15 d'agost de 1936: El reclús

«¿Si em matessin, ploraríeu molt?», va preguntar Federico García Lorca a Angelina Cordobilla, la mainadera dels fills de la seva germana Concha, a la gatzoneta, refugiat sota el piano amb les dones i els nens, mentre les bombes dels sublevats franquistes sonaven de fons. El poeta més famós, l'autor dels poemes instal·lats a la vida quotidiana de la gent, l'home que ha donat el seu suport a la República encara que no s'hagi casat amb cap partit en concret, que ha recorregut tots els pobles per portar el teatre allà on no havia arribat mai, García Lorca, té por. No ha fet cas dels amics que van aconsellar-li quedar-se a Madrid perquè els temps estaven molt revolts i com cada any ha decidit passar el dia del seu sant, tota una gresca familiar, el 18 de juliol (quina ironia) a la Huerta de San Vicente, la finca d'estiueig de Granada. L'aixecament militar va frustrar la diversió, mentre a la ràdio sonava la veu estrident de Queipo de Llano i la ciutat ocupada s'anava sumint en el caos.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Avui, 15 d'agost, farà gairebé un mes de tot allò. Federico ha abandonat la casa familiar empès, com si es tractés d'un dels seus drames, o com en el ‘Romance del emplazado’,  per senyals i predestinacions, o així volem veure'ls. Hi ha hagut diversos registres de Falange en la finca i el poeta finalment ha decidit refugiar-se, des del passat 9 d'agost, a la casa dels pares del seu amic Luis Rosales, poeta i falangista d'última hora, a Granada. Passa les hores amb les dones de la família -ho explica Ian Gibson- perquè els germans Rosales i el pare a penes són a casa. Toca el piano, escolta la ràdio, escriu i sol parlar per telèfon amb els seus. És possible que l'amaguin que el busquen obstinadament. Federico no sap que està aquestes són les últimes hores que viurà al seu refugi.

Demà. 16 d'agost de 1936: La detenció