Bonica veu a l’angoixa climàtica

A NOHNI, artista abans coneguda com a Antony, sempre ha utilitzat la música com a catarsi, com a mitjà d’expressió del dolor i el rebuig de tota forma d’opressió; per exemple, o sobretot, la que nosaltres mateixos infligim sobre la Terra. Dissabte a la nit, en la seva tornada al Primavera Sound amb la seva banda The Johnsons després de deu anys, va sembrar silenci i commoció amb el seu concert Mourning the Great Barrier Reef, crida d’atenció sobre la degradació de la Gran Barrera de Corall d’Austràlia.

En l’elegant i emotiu espectacle, la cantant i compositora d’avantguarda repassa fites de la seva discografia (molts dels seus temes estan marcats per la destrucció ecològica, inclòs el ja llunyà Another world) amb un ric desplegament instrumental (piano, violoncel, violí i saxo) i imatges per a l’ocasió que mostren l’estat de l’escull de corall de Lizard Island, a l’extrem nord de l’estat australià de Queensland. Entre les cançons s’intercalen fragments d’entrevistes queh a fet ANOHNI a científics que senten la mort del corall com la pèrdua d’un ésser estimat, d’algú estimat. "¿Per què estic viva?/ No vull sentir aquest/ color dolençós del nostre món", va cantar en la inicial Why am I alive now?, gairebé com en una referència velada als emblanquiments massius de corals a causa del canvi climàtic. És una de les troballes de My back was a bridge for you to cross (2023), disc que agafa com a inspiració el What’s going on de Marvin Gaye, tant en el seu esperit de protesta com en la seva inclinació soul. D’aquest mateix disc va recuperar també It must change, clàssic modern que pot llegir-se com el desarrelament cap a un amor tòxic, però també com una trucada d’auxili del nostre planeta.

Com a focus d’atenció, sempre, la seva veu, situada entre tenor i contralt d’emotiva tremolor, capaç de la més delicada carícia i també d’un poder imponent, de vegades en el marc de la mateixa cançó, com aquesta nit amb Hopelessness, de crescendo gairebé simfònic. Amb el seu acostament a l’espiritual Motherless child, que va marcar l’equador de l’actuació, va rendir homenatge per força continguda del cantant de jazz Jimmy Scott. I amb aquest celebrat rescat de You are my sister semblava que ens volgués recordar la necessitat de la tendresa. Amb els altres, amb nosaltres mateixos i amb la bellesa de l’oceà.

ANOHNI AND THE JOHNSONS

Notícies relacionades

Una festa dance-punk tenyida de melancolia adulta

Pulp torna a la primera classe

7/6/2025

Primavera Sound