L'Escac aposta per sis 'opere prime'

D’Opera prima a Un màster, sis pel·lícules. Aquest és el canvi que ha efectuat l’Escac (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) en el seu projecte d’ajuda als joves talents per entrar en la indústria audiovisual. De la primera iniciativa (fins al 2012) en van sortir títols i directors com Eva, de Kike Maíllo, i Tres dies amb la família, de Mar Coll; de la segona, el resultat encara s’ha de veure però els sis films rodats apunten maneres. Perquè el gran canvi és aquest: de donar suport a la primera pel·lícula d’un director, el centre ha passat a apostar per 36 alumnes i sis cintes. D’aquí n’ha sortit el nom.

La crisi en té la culpa. Opera prima s’articulava com la indústria convencional: subvencions, festivals i estrena. Quan el sistema va començar a fallar, l’Escac es va replantejar el projecte: «Produir sense compromís», apunta el director del centre, Sergi Casamitjana. «L’objectiu final no és que aquestes pel·lícules s’integrin en el sistema industrial», continua, sinó que es tracta de «potenciar el talent» alhora que es «mostra un camí» en l’embolicat bosc de la indústria del cine. 

ELS MILLORS, NO ELS MÉS RICS

Així que el 2014 l’Escac va posar en marxa la primera edició del màster, que es diu així pel seu component acadèmic, però que no té res a veure amb els cursos tradicionals. Aquí no es paga. Hi ha dues raons: «Volem els millors, no els que tenen més diners» i «no es pot demanar als joves que paguin per treballar», aclareix Casamitjana. De fet, l'Escac es planteja donar un sou, encara que sigui simbòlic, als alumnes de la segona edició de la qual ara començarà la selecció i que arrencarà el 2018.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

De la primera fornada –la segona arrencarà el 2018– n’han sortit sis pel·lícules realitzades pels 36 alumnes, seleccionats d’entre 200, tots graduats a l’Escac, encara que no és un requisit, i enquadrats en diferents disciplines: directors, productors, fotògrafs, guionistes... Durant dos anys han estat treballant en grup els diferents projectes. I el resultat ha sigut una sorpresa: «Estàvem convençuts que una, dues o tres pel·lícules es quedarien pel camí –explica el director–. I totes sis són bones». Es tracta de La otra casa, d’Ignacio Tatay; Para no desaparecer, de Josecho de Linares; Mi querida cofradía, de Marta Díaz de Lope Díaz; Salvación, de Denise Castro; Blue Rai, de Pedro B. Abreu, i The girl from the song, d’Ibai Abad. 

DE LA COMÈDIA A L'INDIE 

Sis pel·lícules generacionals repartides entre el cine de comèdia, el de gènere i l’indie. I amb costos desiguals. Van començar amb un pressupost, aportat pel centre, de 360.000 euros, a raó de 40.000 euros per film. Alguns, com Para no desaparecer, l’han mantingut; altres, com Mi querida cofradía, que compta amb Concha Velasco en el repartiment i comença a filmar-se a la tardor; i The girl from the song, rodada en anglès entre el desert de Nevada (EUA) i Londres, han arribat al milió i mig. Els diners han aparegut amb les pel·lícules ja en marxa. Però és que la idea era aquesta: «Fer-les passés el que passés. Sense esperar res», defensa Casamitjana. Encara s’ha de veure la resposta del mercat. ¿Quin serà? «És una cosa que no la sap ni l'Escac, ni ningú», sentencia.