Tens un 'e-mail'

En els temps que corren l’aïllament i els processos d’incomunicació (si no d’incomunicabilitat que literàriament Samuel Beckett va portar fins a les seves últimes conseqüències) estan a l’ordre del dia. Internet ens permet sentir-nos més pròxims a un Altre que potser no existeix o, com a mínim, no en la manera en què nos­altres l’imaginem.

    En aquesta novel·la d’Andrés Neuman (Buenos Aires, 1977), que sembla menor perquè enganya el lector en la seva aparent simplicitat, el prolífic escriptor argentí s’enfronta cara a cara amb les transformacions de l’espai privat i públic i de les identitats subjectives. En una mena d’actualització suggerent del gènere epistolar, construeix la identitat de Net a través de les missives via e-mail que aquest envia a Marina, una antiga nòvia que el lector sap que no contestarà, i converteix d’aquesta manera el text en un monòleg sobre la pròpia soledat del protagonista: «Hi ha soledats que es revelen d’improvís, com un cop a la nuca. Penses: estic sol. No ara. Sempre. Sol. Aquesta paraula afònica, rodona. Hi ha també les soledats lentes, les que es formen amb el temps. N’hi ha altres que estaven aquí des del principi, que són les soledats de les quals estem fets. Solen mantenir-se0 larvades sota alguna memòria difícil».

    

RELACIÓ AMB ELS ALTRES / Com si es tractés d’una falsa confessió, Net es converteix en el nàufrag («Això no és més que el correu d’un nàufrag») el port del qual pot semblar que és Marina quan en realitat sabem, gràcies a l’últim paràgraf, que és el mateix lector o «fantasma». L’única manera que té Net de conferir sentit a la seva existència consisteix a entaular comunicació encara que sigui en la distància. Així, Marina, els pares de Net, la seva germana, Cintia, amb qui estableix una relació sentimental, i Xavi, el seu millor amic, esdevenen la taula de salvació d’un personatge que es configura a si mateix en relació amb els altres. En continus processos de mort i resurrecció («Ahir vaig ressuscitar. No va estar malament. No hi ha grans coses a fer, els diumenges» o «Perdona. He de morir-me.»), Net reconstrueix la seva identitat i la del seu cercle vital en l’únic espai possible: «la vida a les finestres».

    Subtil, reflexiva i perspicaç, La vida en las ventanas és la inspirada mirada que ofereix Andrés Neuman sobre la soledat compartida del món contemporani.

'LA VIDA EN 

LAS VENTANAS’

Andrés Neuman

Alfaguara

Notícies relacionades

De cap fàbrica de vinils a Espanya a tres

La generació de l’‘streaming’ ressuscita els discos de vinil

216 pàgines

17,90 €