'El libro de la selva': Mowgli i Baloo, la nova generació

Sembla que Disney està decidida a refer en imatge real tots els seus clàssics; ja va assajar aquesta tàctica als 90 amb ‘101 dàlmates’, però s'hi ha posat seriosament en els últims temps. Després de l'inesperat megaèxit d'‘Alicia en el país de las maravillas’ el 2010, van arribar ‘Maléfica’ (o ‘La bella dorment’ amb la dolenta convertida en antiheroïna simpàtica) i la ‘Ventafocs’ de Kenneth Branagh.

 

Abans de la promesa ‘La bella i la bèstia’ amb Emma Watson i Dan Stevens com els protagonistes, arriba a la cartellera ‘El libro de la selva’ en versió 'blockbuster'. El director Jon Favreau ha volgut ser fidel a la història del film de Disney, basada (amb llibertats) en els relats de Kipling del 1893-94, i fins i tot ha trobat espai per a algunes de les seves cançons clàssiques, encara que aquesta pel·lícula no sigui musical.

 

Per si algú no sap de què va, n'oferim un resum. Mowgli (el debutant Neel Sethi) va ser criat per llops després que la pantera negra Bagheera (en la versió original, amb la veu de Ben Kingsley) el trobés abandonat al bosc. Obligat a deixar casa seva per l'amenaça del tigre Shere Khan (Idris Elba), que es vol venjar dels humans que el van ferir, s'embarca en un viatge d'autodescobriment del costat de Bagheera i el sempre positiu, mai negatiu ós Baloo (Bill Murray). Pel camí, coneix altres personatges, com el pitó Kaa (Scarlett Johansson) i el boig orangutan Rey Louie (Christopher Walken); personatge afegit per Disney a la història el 1967 amb immortal creació vocal de Louis Prima.

 

 

Les veus de famosos no són l'únic reclam. Com el tigre Richard Parker de ‘La vida de Pi’, o els simis de la nova saga d'‘El planeta dels simis’, els animals que cuiden, persegueixen o fan riure el jove Mowgli són creacions digitals fotorealistes que superen en expressivitat els seus referents reals; en els casos més apropiats (amb la serp no, per exemple), es van escanejar les expressions facials i gestuals dels actors que els donen veu.

 

Per ajudar el nen actor amb les seves emocions, la companyia de Jim Henson es va plantar al rodatge amb ninots de la mateixa mida que els animals digitals; per moure Baloo feien falta dos marionetistes. Així s'aconseguia una brillantor autèntica als ulls de Neel Sethi, que a més mirarien en la direcció adequada. La idea també ajudava amb la qüestió de l'ombra. En definitiva, era el camí ideal per, en la mesura que fos possible, generar autenticitat.

 

Fins i tot les històries originals solen ser revisió de vells mites, però la reacció normal i natural davant un altre 'remake' o 'reboot' o seqüela d'una vella marca és, ara mateix, el simple avorriment. Favreau supera les expectatives amb un espectacle en què ressona la seva cinefília (referències a Leone i Coppola) i la tecnologia ajuda al sentiment en lloc de destorbar-lo.

 

El director d'‘Iron Man’ i la seva segona entrega semblen haver posat un esforç extra sabedors de les comparatives a què la seva criatura seria sotmesa. No només amb el clàssic del 1967, una meravella vitalista però melancòlica que ha inspirat multitud de carreres; entre elles la de Brad Bird (‘Els increïbles’, ‘Ratatouille’), que la va citar com a principal motiu per ficar-se en l'animació. També hi ha la suggestiva versió en imatge real del 1942, obra d'Alexander i Zoltan Korda, amb l'actor hindú Sabu com a Mowgli.

 

 

Els relats de Kipling també han sigut sotmesos a tractaments menys memorables, com aquella ‘El llibre de la selva: l'aventura continua’ del 1994 amb Jason Scott Lee com un Mowgli ja adult embolicat en una aventura més pròxima a la saga ‘Indiana Jones’ -amb el seu propi temple maleït- i en un idil·li equiparable al de ‘Greystoke, la llegenda de Tarzan’. També en aquells anys van aparèixer, per no durar gaire en la ment, ‘Mowgli y Baloo’ (1997) i, directament en vídeo, ‘La historia de Mowgli’ (1998).

Notícies relacionades

'El libro de la selva': Les fosques terres verges

Festa

 

Com es pot veure, les pel·lícules amb Mowgli poden venir de dues en dues. I ha tornat a passar: un projecte paral·lel de Warner Bros ha hagut de ser posposat al 2018 per no coincidir a la cartellera amb la versió Disney. Aquest altre ‘Jungle book’ serà el debut com a director d'Andy Serkis, l'actor darrere de Gollum i el temible líder simi Caesar, exemples triomfals de la tecnologia de captura del moviment. En aquest projecte es guarda el paper caramel de Baloo.