Màgic llegat de Béjart

l'esperit de Maurice Béjart va brillar amb llum pròpia en la inauguració, divendres, del Festival de Peralada. El màgic llegat de la seva obra, mantinguda i renovada pel seu deixeble Gil Roman, va conquistar el públic de l'auditori del castell vuit anys després de la mort d'un dels més revolucionaris coreògrafs del segle XX i quan en fa 12 de la seva única presència a la gran mostra clàssica de l'estiu empordanès.

Va ser una nit de passió interpretativa i d'explosió del llenguatge corpori amb composicions belles, acrobàtiques, sensuals i mil·limètriques. La depurada tècnica, el desplegament atlètic i la sensibilitat exposada pels gairebé 40 ballarins del Béjart Ballet Lausanne va lluir com poques vegades ho hem vist. Les sis coreografies presentades, molt lleugeres i inspirades en músiques de diferents cultures, van omplir de magnetisme la vetllada.

Suite Barocco va obrir el programa. El desplegament de passos a sis i a tres va permetre un viatge per l'univers de la mort i els somnis envoltat en la bellesa de la música barroca. Un  aclamat solo d'Oscar Chacón va completar l'obra. L'orientalisme de Béjart va arribar amb Bhakti III, una història d'arrels hindú amb Marsha Rodríguez de gran protagonista.

Notícies relacionades

Una epopeia de soroll atonal a l'hora del vermut: així s'inaugura el Primavera Sound a 6 quilòmetres del Fòrum

Nou ex consellers de Cultura, contra el trasllat de les pintures de Sixena: «Seria una pèrdua irreparable»

El renovat llenguatge de la companyia va aparèixer amb 3 danses pour Tony amb música de Warren Ellis i Nick Cave, en homenatge al desaparegut Tony Fabre, i Impromptu pour Peralada, un homenatge al festival de Gil Roman, en què va destacar el ball de Gabriel Arenas, Kathleen Thielhelm i la catalana Elisabeth Ros. Ella va ser una de les estrelles de la funció, com ho va demostrar en la fascinant Histoire dEux, obra de l'ementat Fabre inspirada en Dido i Eneas de Purcell i, sobretot, en el Bolero de Ravel. En aquesta cèlebre coreografia de Béjart, la ballarina va exhibir un gran control dels temps i una extrema sensibilitat, adaptant-se magistralment al crescendo de la melodia en un espai circular envoltada pels ballarins de la companyia.

Els reiterats bravos i els compassats i entusiastes cops de peu sobre el terra del públic van tancar una nit memorable, rematada amb l'entrega per part de Carmen Mateu de Suqué de la Medalla d'Honor del festival a Gil Roman.