Duran Duran: «Som una banda de supervivents»

El grup que, als anys 80, va ser un dels abanderats de la tendència new romantic, autor d'èxits com The wild boys o Notorious, porta al Sónar (dissabte que ve a la Fira Gran Via) la seva visió del pop, mundana i ballable, deu anys després de la seva última visita a Barcelona. Vam parlar amb el seu cantant, Simon Le Bon.

-Sí, el vam començar el març del 2013 i ja està. Sortirà al setembre i serà un disc diferent d'All you need is now (2010), en què reprenem el so dels anys 80. Hem fet un pas cap endavant. És un disc modern, que sona molt actual. Hem treballat amb tres productors: Mark Ronson, Nile Rodgers i Mr. Hudson.

-Fa dos anys que preparen el seu nou disc. ¿Està acabat?

-Un pas cap endavant. ¿A què es refereix, a so, textures, ritmes?

-A totes aquestes coses. Per primera vegada, un disc de Duran Duran tindrà un so amb molt espai. Fins ara sempre treballàvem amb molts ingredients superposats.

-¿Patien de sobreproducció?

-Ens sentíem insegurs en els espais buits. El silenci també és un so. El disc tindrà un aire molt real, i això, per a nosaltres, suposa un moviment valent.

-I amb Nile Rodgers, el toc funky sembla assegurat.

-Nile produeix tres cançons i la seva influència s'apreciarà en el disc. Sí, serà un disc molt ballable.

-Mantenen la formació clàssica, amb l'única absència d'Andy Taylor. ¿Com es porta formar part d'una banda pop més enllà dels 50?

-No som un grup de pop típic perquè ja tenim mes de cinquanta anys, però per sobre de tot som músics. El que fem no té a veure amb la idea de pop, o rock, sinó amb l'art. Som una banda de supervivents. Supervivents de la música.

-Sona una mica dramàtic.

-És que no hi ha gaires bandes que quedin d'aquella època. ¿Qui tenim? Depeche Mode, sí, que tenen uns quants anys, i U2, sí, és clar, però no gaires més.

-A vegades, per a un grup, és positiu desaparèixer 10 anys i ressorgir després entre grans ovacions.

-Nosaltres no hem deixat mai de fer música. Jo, si paro, tinc la sensació que estic perdent el temps. Per això seguim. No m'imagino parat deu anys. ¿Què faria, unes vacances de 10 anys? Em sento feliç funcionant així.

-Però, en aquestes tres dècades llargues, hi ha hagut oscil·lacions i convulsions. ¿Duran Duran ha estat alguna vegada en perill?

-¿De desaparèixer? Suposo que sí, quan Roger i Andy van marxar, als anys 80, i vam seguir Nick, John i jo amb Warren (Cuccurullo). I quan John se'n va anar, el 1997, i vam quedar Nick i jo de la formació original. Però després va venir la reunió.

-Als anys 80 van encadenar molts èxits, en plena era MTV. ¿Els descol·loca el moment actual, en què sembla més difícil construir un hit?

-Sincerament, no pensem en aquests termes. Ja hi ha molta gent preocupada per fer hits; nosaltres ara ens ocupem de fer música. Per una altra part, a vegades els èxits han enfosquit altres parcel·les rellevants del nostre treball.

-¿Hi ha material infravalorat de Duran Duran?

-Hi va haver una època en què no se'ns va escoltar gaire i va tenir a veure amb l'enorme èxit que havíem tingut als anys 80. A la gent no li venia de gust escoltar una altra cançó de Duran Duran. Vam aprendre a conviure amb això.

-Actuaran al Sónar, compartint cartell amb músics electrònics com The Chemical Brothers o Skrillex. ¿Se sent espiritualment connectat amb aquest tipus de música?-¡És un gran cartell! ¡I serà un dissabte a la nit! M'agrada la música electrònica, no sabria dir-li si és una connexió espiritual, dit així sona una mica metafísic i tot és més fàcil: és música que et fa feliç, que et fa ballar, i això m'agrada.

-No sé si sap que la mateixa nit del Sónar, Spandau Ballet actuarà en un altre festival de Barcelona.

-¿Sí? ¿De debò? ¿Quin festival?

-Festival de Pedralbes. És diferent, no se centra en la música electrònica. 

-Oh, molta sort, doncs, per a Spandau Ballet. Potser ens podrem veure després i prendre una copa.-La premsa del meu país va mirar de crear una rivalitat entre nosaltres que tenia a veure amb «Londres contra Birmingham», aquesta mena de coses. Amb el temps tot canvia, som amics i ens donem suport mutu.

-Durant un temps se suposava que hi va haver una tremenda competició entre les dues bandes.

Notícies relacionades

Una festa dance-punk tenyida de melancolia adulta

Bonica veu a l’angoixa climàtica

hits que cançons noves?-Sí, en tocarem una o dues de noves i després les que la gent vol escoltar. Quan vas a veure el teu gran ídol i no toca les teves cançons favorites és molt decebedor, ¿veritat?

-En el seu concert, ¿hi haurà més