El rei del despit

Si busquem la paraula despecho (despit) al diccionari de la Real Academia Española, la primera entrada diu: «Malquerencia nacida en el ánimo por desengaños sufridos en la consecución de los deseos o en los empeños de la vanidad». La defineix també com a «desesperación, disgusto o sentimiento vehemente».Però a l'altre costat de l'oceà Atlàntic, en el llenguatge popular, el terme despecho posseeix una altra intangible accepció. Cançons i més cançons així anomenades. La música del despit. Música per beure i plorar. Per recordar i oblidar. Per oficiar litúrgies de cantina. Per llepar-se les ferides. Per restablir-se del mal d'amor.

Música que té un inapel·lable sobirà: el colombià Darío Gómez, El Rey del Despecho. I que dijous regnarà també a Barcelona, a la sala Up&Down. Amb el seu got de whiksy a la mà i envoltat d'una banda fidel al perfil més característic del despit: guitarres, violins, trompetes, acordió... D'acústiques sonoritats, com correspon a un estil d'origen rural. Encara que El Rey ha sigut notícia aquest estiu per aliar-se amb la jove música urbana i gravar una cançó com a convidat del reggaetoner Yelsid.

Darío Gómez és un colós de la música popular llatinoamericana. Cantant de veu dolça i melancòlica modulació. Versàtil i prolífic compositor. De lletres encertades i inesgotables melodies. D'obra immensa. Durant molt de temps, però, també al seu país, i com tot el gènere que representa, va ser menyspreat culturalment. Pura música de gasolinera.

En realitat, el que avui coneixem per despecho té els seus orígens en la música de carrilera, que es diu així perquè se sentia a les estacions de tren, al ser dels pocs llocs amb electricitat que hi havia als pobles de l'eix cafeter colombià. En una d'aquestes localitats, San Jerónimo, va néixer fa 64 anys Darío de Jesús Gómez Zapata. A prop de Medellín, al departament d'Antioquía, el bressol de la música del despecho.

També són colombianes la majoria de les seves grans figures: Luis Alberto Posada, Jhon Álex Castaño, El Charrito Negro, Giovanny Ayala, etcètera. Encara que no seria exacte parlar de la música del despecho com un gènere colombià. Ni tan sols com un gènere. És més aviat una confluència d'estils, una avançada de la globalització musical, una cruïlla de camins entre Centreamèrica i el Con Sud. El bolero, els pasillos equatorians, la balada sentimental, els valsos criolls del Perú i la música popular colombiana farcida del gust pel que és mexicà, dels seus corridos i ranxeres.

Notícies relacionades

Un Sónar de descobriments i innovació

Marc Gascons i Fermí Puig, Premi Nacional de Gastronomia

Darío Gómez va haver de treballar de mecànic, recol·lector de cafè i moltes altres coses abans de guanyar-se la vida cantant. L'èxit li va arribar amb el grup Los Legendarios. Als anys 80 es llançaria en solitari ja des de dalt, encara que com diria: «Un grapat de làpides trencades, ossos i calaveres humanes de l'antic cementiri del meu San Jerónimo natal em van convertir en el Rey del Despecho». Entre aiguardents, en un bar al costat del cementiri, va compondre d'una tirada el seu passaport a l'eternitat titulat paradoxalment Nadie es eterno. La cançó que va sonar al funeral de Pablo Escobar i que tantes i tantes veus han cantat. El seu èxit més emblemàtic, però ni de bon tros l'únic. Els té a mans plenes: Aquí sobro yo, Entre comillas, Pérdida total, El cantinazo, La tirana, La descontinuada, Nostalgia del ayer, El hijo del amor, Me río de ti... Himnes de cantina hereus de les cançons que més sonaven en les velles juke-box. Amargs brindis a la llum de la lluna.

Si el despit és la prova vivent que els mascles també ploren, també hi ha femelles que senten despit, amb més arrestos i coratge que qualsevol homenot. Las despechadas es titula precisament una altra cançó de Darío Gómez. I la cantant Arelys Henao va gravar amb ell La reina y el rey, en què li diu: «Cuando yo sufro por culpa de un amor / busco aliviar mi corazón triste y deshecho / y sé que muchos también hacen como yo / a la cantina van a calmar su dolor / con unas copas oyendo al Rey del Despecho».