La memòria (perduda) de 'Star Wars' a Barcelona

El fabulós Grauman’s Chinese Theater de Hollywood va acollir, dilluns a la nit, la première mundial de Star Wars: el despertar de la força, amb multitudinària alfombra vermella i devotes legions de fans acampades a les portes del local des de feia setmanes. La posada de llarg, per descomptat, no podia ser en un altre cine: el Grauman’s Chinese Theater, evocador d’una gran pagoda vermella, amb dracs i gossos de fu, havia sigut una de les 32 sales dels Estats Units on es va estrenar la primera entrega de la saga, La guerra de les galàxies, el 25 de maig de 1977. I setmanes després, en vista del desarmant èxit de la pel·lícula, havia rebut la visita de Darth Vader i C-3PO per deixar impressionades les empremtes dels seus peus sobre el ciment fresc, seguint una vella tradició del cine que encara perdura.

    La guerra de les galàxies es va estrenar a Barcelona alguns mesos després, el divendres 4 de novembre de 1977. Els fans de la saga galàctica d’una certa edat (que avui ronden la cinquantena o més) deuen recordar en quina sala van veure la pel·lícula. Així de fort va ser l’impacte emocional que va deixar en una generació de joves la imatge del Cuirassat Estel·lar Classe Executor perseguint la petita corbeta corelliana de la princesa Leia. Els ulls oberts com taronges. Però si avui volguessin repetir l’experiència, portats per la nostàlgia o pel fetitxisme, no podrien fer-ho: els cines de Barcelona que van estrenar La guerra de les galàxies aquell divendres de tardor de fa 38 anys van tancar les portes fa temps, fa molt temps…

    Un cartell publicitari de l’època recorda que les dues primeres sales que van estrenar la pel·lícula van ser el Nuevo Cinerama (avinguda del Paral·lel, 63-65), tancat el 1988 després d’una depriment agonia, amb incendi final inclòs, i el Montecarlo (Provença, 280), clausurat el 2000. «Avui divendres a la tarda, estrena a Espanya. ¡El fenomen més gran de la història del cine!», destacava, amb notable ostentació tipogràfica, la publicitat del film, certament visionària. No tant com la crítica que Antonio Martínez Tomás va publicar, quatre dies després, al diari La Vanguardia: «Sembla, segons la propaganda, que uns quants centenars de milers de persones l’han vist a tot el món (…). L’interès de la pel·lícula no respon, no obstant, a l’expectació que ha despertat (…). Com a exploració del futur, George Lucas no ha inventat res. O poca cosa».

Notícies relacionades

'Star Wars' desplega tota la seva força en l'estrena mundial a Los Angeles

Les altres pel·lícules de 'Star Wars'

TRES SESSIONS I MATINAL / A la cartellera d’aquell cap de setmana, a més de La guerra de les galàxies, es podia veure, per exemple, Aeropuerto 77, Delicias turcas, L’espia que em va estimar, Rocky i Carrie. I molt cine carnal: El eroticón, El Decameró, Adulterios medievales, Miedo al escándalo de una mujer casada...

    La guerra de les galàxies, durant el seu primer cap de setmana d’exitosa exhibició, es podia disfrutar en tres sessions: a les 16.00, 18.45 i 22.20 hores. I els festius, en (joiosa) sessió matinal, a les 10.45 hores. Els preus oscil·laven entre les 110 i les 125 pessetes, segons fos una sessió diària o festiva. Posteriorment, la pel·lícula es va projectar també als igualment desapareguts cines Fontana (Gran de Gràcia, 175), tancat el 1988, i Aquitania (avinguda de Sarrià, 33), inactiu després de la marxa de la Filmoteca al Raval el 2011.