Gemeliers, l'ídol duplicat

Només una cosa pot superar un ídol de fans: dos ídols de fans. El noi de pòster duplicat, capaç de tornar boges les admiradores, que dissabte, en un Sant Jordi Club ple (algunes hi havien acampat des de feia una setmana), estaven estressadíssimes girant el cap d'un costat a l'altre: a l'esquerra, Jesús; a la dreta, Daniel (¿o era al revés?), doble ofensiva amb destí al teu cor. El malson de tot crític musical, que per a un cas així sol recuperar el vell formulisme del ‘fenomen sociològic’ mentre s'arronsa d'espatlles i es dóna a la beguda.

Notícies relacionades

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

Però, a veure, podem comprendre per què aquests bessons de 16 anys triomfen: són una versió al quadrat de la figura ‘teenager’ en estat pur; el públic de Gemeliers (de la seva edat o menys, amb moltes mares a la rereguarda) ha crescut amb ells a cop de ‘platocràcia’ lleugera; es dediquen al melodrama però amb alegria, cultiven la tornada enganxosa amb el romanticisme del primer Alejandro Sanz i fan sentir importants els seus fans elevant-los a muses, àngels, deesses. "Chicas, chicas / que quieren tocarme / yo no sé quá haria / si faltaran, oh, oh", deia una, tros de reflexió amb audaç fons de metahimne 'teen'. "¿Qui vol ser la meva princesa avui?", van preguntar, en un escenari amb esglaons, molt televisiu, convidant-hi dues espontànies a ‘Mi única verdad’.

ESTEREOTIPS

Gemeliers representen l'estació de la vida en què l'estereotip és celebrat com a gran troballa perquè encara no ha transcorregut temps suficient per abominar-ne. Cites al verí de la teva pell ('Tan mía'), manifestos com "tu i jo contra el món" ('Seremos grandes') i invitacions a la fugida per viure aquest somni ('Escaparme contigo'). Encara que, creguin-me, no són les pitjors lletres del pop comercial (només cal veure Melendi). La seva noció pop és el San Francisco que el nen agafa pensant que és un còctel, i en els seus parlaments tot és especial, increïble, inoblidable i "omple el cor d'il·lusió". Assenyats, els seus concerts són breus: una hora i quart culminada amb 'Lo  mejor está por venir'. Que així sigui.