Barba Blava, l'assetjador

Claire Kendal havia enviat diversos originals a diversos editors, sense èxit, abans que la seva novel·la Sé dónde estás (Anagrama), la primera publicada, es convertís en un èxit inesperat al Regne Unit i els crítics s'afanyessin a equiparar-la amb Patricia Highsmith. El tema d'aquest thriller psicològic no és nou. Una dona es veu atrapada en una ben ordida xarxa d'enganys elaborada pel seu col·lega a la Universitat, un atractiu professor expert en contes de fades. El problema, i aquí radica l'originalitat del relat, és que el relat favorit d'ell és Barba Blava, aquella horripilant història del comte psicòpata que col·leccionava dones i habitacions tancades per ocultar-ne els cadàvers,

Kendal, nord-americana educada a Anglaterra, professora de literatura, s'ha inspirat en el sàdic conte de Perrault però també en Clarissa, una popular novel·la del segle XVIII escrita per Samuel Richardson que té com a protagonista una noia virtuosa assetjada reiteradament per un recargolat malvat. Clarissa -no exempta d'ambigüitats- ha sigut reivindicada per la crítica feminista gràcies a l'habilitat intel·lectual de la noia a l'hora d'escapar-se de les trampes del seu perseguidor, cosa que segons Kendal deixaria més aviat sorprès el seu autor. «És la meva novel·la favorita en llengua anglesa i en certa forma el meu llibre és una carta d'amor a Richardson», reivindica. «Igual que la Clarissa clàssica, la meva protagonista sent simultàniament atracció i repulsió per qui serà el seu assetjador. Però que s'hagi sentit atreta per ell en un determinat moment no significa que no necessiti ajuda. Vaig traçar el retrat de la meva heroïna com el de moltes dones que conec, persones que poden equivocar-se perquè se senten molt pressionades per la societat. No volia mostrar-la com una superwoman, perquè en la vida real no existeixen, però sí com una dona valenta».

Al substrat literari del thriller també s'hi hauria d'afegir una novel·la més, l'escandalosa El coleccionista, de John Fowles. La història d'un col·leccionista de papallones que intenta seduir la seva estimada a través del segrest. «Quan tenia 13 anys la meva àvia em va dir que no el llegís i naturalment no li vaig fer cas -riu Kendal-, la vaig llegir i em vaig sentir abduïda pel llibre. És aquesta sensació d'addicció, de no poder parar de llegir, la que m'agradaria transmetre al lector. Especialment, perquè així m'he sentit jo mentre la redactava». Kendal recorda com va començar a escriure la novel·la des del punt de vista de la protagonista, que porta un diari en segona persona amb la mirada posada en el seu assetjador, l'ubic Ralfe, sobre qui necessita reunir tota mena de proves i evidències d'un  delicte del qual és víctima per convèncer la policia i la justícia. «Em sembla molt important que el lector segueixi molt de prop Clarissa en el descobriment gradual dels girs de la trama i l'ús de la segona persona ajuda a crear aquesta imminència del perill».

Notícies relacionades

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

El llibre es planteja un problema insoluble que cada dia reclama el seu espai a les pàgines de successos, la violència de gènere. «Jo volia fer una obra de ficció, no un manifest, és clar, però el tema m'ha permès que aflori la greu qüestió de la indefensió de les dones davant dels homes que no saben que un no no és una forma de coqueteig, sinó una negativa contundent», explica l'autora.

Instal·lada encara en el vertigen de la promoció, l'escriptora no descarta escriure en el futur una seqüela de Sé dónde estás, encara que la novel·la negra que actualment té entre mans no tingui res a veure amb aquesta. I mentrestant, acaricia la idea que aquest debut pugui convertir-se en un bon guió cinematogràfic i en una pel·lícula.