament del futur zoològic és la construcció del Bioscope, dedicat a la divulgació de la conservació d’espècies. Es calcula que es començarà a edificar el pròxim novembre i que estarà acabat el desembre del 2030.

Notícies relacionades

En paral·lel, el consistori està posant al dia els edificis històrics de la Ciutadella, herència de la conversió del vell recinte militar en el parc que va allotjar l’Exposició Universal del 1888 i centres consagrats a les ciències naturals. "Honrem la memòria del llegat científic que hem rebut, posant-lo a disposició de la ciutadania i recuperant aquella esplendor per convertir-lo en una de les noves centralitats de la Barcelona del 2035, que ja camina, es transforma i dona resultats", va enaltir Collboni.

De l’aportació municipal, el Castell dels Tres Dragons –seu del Museu de Ciències Naturals– absorbeix 45 milions. Inclouen vuit milions per reformar la façana, en marxa des de fa una mica més d’un any i que conclourà el març del 2027. L’interior es remodelarà amb els altres 37 milions.

Temes:

Barcelona Govern