Mor {Natalie} Cole, veu amb llegenda

Va ser una estrella juvenil que va pujar amb èxit a l’onada de l’era disco, i va veure després com la seva vida es trencava, enfangada en la drogoaddicció, però va ressorgir amb aquell sentimental Unforgettable (1991), duo virtual amb el seu pare, Nat King Cole, que va morir quan ella tenia uns 15 anys. Natalie Cole va arribar a tenir una veu pròpia en la música, si bé es va acabar protegint en l’eterna ombra del progenitor. Continuava sent, potser per sempre, la filla de Nat King quan la mort la va atrapar, dijous a la nit a Los Angeles, a causa d’una insuficiència cardíaca, després de contraure, els últims anys, una hepatitis C i patir un trasplantament de ronyó. 

    Natalie Cole, que va néixer a l’urbs californiana el 6 de febrer de 1950, va ser la primera dels cinc fills que van tenir Nat King Cole i la també cantant Maria Hawinks Cole (col·laboradora de Duke Ellington i Count Basie), si bé la seva germana Carole, fruit d’una posterior adopció, tenia sis anys més.

    Motivada més aviat pel soul d’A-retha Franklin que per les balades romàntiques, es va tirar a la piscina quan dos productors de Chicago, Marvin Yancy i Chuck Jackson, li van proposar gravar per a Capitol. El primer àlbum, Inseparable (1975), va impactar amb un voluptuós so de r’n’b amb fibres funky i sintonia discotequera, que li va donar un parell de hits prematurs, This will be i la cançó que li va donar títol.

    El 1976 es va casar amb Yancy, còmplice en un cicle d’àlbums (Natalie, Unpredictable, Thankful) que la van reafirmar com a diva sensual i agitadora de les pistes de ball. Però el 1980 va arribar el divorci i Cole va mantenir la seva orientació artística sense canvis de fons però amb menys encert, mentre la drogoaddicció l’afectava, tal com la cantant confessaria a la seva autobiografia, Angel on my shoulder (2000).

    En aquest període baix, el disc Everlasting (1987), encara que avui soni desfasat amb la seva producció dance-pop plàstica, va ser un toc d’atenció i va incloure un inesperat èxit amb la seva versió de Pink Cadillac, de Bruce Springsteen. 

    Si, fins llavors, Natalie Cole havia esquivat la síndrome del fill d’una llegenda treballant un estil diferent, a l’àlbum Unforgettable... with love (1991) va accedir a viatjar a l’imaginari romàntic del seu pare a través de balades i estàndards. Encert comercial indubtable: 14 milions d’exemplars venuts i sis Grammy. La jugada del duo virtual a Unforgettable, on va introduir la seva veu en la gravació que Nat King Cole va realitzar el 1961 amb arranjaments de Nelson Riddle, va donar peu a altres duets post mortem a When I fall in love (1996) i Walkin’ my baby back home (2008).

Notícies relacionades

Els millors llibres d’aquest any per llegir a l’estiu

Rosario brilla a Pedralbes

ENTRE LA BALADA I EL JAZZ /     Al segle XXI, Cole va cultivar un perfil de dama de la cançó sofisticada, entre la balada i el jazz, gravant un duo amb Diana Krall, fitxant pel segell Verve i adoptant, el 2013, sinuosos perfils llatins a Natalie Cole en español.

    El 2010 se la va poder veure a Porta Ferrada, Sant Feliu de Guíxols, i tres anys després, Natalie Cole va ser programada pel Festival de Pedralbes però va haver de suspendre la seva gira per problemes de salut. La seva estrella començava a apagar-se.