Una nit del dimoni

No té res de normal que el centenari d’un escriptor porti l’exhumació d’una obra inèdita i important. Però l’atzar ha volgut que així sigui en el cas de Juan Eduardo Cirlot (Barcelona, 1916-1973). Acaba de veure la llum l’única novel·la que va escriure, el 1950, i que, prohibida obstinadament per la censura («d’una moralitat grollera i repugnant. No s’ha d’autoritzar», va sentenciar un dels censors), es donava per irrecuperable: Nebiros. El text que ara es publica, a cura de la seva filla Victoria Cirlot, procedeix de l’Archivo General de la Administración, a Alcalá de Henares, i dormia entre centenars d’expedients fins que va ser descobert poc abans de l’estiu de 2015. El que deu quedar encara entre lligalls.

    Nebiros suposa, doncs, una novetat absoluta que s’ha de llegir, per descomptat, en el marc de l’obra anterior i posterior de Cirlot, però també en el de la novel·la espanyola del mig segle (recordem que La colmena o La noria en són coetànies). I en tots dos resulta un rescat del màxim interès. Però aquesta necessària ubicació en el seu context original, que subratlla el valor històric de la novel·la, no ens eximeix d’avaluar el llibre en el seu valor de permanència, és a dir, jutjant què ofereix al lector d’avui: una estremidora inspecció de la torturada, i desvalguda, intimitat mental d’un home a la deriva.

CENSURA / Si s’hagués publicat el 1950, Nebiros hauria comportat una contribució de primer ordre a la narrativa obscura inspirada de la filosofia existencialista. No obstant, el desfondat nihilisme del seu protagonista, les seves descarnades opinions sobre la condició humana, la desigualtat social, la religió o la sexualitat, els elements irreverents i refractaris al nacionalcatolicisme oficial, feien insuperable el tràmit de la censura. Tota la narració es desenvolupa en la ment del protagonista sense nom, un empresari culte, cinèfil i misantrop que, abandonat a la seva autodestrucció, suporta una vida grisa d’oficinista en una ciutat trista (la Barcelona de finals dels anys 40, que tampoc s’anomena).

    Seguim aquest heroi del buit tota una nit en un periple per un raval portuari (el Barri Xino) ple de gent borrosa que entren i surten de tavernes i prostíbuls. La passejada i la visita a un menjador comunitari, un bordell... són els correlats del curs errant dels seus pensaments, dels quals ha sigut abolida tota esperança, tota fe, deixant que s’ensenyoreixin el fàstic, la por i un desig sexual merament instintiu.

    Aquesta claudicació no entela la brillantor de la intel·ligència –que és molta (i és préstec de Cirlot)– en l’anàlisi de les seves circumstàncies, cosa que serveix d’estímul al lector sense que l’alleugi la sensació claustrofòbica d’estar tancat en un cervell turmentat. Aquesta és la penitència per un pecat desconegut, un càstig que causa un patiment suprem: el de no trobar sentit a res. I aquest pecat no comès té el seu dimoni: Nebiros, l’amo d’un món privat d’essència i transcendència. L’heroi negatiu de Cirlot, amb un remot parentiu amb Kafka, adquireix una complexitat simbòlica superior a la de les criatures sense voluntat de Camus o Sartre, perquè ell sí que anhela una plenitud de sentit, per més que sàpiga que és il·lusòria i que el cicle dels dies acaba dissolent les accions, les idees i els homes. H

‘NEBIROS’ Juan Eduardo Cirlot

Notícies relacionades

Busca el teu estil en set passos

El misteri i labogeria de Slipknot

Siruela

188 pàgines. 18,95 €