El bolero més gitano

No és ni de bon tros el primer cop que Diego El Cigala canta al Teatre Grec. Però mai abans, en cap altre lloc, un cantaor tan controvertit s'havia mostrat com ho farà aquesta nit. Estrena absoluta d'un espectacle que porta un títol que ho diu tot: Piano y voz. Sense res més. «Ni tan sols amb Bebo vaig arribar a fer un concert sencer així. Serà una cosa molt íntima i profunda, plena de nostàlgia i emoció», afirma.

El repertori es basarà principalment en els boleros (i alguna copla) dels seus discos Lágrimas negras i Dos lágrimas. «Però estrenaré uns quants temes que mai abans havia interpretat, com Amigo i Cóncavo y convexo, de Roberto Carlos», anticipa. O el Te quiero, te quiero d'Augusto Algueró, que fa anys va gravar a duo amb Rosario.

Al piano l'acompanyarà el barceloní Jaime Calabuch Jumitus. «Estem assajant i surt tot com si cantés i toqués el piano la mateixa persona. Després de deu anys treballant junts hi ha molta química». ¿El fet que també sigui gitano enforteix aquesta unió? «Molt. Són boleros de tota la vida, romàntics, però amb la veu d'un gitano i a les mans d'un pianista gitano. Cosa gens comuna». ¿I és casualitat que les altres grans veus del bolero pàtries, Moncho i Tamara, siguin també de la seva raça? «És amb el que el totpoderós ens va dotar. Li va donar a la humanitat cinc sentits, i va dotar d'un sisè sentit musical el poble gitano».

Des d'Amèrica

Cançons a piano i veu que gravarà, tot i que encara no sap si acabaran conformant un disc. El que sí que té clar és que, si ho fa, no serà dins del carril tradicionals de la indústria. «Quan vaig deixar la multinacional en què estava vaig obrir la veda, i avui són molts els artistes que també s'independitzen. És més laboriós, però ets lliure i ho controles tu».

Lliure i instal·lat a la República Domincana. «A Punta Cana s'hi viu de meravella». Casualment, aquesta pròxima setmana està a Espanya de gira Juan Luis Guerra. «Ens hem vist un parell de vegades per allà». De l'altre costat de l'Atlàntic provenen les últimes notícies que més han fet parlar de Diego El Cigala.

Notícies relacionades

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

El Liceu Mar transformarà 32.000 metres quadrats del Port Vell i costarà 50 milions d’euros

El maig passat va abarrotar el Carnegie Hall novaiorquès en el seu exitós debut. I això que pocs dies abans un diari de Puerto Rico el criticava dient que havia cantat erràtic i begut. «Això ho va escriure una periodista a qui no li vaig voler concedir una entrevista 30 minuts abans del concert. I, pel que sembla, li va caure fatal i va dir aquesta burrada, però jo mai he sortit begut a un escenari». ¿Mai? «És clar que em prenc les meves copetes mentre canto, però s'ha de tenir molt mala bava per dir la barbaritat que ella va dir».

També al Carib està gravant el que serà el seu pròxim disc. Cantant salsa, però sempre amb la seva inconfusible empremta flamenca.