14 'sorolles' cobren vida

Joaquín Sorolla va pintar una col·lecció de quadros per encàrrec de la Hispanic Society de Nova York el 1911 que reflectia tradicions de diverses regions espanyoles. Aquests 14 grans quadros cobren vida en un gran espectacle que el Ballet Nacional d'Espanya presenta aquesta nit al Liceu. El muntatge, en cartell fins diumenge, es representa per primera vegada amb música en directe a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Liceu, dirigida per Manuel Coves, i per un conjunt flamenc del Ballet Nacional. La partitura del valencià Juan José Colomer combina música del segle XXI i elements del folklore espanyol. Unir tradició i modernitat és un dels reptes de l'espectacle que ofereix un nou enfocament a pintures creades ara fa un segle.

«Els quadros de Sorolla plens de llum, brillantor i color són el suport perfecte per donar a conèixer la riquesa del nostre folklore», explica Antonio Najarro (Madrid, 1975), director de la companyia des de fa quatre anys. Ell s'ha encarregat de les coreografies basades en dansa clàssica espanyola i escola bolera. Arantxa Carmona i Miguel Fuente han dissenyat els números de folklore, els que representen balls tradicionals com la muiñeira de Galícia, la jota d'Aragó o l'aurresku del País Basc. Manuel Liñán, especialista en flamenc, completa l'equip de coreògrafs de Sorolla.

Notícies relacionades

Una festa dance-punk tenyida de melancolia adulta

Bonica veu a l’angoixa climàtica

«En algunes peces els ballarins sembla que surtin del quadro», va dir Najarro. A La fiesta del pan, per exemple, un número protagonitzat per tot el cos de ball, el vestuari i els ornaments són fidels a l'obra de Sorolla. Estrenat a les Naves del Español del Matadero de Madrid el 2013, el muntatge és un luxe no solament pel ball sinó pels 400 vestits creats per Nicolas Vaudelet. Una altra aportació que s'ha de destacar és la de Franco Dragone, col·laborador del Cirque du Soleil, responsable de la direcció escènica de Sorolla que utilitza el terra, el fons i els laterals de l'escenari com si fossin una tela per projectar-hi imatges, colors i detalls simbòlics de cada pintura. Najarro hi va recórrer per dotar d'agilitat aquesta proposta interpretada sense pausa (dura una hora i 45 minuts) per 40 ballarins. «Dragone no va cobrar per la seva feina. No li hauríem pogut pagar. Després de conèixer la nostra companyia es va encomanar de l'enorme energia dels seus ballarins», explica Najarro. Malgrat les gires internacionals del Ballet Nacional considera insuficient la seva visibilitat a Espanya. «Tenim una cosa que és única al món però ens falta suport mediàtic i del sector. Espanya és un país petit, la gent de la dansa s'hauria d'unir i recolzar-se», reclama.

Feia 10 anys que el Ballet Nacional no actuava al Gran Teatre del Liceu.